“Estem en el camí de fer de Barcelona la capital europea de l’humanisme tecnològic”

La pandèmia, en el nostre cas, ha provocat que tots els agents involucrats es posessin les piles i s’adonessin que estem en emergència digital. La tecnologia ha ajudat a fer que moltes activitats continuessin funcionant durant el confinament. Per exemple, en el camp de l’educació, la pandèmia va fer que es tanquessin un 90% dels centres de tot el món, però el 50% d’aquests centres no tenien accés a internet.

Els legisladors han hagut de reconsiderar les seves prioritats i posar al davant l’escletxa digital. I no estic parlant només d’infraestructures, sinó de la necessitat de situar gent capacitada i empoderada per accedir a la tecnologia. Em refereixo a donar aquest accés als més vulnerables, tenint en compte qüestions de gènere, col·lectius més necessitats i gent gran, per exemple.

Hi ha hagut canvis en els models de negoci. Hem vist sorgir plataformes digitals que han ajudat a continuar treballant, però també altres de nova creació. Però, qui protegeix aquests treballadors? Es necessita una legislació específica per a aquestes noves plataformes laborals digitals, sobretot per a les dones que hi treballen.

Em refereixo a totes les plataformes que han sorgit durant la pandèmia i que han portat a nous models de negoci. Per exemple, a l’Índia s’ha aixecat tot un sector de bellesa i perruqueria per treballar a domicili. Gairebé tot són dones, les qui hi treballen, i no tenen cap dret laboral. Això s’ha de regular. A Europa hi ha països com França que ho tenen previst en la seva regulació laboral, però és dels pocs. Aquests treballadors han d’estar protegits.

En primer lloc, tecnologies com la intel·ligència artificial, que s’ha fet servir per al reconeixement facial, han vist que pot provocar discriminació en funció de la raça, i amb això s’ha d’anar molt amb compte. En l’àmbit de l’educació, s’ha comprovat que no tothom té les mateixes oportunitats, i aquesta escletxa s’ha d’eliminar. També hem d’empoderar el ciutadà perquè sàpiga discriminar la informació real de les fakes news. Els exemples són molts, però des de la DFS oferim un missatge constructiu: els agents implicats, que tenen influència en les agendes corporatives o polítiques, han de treballar en tots aquests àmbits. I creiem que després del que la pandèmcia ens ha mostrat, tothom es posarà en marxa.

Tenim quatre eixos: la inclusió digital, el futur del treball, l’ús i la governança de les dades i la reducció de l’empremta digital en el medi ambient. Per aconseguir tots aquests objectius, treballem amb agents locals i internacionals, i amb actors de pes com les Nacions Unides, el World Bank, el Banc Iberoamericà de Desenvolupament i Smart Africa, entre d’altres. Volem que actors de l’humanisme tecnològic seguin a la mateixa taula i ofereixin recomanacions i bones pràctiques als quatre eixos plantejats per la DFS. Intentem que totes les nostres accions tinguin un impacte.

Fem programes pilot a Barcelona, que volem estendre a altres ciutats de l’Estat. Són programes amb recomanacions per posar en pràctica. És molt important l’anàlisi i la reflexió, però s’ha d’anar més enllà i transmetre-ho a la societat. Per això les recomanacions han de ser realistes i escalables.

Sense dubte, dins d’Europa Barcelona pot arribar a exercir aquest rol de capitalitat. De fet, treballem perquè això sigui així; l’ecosistema de la ciutat ha estat el que ens ha permès fer el que fem.