Eines

Residus que algú altre voldrà

La Borsa de Subproductes cerca més repercussió al territori amb una plataforma que engloba borses locals

El projecte trenca amb les limitacions geogràfiques que hi havia fins ara
El projecte ‘Porta’ també vol incentivar la transferència tecnològica

L’economia circular és un dels nous mantres del desenvolupament futur, i a casa nostra, d’ençà del 1992, la Borsa de Subproductes ha treballat per a l’intercanvi de materials reutilitzables entre empreses. Ara, el projecte Porta vol fer una passa més, vinculant totes les iniciatives locals de bases d’anuncis de materials a la plataforma general de la Borsa de Subproductes.

Joan Ignasi Navarro, membre de la comissió d’economia circular del Consell General de Cambres,explica: “Quan la Borsa va esdevenir web, el 2015, era concebuda per donar un servei per a tot l’àmbit territorial, però ens vam trobar amb molts projectes semblants disseminats a escala local.”

El projecte Porta, que ha disposat per al seu finançament de 100.000 euros de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i de 6.000 d’ACCIÓ, permetrà l’accés directe des de qualsevol interfície local (web o plataforma) a la base de dades d’anuncis d’ofertes i demandes de residus i recursos industrials de la Borsa, allotjada a www.residuorecurso.com.

obtenir més rendiment.

Com explica Montse Monedero, responsable de la Borsa de Subproductes: “Al si del Consell de Cambres ens preguntàvem sovint perquè no es feia servir més la Borsa, i una de les raons era perquè les empreses no la coneixien, no hi havia altaveus.” No es coneixia prou la Borsa de Subproductes del Consell de Cambres, però sí que eren operatives arreu experiències semblants impulsades per polígons industrials, ajuntaments i consells comarcals. Algunes tan petites que en qualsevol moment, per falta d’intercanvis, podrien deixar d’estar en funcionament. A més, amb el nou model de xarxa, es trenca amb les limitacions geogràfiques, que una oferta d’una localitat pugui passar del llindar municipal que marca la plataforma local a la qual està adscrit. Trobem exemples com el de Terrassa, en què d’una borsa de subproductes de l’ajuntament, empreses de la veïna Sabadell no en tenen coneixement, i no hi poden interactuar.

Com vol remarcar Monedero: “No volem que es perdin les plataformes locals, que ara simplement tenen un link directe a residuorecurso.com, perquè és clar que les empreses se senten més representades per aquestes plataformes locals.” A partir d’ara, un anunci d’un residu químic, de plàstic o cautxú, paper o cartró, metall, fusta i biomassa, inorgànic i vidre o orgànic d’animal o vegetal que es publiqui, per exemple, a Rubí, podrà ser visualitzat a tot el territori català. “Així s’evita que aquesta oferta s’aturi per falta de contraparts en el moment que s’ha penjat l’anunci a la plataforma.”

Val a dir que una altra raó per la qual la Borsa no va tenir més recorregut és perquè l’actual normativa de l’administració central, que admet dotze tipus de subproductes, no admet aprovar expedients de recursos que no s’adeqüin a aquesta tipologia. Com diu Navarro, “es podria fer molt més si la normativa fos més genèrica, seria més fàcil per a les comunitats autònomes tirar endavant més expedients”.

“En el futur immediat hi haurà més productes susceptibles de ser intercanviats, per la mateixa inèrcia de l’economia, ja que anem cap a una millor gestió, en què ja no concebem aquests materials com a residus, sinó com a subproductes que algú altre pot aprofitar”, té clar Navarro, que afegeix que no hem d’oblidar que a Catalunya, “la gestió del residu és cada vegada més cara”. Efectivament, si en una comunitat com Navarra es paguen 20 euros per tona de taxa per dur els residus a l’abocador, i a Madrid no es paga res, a Catalunya el peatge és de 47 euros per tona. Certament, un preu prou dissuasiu que “té efecte sobre la jerarquia de residus i que, a banda d’esperonar la prevenció, fa que s’esmercin més esforços en la reutilització i el reciclatge de materials, abans de passar a la valorització energètica”.

Un altre dels objectius que vol aconseguir el projecte Porta és afavorir la transferència tecnològica en subproductes. Amb el nou model, com explica Monedero, “d’una banda, els interessats podran entrar a l’apartat de reptes, en què les empreses interpel·len els professionals que es dediquen a la recerca sobre si se’n pot treure profit, d’un determinat subproducte que ha sortit del procés industrial, i de l’altra, en l’apartat d’oportunitats, les empreses poden veure què s’està fent en l’àmbit d’economia circular als centres tecnològics del país per tal d’intentar establir alguna mena de col·laboració amb algun grup de recerca”.

Tot plegat són esforços destinats a aconseguir superar l’actual marca, registrada el 2018 per l’ARC, de 150.000 tones de residus que van ser reintroduïdes al cicle econòmic gràcies a l’intercanvi de subproductes.

Gairebé 4.000 usuaris

La Borsa de Subproductes de Catalunya disposa actualment de 3.966 usuaris, 472 dels quals han mantingut en aquesta plataforma una activitat continuada. Al llarg del seu recorregut digital, des del 2015, s’han 1.864 anuncis, dels quals 1.534 són ofertes de recursos industrials i 330 demandes, amb una mitjana de contacte per anunci publicat de 6,48 contactes per anunci. El percentatge més alt d’anuncis publicat correspon al sector orgànic animal i vegetal, amb 9,80, seguit de plàstic i cautxú (7,83) i químic (5,70). Els sectors més actius en la publicació d’anuncis han estat el químic, amb 526 anuncis, seguit per plàstic i cautxú (323); orgànic animal i vegetal (194) i fusta i biomassa (152).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.