Catalunya és un país pobre en aigua i recursos naturals. Només a l’edat mitjana, gràcies al comerç, i en els segles XIX i XX, gràcies a la indústria i el turisme, el país ha sobresortit, i Barcelona s’ha situat entre les grans ciutats europees. L’estabilitat de l’euro i els tipus d’interès baixos han propiciat vint anys d’expansió i de creixement, tot i les crisis globals. L’economia catalana era el 2019 una de les més obertes d’Europa, i va assolir màxims històrics en diversos indicadors econòmics. Aquest és un èxit contra pronòstic, perquè els dèficits d’inversió pública i de finançament autonòmic imposats pels governs de l’Estat i els marcs laboral, fiscal i energètic no ho han posat fàcil. Tot allò que Catalunya té de potència logística ho té gràcies al talent i a l’esforç de generacions.