El camp pot perdre 65 milions en ajuts pels ecoesquemes
Risc. Les especificitats de moltes explotacions catalanes no es tenen en compte en la nova normativa ecològica europea
La FCAC presenta esmenes per evitar que un bon nombre de cooperatives en quedin excloses
Les regles de joc tornen a canviar i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s’afanya a donar a conèixer a l’administració les esmenes que demanen introduir en les noves normatives perquè el sector no perdi cap dels ajuts europeus que arribaven a través de la política agrària comuna (PAC). Aquesta, en el període 2023-2027 inclourà un total de set ecoesquemes, amb normatives específiques destinades a protegir el medi ambient i ajudar a frenar el canvi climàtic.
“No són normatives obligatòries, però si no les compleixes no rebràs l’ajut”, explica Ramon Sarroca, president de la FCAC. “Els ecoesquemes, tal com estan redactats ara, posen en perill uns 65 milions d’euros anuals en ajuts per a les explotacions catalanes”, puntualitza.
La nova PAC destinarà entre un 20% i un 30% del seu pressupost d’ajuts directes a set ecoesquemes, que són “una nova tipologia d’ajuts destinats a protegir el clima i el medi ambient. Tanmateix, la proposta que ha donat a conèixer el Ministeri d’Agricultura no té en compte les especificitats agronòmiques de Catalunya i, si no es modifiquen alguns punts, moltes explotacions del país en quedaran excloses”, explica Xavier Pié, responsable de desenvolupament rural de la FCAC. Els camps d’arròs, per exemple, es quedarien sense rebre els ajuts dels ecoesquemes, perquè aquests no tenen en compte els conreus permanentment inundats.
La FCAC, que ja ha presentat les seves observacions sobre cada un dels ecoesquemes plantejats, ha demanat la intervenció del Departament d’Agricultura, per plantejar els canvis que facilitin que les explotacions catalanes puguin fer front a les necessitats ambientals, en línia amb l’estratègia del Camp a la Taula de la Comissió Europea. Les cooperatives també han plantejat aquestes modificacions al Ministeri, “ja que cada país ha de presentar un marc per al desenvolupament dels ecoesquemes en el seu territori”, puntualitza Sarroca.
Condicions impossibles.
El tema és complex, però el president de la FCAC insisteix: “Hem de buscar la manera que la nostra agricultura pugui aspirar a la majoria de les accions que proposen els ecoesquemes, per no perdre entre un 20% i un 30% dels ajuts directes.”
Aquest serà el cavall de batalla del pròxim mes i mig, després que ja fa un mes que s’ha fet arribar tota la informació al Ministeri. “Ens diuen que l’estan analitzant”, afirma Sarroca. Tot indica que la discussió serà llarga, ja que els anys 2021 i 2022 es consideren com a transitoris, i no serà fins al 2023 quan s’aplicarà la PAC amb els set ecoesquemes.
Gairebé en paral·lel al treball i les gestions contra rellotge per aconseguir que les especificitats de les explotacions catalanes siguin reconegudes en els ecoesquemes de la pròxima PAC, la FCAC celebrava fa unes setmanes que la nova convocatòria del pla de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries (PMCCA), per al període 2021-2023, permetrà cofinançar una inversió de més de 30 milions d’euros durant els pròxims tres anys. Aquestes inversions aniran dirigides a projectes de gran impacte en el sector agroalimentari, fet que donarà un impuls a una producció més sostenible arreu del territori.
“L’esforç de les cooperatives i la col·laboració publico-privada potenciaran la competitivitat d’un sector que, arran de la pandèmia, s’ha demostrat estratègic. El nou pressupost plurianual permetrà que les cooperatives agràries liderin de manera immediata projectes empresarials que marcaran el futur de diversos sectors agroalimentaris”, diu Sarroca.
El govern aprovarà durant la primera quinzena del mes en curs el nou pressupost per al PMCCA, que significarà el 40% a fons perdut del total que invertiran les cooperatives. “Abans, s’havien de fusionar si es volia aspirar a aquest instrument financer. Ara no caldrà i, a més, s’afavorirà la intercooperació entre cooperatives del mateix o diferents sectors”, explica.
Aquestes inversions, segons Sarroca, “faran que les cooperatives guanyin musculatura en el camp tecnològic, en el mercat i també econòmicament” i, a més, “és una manera de fer veure a la societat que el cooperativisme és viu, que vol mantenir ordenat el territori i que s’imposa l’obligació de treballar per unes condicions agroambientals que ajudin a mitigar el canvi climàtic”.
Un estalvi en aranzels
L’acord –provisional i d’ultimíssima hora– al qual van arribar la UE i el Regne Unit el 24 de desembre per al Brexit no es regirà pel marc de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), fet que implicava una imposició de quotes i aranzels, i l’aparició de nous competidors en les exportacions. Aquest acord, que va entrar en vigor l’1 de gener, estalviarà al sector agroalimentari català un sobrecost en aranzels que supera els 69 milions d’euros i fa preveure, a més, que les exportacions creixeran entorn del 9%.