Falla la brúixola
Xifres macroeconòmiques confuses i resultats empresarials de diferent signe desorienten els inversors, que prefereixen fer caixa i materialitzar els guanys del darrer ral·li. Per Marisa Nuez
Grècia ha retornat
als mercats amb
una col·locació de
deute públic que ha tingut el suport
dels inversors
Desorientats. Així es com es troben els inversors que no saben si mantenir-se en la renda variable o fugir de vacances fins que les incerteses desapareguin dels mercats financers. De moment, la decisió ha estat clara. Amb aquestes preocupacions a sobre de la taula, els accionistes han dubtat una mica però a mesura que avançava la setmana ho han vist més clar i han preferit passar per caixa i materialitzar els guanys aconseguits pel ral·li de la setmana precedent.
La realització de beneficis en el decurs de la setmana ha portat la borsa espanyola a perdre el nivell psicològic dels 10.000 punts, i situar-se divendres en els 9.991,70 punts, nivell que suposa un descens de l'1,34% en cinc sessions. Això no obstant, d'ençà que va començar el juliol, l'Íbex-35 acumula uns guanys del 7,86% i ha reduït fins al 16,32% les pèrdues en el conjunt del 2010 i evidencia un cop més que la volatilitat no té cap intenció de desaparèixer dels parquets.
Batalla en dos fronts.
A més a més, continuen expandint-se els temors sobre un alentiment més que notable de la recuperació econòmica a totes duies bandes de l'Atlàntic. Si la setmana passada va ser el Banc Central Europeu (BCE) qui va alertar que el creixement econòmic a la zona euro és moderat i irregular, aquesta setmana la nota negativa ha vingut de la mà de la Reserva Federal (FED). El banc central nord-americà ha rebaixat les previsions de creixement econòmic per al present exercici i per al 2011, i apunta que l'alentiment en el ritme d'expansió pot durar fins al 2013.
I a aquestes pessimistes previsions s'hi han afegit dades macro poc positives que mostren el refredament de l'activitat econòmica als EUA, com el nul creixement de la producció industrial, l'important descens de l'activitat manufacturera de Nova York o el decebedor descens de l'índex de confiança de la Universitat de Michigan.
Pujada de l'euro.
Però no tot ha estat negatiu en la setmana que acaba de finalitzar. El retorn de Grècia als mercats, amb una emissió de deute públic que va comptar amb el suport dels inversors, va ser celebrat amb alces significatives -al voltant del 2% en la segona sessió setmanal- en la pràctica totalitat de borses europees.
I com està sent habitual en el mercat domèstic, el Tresor espanyol no ha tingut dificultats per col·locar una nova emissió d'obligacions a 15 anys. Els mercats han respost amb ganes i el Tresor ha pogut captar 3.000 milions d'euros, enfront dels 7.700 milions d'euros de demanda de títols.
No obstant, el tipus d'interès ha estat el més alt en una dècada. En subhastes anteriors l'èxit en la col·locació de la renda fixa va veure's immediatament reflectit en la borsa espanyola en forma d'alces més o menys importants, però en aquesta ocasió l'operació, tot i allunyar els temors dels inversors sobre el mercat de deute, no va impedir que l'Íbex-35 tanqués la jornada de dijous en números vermells, i s'apuntés el descens més important de la setmana.
De nou les accions del sector bancari van estar entre les més castigades de la sessió. I és que els experts recomanen anar amb peus
de plom abans de la publicació dels tests d'estrès de la banca.
Divendres que ve s'anunciaran els resultats de cadascuna de les entitats en aquests exàmens que evidencien com de sanejats estan els bancs, i els analistes creuen que és millor mantenir-se al marge dels bancs mitjans i petits no fos cas que la publicació dels tests de resistència comportés sorpreses desagradables. No obstant, les grans entitats espanyoles compten amb el suport dels analistes, que confien que el resultat d'aquestes proves millorarà la seva imatge enfront els mercats
i els auguren recorregut
alcista en les properes setmanes.