L’àrea de recursos humans ha patit tradicionalment cert complex d’inferioritat respecte a d’altres funcions organitzatives. Des de la fundació que dirigeixo, dedicada a la millora de la gestió de les persones a les organitzacions i que agrupa una comunitat professional de l’àmbit, ja fa temps que recomanem superar complexos tot desenvolupant un rol molt més definit de consultoria interna i una mirada més transversal: cal fomentar un tàndem àgil entre l’alta direcció i recursos humans i, alhora, responsabilitzar-se en major mesura de la formació dels mànagers de la resta de funcions organitzatives perquè tinguin millors competències en lideratge d’equips. Fer arribar fins a l’últim racó de l’empresa missatges que tinguin a veure amb una bona gestió del talent sempre resulta una bona inversió, ja que, al cap i a la fi, totes les persones en rol directiu, independentment de l’àrea de la qual formen part, gestionen el talent d’altres persones.

De fet, ja ens trobàvem en aquest trajecte a principis del 2020... i va arribar la pandèmia. És clar que tot ha canviat d’aleshores ençà i no podia ser menys la funció de persones. Després d’uns primers moments d’angoixa generalitzada, a finals de març del 2020 The Economist va publicar un article en què parlava d’uns responsables de recursos humans sota els focus.

A diferència de la crisi econòmica del 2008, quan la influència va recaure en mans de la direcció financera, la crisi del coronavirus ha atorgat un gran protagonisme a una altra direcció moltes vegades menystinguda com a soft, tova o merament administrativa: la direcció de recursos humans.

La publicació britànica ja aconsellava fa un any aprofitar el moment de l’explosió de la digitalització i del teletreball per reconfigurar els fluxos de treball: pensar què es necessita fer i qui ho ha de fer, decidir què es necessita seguir fent presencialment i en quins espais o fomentar la capacitació de tothom per adaptar-se a un nou entorn cada vegada més digital.

Totes aquestes han estat tasques molt necessàries durant el darrer any. De totes maneres, ara que s’acosta el final de la pandèmia, crec que l’àrea de recursos humans hauria d’aprofitar el protagonisme assolit gràcies a les circumstàncies. I aquí m’agradaria introduir una imatge al·legòrica treta de Joc de trons que Esther Sánchez, una experta en l’àmbit i membre del consell assessor de la fundació, ens va esmentar en unes jornades que vam organitzar fa uns mesos.

Sánchez, qui tot just fa dos mesos va signar un article en aquesta mateixa secció de L’Econòmic, afirmava que podem veure com, després de l’arribada de la pandèmia, l’àrea de recursos humans s’ha convertit en la Mà del Rei de l’alta direcció. Deixant de banda les intrigues de palau i altres històries truculentes de la sèrie de televisió, veiem una mà dreta que està ajudant a vehicular el major moviment de transformació des de fa dècades a moltes organitzacions.

Per anar un pas més enllà, potenciar una mirada més humana i més transversal a les organitzacions i procurar que no s’acabi aquest protagonisme de recursos humans quan s’acabi la pandèmia, crec que hem de focalitzar els nostres esforços i capacitat d’influència a fomentar un estil de lideratge més humil i ben allunyat dels hiperlideratges autoritaris típics de la famosa sèrie de televisió i d’algunes grans empreses: una manera de dirigir imprescindible i que tothom pot aprendre.

Sobre aquest estil de gestió ja va teoritzar en el seu moment Robert K. Greenleaf, i, entre altres coses, implica aprendre a demanar ajuda sense entendre-la com un signe de debilitat; a preguntar i a demanar opinió constantment a clients i a col·laboradors; a estar disposat a rebre feedback crític i sincer; a deixar-se ensenyar, i a observar per emportar-se informació de qualsevol context i aplicar-la després.

Precisament al voltant de l’actualitat de l’àmbit de la gestió de persones i amb un lema ben esperançador –El verd ens permet avançar– va discórrer la gala de lliurament dels premis Factor Humà 2021 (premisfactorhuma.org) amb els quals vam tornar amb forces renovades el 7 de juliol passat després d’un any d’aturada obligada. A l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona vam organitzar una vetllada presentada per l’actor i humorista Pep Plaza en què, a més de guardonar dues organitzacions per les seves bones pràctiques en gestió empresarial i en recursos humans, vam tenir una conferència de l’escriptora, divulgadora i filòsofa Elsa Punset i vam celebrar el fet de poder-nos retrobar.