Un binomi inseparable
La IA i el ‘big data’són íntims companys de viatge en una travessa que no ha fet res més que començar. Transversals a tots els sectors econòmics, ningú és capaç de predir els límits d’aquesta estreta aliança
“Ja fa molts anys que la intel·ligència artificial (IA) està entre nosaltres, però la gent no n’és del tot conscient. I ens hi haurem d’adaptar perquè això no ho pararà ningú. Ens aboca a un canvi molt fort en la nostra vida i ens aportarà coses molt bones; de fet, ja ens n’està aportant. No hem de tenir por de la IA. En canvi, l’anàlisi massiva de dades, el que es coneix com a big data, això sí que fa una mica de respecte. Per tant, és un nou entorn que s’ha de regular, i com més aviat millor”, afirma Anna Navarro Schlegel, una empresària d’origen català instal·lada a Silicon Valley, reconeguda com la dona més influent en tecnologia per la revista Analytics Insight (2020). Navarro Schlegel va ser a Barcelona a mitjans de setembre amb motiu de la celebració de la setena edició de l’AI & Big Data Congress, organitzat per Eurecat i el CIDAI (Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence), on va oferir la ponència inaugural.
L’empresària assegura que tant la IA com l’anàlisi massiva de dades acabaran sent d’aplicació imprescindible per a qualsevol empresa, per petita que sigui. “Si se l’entrena bé, la IA s’equivoca molt poc o gens i, per tant, ofereix avantatges en el dia a dia dels negocis. Potser les pimes més petites no hauran d’incorporar analistes dins la seva estructura, però sí contractar un servei extern que els faci aquesta feina. Ara encara no és una qüestió vital, però ho acabarà sent”.
La IA està present, en major o menor mesura, en pràcticament tots els àmbits econòmics, a les companyies més tecnològiques i a les més tradicionals. Segons estudis recents, s’estima que aquestes tecnologies arribaran a representar un negoci de fins a un trilió d’euros en cinc anys.
Suport.
El sector financer, les borses i la transacció de valors, la indústria manufacturera, la maquinària sensoritzada de les cadenes de producció, el comerç electrònic, el sector audiovisual i el de la salut són alguns dels sectors en què ja s’utilitza més la IA i el big data en els seus processos, serveis o atenció a l’usuari. “L’una sense l’altre perden sentit”, assegura Joan Mas, director del CIDAI, una iniciativa publicoprivada coordinada per Eurecat que promou la transferència de solucions tecnològiques en IA aplicada.
“Els algoritmes d’IA defineixen models que apliquen unes regles determinades a la informació que els arriba per oferir prediccions fiables. Per entrenar aquests models predictius fan falta moltes dades”, explica Mas. Així doncs, la IA no té sentit si no se la farceix de dades, i les dades massives es perden si no passen pel sedàs de la IA.
Legislació i valors.
A Europa s’està treballant per desenvolupar el marc jurídic i legislatiu que ha d’acompanyar l’evolució tecnològica de la IA però, com diu Gibert, no es pot afirmar amb seguretat que “les lleis, les regulacions i els mecanismes de seguiment estiguin evolucionant tan ràpidament com es necessitaria”: “Tot i això, s’ha de reconèixer que Europa va al capdavant en aquest àmbit.”
Qualsevol tecnologia, també la IA, ha de mirar de no deixar ningú enrere. “Pel que fa a organitzacions, cal vigilar de no submergir les entitats en processos digitals que requereixin infraestructures o esforços a l’abast només de les grans corporacions. D’altra banda, és important assegurar que la IA no amplificarà o reproduirà fil per randa polítiques discriminatòries o esbiaixades”, afirma Gibert.
Per això, assegura, “la formació en ètica dels tecnòlegs però també dels usuaris, els proveïdors, els comercials, les institucions i els educadors és fonamental”. En aquest sentit, “dins de dels estudis informàtics ja està integrada l’ètica”, afirma Mas, mentre que Gibert recorda que “la UPC ha estrenat el primer grau oficial d’IA de Catalunya que inclou una assignatura d’ètica en el pla d’estudis”.
Catalunya.