Perdre negoci per guanyar estratègia?
La notícia que, almenys de moment, no hi haurà ampliació de l’aeroport del Prat ha caigut com un galleda d’aigua freda sobre molts sectors econòmics que argumenten que la protecció de la llacuna de la Ricarda no justifica la pèrdua de negoci que suposa renunciar a l’ampliació. Certament, malgrat l’interès ecològic d’aquest espai, el pitjor impacte mediambiental no seria la seva desaparició sinó l’augment de les emissions que provocaria l’increment de vols, fet que impactaria a escala global. Cal recordar el discurs de la presidenta Von der Leyen el maig d’aquest mateix any per començar a entendre que els temps han canviat i que, per tant, els negocis també ho hauran de fer. En aquest sentit, un dels sectors que possiblement haurà de tenir una transformació més decisiva serà el de l’aviació, i podem fins i tot especular que l’era dels vols low cost està arribant al seu final. Per tant, podem veure la no ampliació com una pèrdua de negoci, que a curt termini –segurament serà així– o podem veure l’oportunitat per al nostre país de començar a desenvolupar una estratègia més adient als objectius europeus per a l’any 2030 i, de passada, millorar les possibilitats de supervivència de tots plegats.
I per desenvolupar aquesta estratègia, el que ens falta a curt termini no són més vols intercontinentals, sinó més places de formació professional per incorporar als joves en un teixit productiu innovador i competitiu en el nou entorn. Des de fa anys, moltes empreses del nostre país es queixen que no troben els tècnics adequats per desenvolupar el seu negoci, però aquest principi de curs la falta de 20.000 places (o la inadequació de l’oferta dels centres a la demanda dels joves estudiants) representa l’esclat d’una crisi molt més urgent que la de l’aeroport. Per fer una estratègia competitiva en el futur, necessitem incloure aquesta energia dels joves i aquest talent tal com ho estan fent països com Alemanya, motor indiscutible de la UE.
I necessitem pensar de manera transformadora en sectors clau: a tall d’exemple, no cal només posar més molins i més plaques solars, sinó contribuir a desenvolupar noves tecnologies en producció i estalvi d’energia. Cal posar al davant decididament l’estratègia competitiva de futur sobre el negoci a curt termini.