MAR ALARCÓN
EMPRENEDORA. COFUNDADORA DE SOCIALCAR I VICEPRESIDENTA DE FOMENT DEL TREBALL I TECH BARCELONA
“El futur depèn de la mobilitat urbana sota demanda i autònoma”
Amb Muhammad Yunus vaig aprendre que el negoci social és possible i rendible
Barcelona es troba entre les ciutats capdavanteres d’Europa en firmes emergents
Soc conscient que els canvis que afecten la mobilitat urbana sempre resulten molt lents
Amb la covid hem vist la necessitat de digitalitzar més, tenir un pla B i reaccionar a temps
Hi ha poques dones en llocs de responsabilitat empresarial però si es rasca se’n troben
Mar Alarcón diu que Barcelona és atractiva per posar en marxa noves start-ups i que els inversors estrangers, que ho saben, segueixen arribant.
L’any vinent farà 10 anys que va cofundar SocialCar, la primera plataforma de l’Estat en línia que permet a l’usuari llogar el seu vehicle si no l’utilitza. Pensava llavors que tindria l’èxit assolit fins ara?
Sempre que es comença un projecte es fa amb l’objectiu d’assolir èxit, però és cert que sempre hi ha incerteses. I més en aquell moment, en què érem de les poques opcions de mobilitat compartida que hi havia a Espanya. Només existia Avancar i el Bicing a Barcelona. No hi havia res més. Sabíem que podia passar qualsevol cosa, que era una aposta molt arriscada, que existien molts reptes, en l’àmbit de regulació, de producte, de l’assegurança específica per a això i també en l’àmbit cultural. Vam fer unes previsions i algunes s’han complert però d’altres, no. Al final va ser la il·lusió d’uns emprenedors en un projecte innovador. Han passat 10 anys i encara ens truquen per parlar d’innovació i de mobilitat. Estem contents.
On es va inspirar per tirar endavant aquest projecte que demostra que els negocis socials també són rendibles?
Ja havíem muntat una altra empresa amb el meu marit quan vivíem a la Xina, i jo només tenia 30 anys, que era Social Energy, del sector de les renovables. Allà vam fer un acord de producció amb un fabricant xinès, ens movíem en l’entorn de la sostenibilitat. Per tant, no és ara que parlem de renovables, sinó que en aquest país ja fa molts anys que se’n parla. Cal recordar que l’Estat va ser pioner en la indústria de les energies alternatives però la regulació se les va carregar.
Així, aquesta empresa va ser una catapulta per a SocialCar?
En estar en aquest món ens plantejàvem de transformar la mobilitat, ens qüestionàvem la pila d’hidrogen, el cotxe elèctric i connectat. I aleshores vam dir de fer un carsharing a Barcelona. Però quan vam analitzar el model, ja vam veure de seguida, tal com s’ha demostrat 10 anys després, que amb flota pròpia seria un projecte insostenible econòmicament perquè hauria de tenir la flota, l’espai i perquè són lloguers curts. I, investigant allò que hi havia al món, vam descobrir una altra iniciativa al Regne Unit que feia exactament el model pel qual vam optar per a SocialCar, que era de cotxe compartit, sense flota pròpia, és a dir, la flota seria la de la gent.
I el model que utilitza Grameen Bank de Bangladesh, conegut com a “banc dels pobres”, per utilitzar els microcrèdits, també els va inspirar?
A mi em va influir molt sobretot en la filosofia de tenir un retorn pel que fa a impacte després de crear un negoci. Quan vivíem a Londres per formar-nos –en parlar de nosaltres vull dir el meu marit i jo, que som socis- vam decidir anar durant uns mesos a Grameen Bank i el meu soci va tenir l’oportunitat de conèixer Muhammad Yunus, vinculat a aquell banc, i a través d’un correu ens va dir que podíem anar a Bangladesh el temps que volguéssim. Llavors li vam dir que volíem estudiar el seu model de lideratge per seguir-lo. Ens va dir que endavant. Una persona com ell ens va obrir les portes de casa seva i vam aprendre molt.
I llavors, cap a Bangladesh.
Sí, vam anar a Dacca, capital del país amb més desastres naturals, més pobre i amb més corrupció del món. Muhammad Yunus no només té Grameen Bank, sinó que també controla una empresa d’energies renovables, una firma tèxtil i una de telefonia, la més gran del país. Són negocis que ajuden les dones, els faciliten microcrèdits i així formen part de la cadena de l’empresa tèxtil. Així vam viure de primera mà el negoci del social business, que té un retorn. Els negocis socials són possibles i rendibles. Tenen un impacte massiu, que genera un canvi de comportament i una millora de l’entorn.
De quin nombre de cotxes disposa SocialCar?
N’han passat uns 30.000 per la plataforma però que estiguin sempre amb disponibilitat n’hi ha uns 4.000 a tot Espanya.
I com va acabar Social Energy?
Com que a Espanya hi va haver diversos canvis de la regulació, vam internacionalitzar la firma i la vam poder vendre a un client taiwanès.
Què es considera més, emprenedora o empresària?
L’emprenedor és el que comença, el que té la idea, el que conceptualitza. Jo em defineixo més com a emprenedora, m’agrada iniciar noves aventures. Crec que tinc aquella força per arrencar, aquella visió necessària, aquella empenta per acompanyar un equip. Després, la gestió del dia a dia, prefereixo que la faci un altre.
I, parlant de nous projectes, com evoluciona la consultora 19N?
Tinc un soci amb qui ens vam conèixer cap al 2015 que procedia d’Airbnb quan es parlava molt de l’economia col·laborativa. Llavors vam començar a muntar la consultora 19N per ajudar empreses com havien estat les nostres a tenir aquest diàleg amb l’administració, també a acompanyar l’administració en el creixement, la implementació i l’impacte de l’economia digital. Fa tres anys que la consultora és operativa. És un sector petit però és molt creixent. Tenim la seu a Tech Barcelona i ara som cinc persones però tenim ganes de créixer. Ja se’ns comença a conèixer fora del món de l’economia digital.
I també ha creat nous projectes com ara Terap.me.
Degut a una experiència personal, ens vam adonar d’una mancança en el camp del benestar i la salut mental. El que hem creat és una plataforma de contingut per a aquest sector. És una plataforma on hi ha psicòlegs, persones que es dediquen al benestar perquè puguin tenir el seu propi canal amb continguts des de formació, sessions de teràpia, contingut visual dels especialistes per compartir, etc. De fet, és una eina per a aquests professionals.
Barcelona es troba entre les ciutats europees preferides pels impulsors d’empreses emergents. Què hi ajuda?
Per descomptat, hi ha una part de marca Barcelona i reputació de ciutat, el clima, la qualitat de vida, però després, en el tema concret de l’emprenedoria, m’agradaria destacar el paper que ha tingut Tech Barcelona en aquesta dècada i la iniciativa que va tenir de Miguel Vicente, el seu president, que va arrossegar molts emprenedors en els seus orígens. Som una ciutat d’emprenedors. També s’ha començat a crear una xarxa d’inversors que sorgeix de l’etapa inicial de les empreses emergents que ara ja tenen molt recorregut. Recordo que abans dèiem que per fer una sèrie A havíem de marxar fora i ara ja hi ha inversors que fan la sèrie A aquí perquè hi ha projectes que tenen èxit.
Què ha de tenir un emprenedor per assolir l’èxit?
A l’inici de tot el denominador comú dels emprenedors és tenir un propòsit. Hi ha gent que passa per la vida sense objectius. L’emprenedor detecta una necessitat, una forma de millorar el que sigui, i ho vol impulsar. Normalment comença amb els seus propis estalvis i després ja hi ha un ecosistema prou madur per acompanyar aquestes idees. També és clau tenir contactes i si no ja venen els mentors. A Barcelona hi ha una xarxa prou potent com Barcelona Activa, amb acceleradores, incubadores que aporten acompanyament suficient per atraure els emprenedors.
Quan es diu que Catalunya és un país emprenedor hi està d’acord?
Jo crec que és una realitat. Tenim un ADN emprenedor. Per què? Doncs perquè històricament hem estat una terra de comerciants, tenim frontera amb el mar, frontera amb França… Des de l’edat mitjana hem estat sempre un país de comerciants i mercaders, després hem sigut industrials, i això marca. Històricament aquí no hem tingut les Corts com a la capital de l’Estat. Passa a molts països, per exemple Pequín és la ciutat administrativa i Xangai és la terra d’emprenedors amb sortida al mar.
Li he llegit la frase que diu: “La meva filosofia és que les coses han de funcionar i perquè funcionin han de canviar.” Què vol dir?
Les coses evolucionen i darrerament ho fan amb una velocitat vertiginosa. Si vols que les coses segueixin funcionant hem d’adaptar el canvi i la transformació. Un ha de ser camaleònic, si no tens molts problemes en l’àmbit personal, professional i fins i tot mental.
Creu que la resiliència i la capacitat d’adaptació són clau per a un perfil laboral d’èxit?
Són bàsiques per a qualsevol persona, aquestes capacitats s’han de poder entrenar, i després per als emprenedors, per descomptat. Jo defineixo l’emprenedoria com el capità d’un vaixell que navega en la boira, que no sap què té al davant; es té un propòsit però no saps ben bé què et trobaràs allà. Cal ser flexible.
Creu que la covid en l’àmbit econòmic ha canviat maneres de fer en l’organització empresarial?
Jo crec que sí. Primer en la necessitat de digitalitzar-se. La pandèmia ens ha ensenyat que res és per sempre. Ha fet donar valor a la necessitat de tenir un pla B, tenir capacitat de reacció, tant en la teva vida personal com professional.
Per què costa tant veure una dona en un consell d’administració o en la direcció d’una empresa?
Les dones ens hem incorporat al món laboral més tard. Els rols eren diferents. Per això costa trobar-les. Però si es busca se’n localitza. Quan es busca un conseller s’acostuma a buscar en un entorn de confiança, per això hi ha consellers en diverses empreses i de vegades sempre són els mateixos. Hi ha empreses que ja han pres la decisió de buscar dones per als seus consells d’administració. Cal canviar la mentalitat. I, a més, se n’hi ha de posar més d’una, perquè si no tampoc es podrà fer gaire cosa. Les persones al final empatitzen amb perfils similars. Ja no per una qüestió de gènere, però al final són diferents. Cal que hi hagi més dones en llocs de responsabilitat perquè aportin diversitat.
Quins són els sectors on hi ha més dèficit de dones en la seva direcció?
Jo faria la pregunta al revés: quins són els sectors on no hi ha aquest dèficit? Al sector salut i educació s’està bé però d’altres són sectors molt masculinitzats. El tecnològic segueix estant molt dominat pels homes. També és cert que les dones estem prenent la responsabilitat de ser més visibles. Jo l’he pres. Per exemple, formar part de rols institucionals, que són altruistes, perquè estàs donant el teu temps enmig de la teva vida professional i personal. Moltes vegades nosaltres no volem aquesta responsabilitat ni visibilitat perquè fa vertigen, ja que l’entorn és molt masculí.
També forma part de l’EIT Urban Mobility?
Sí, l’EIT Urban Mobility és una associació d’àmbit europeu de mobilitat que té la seu a la torre Glòries de Barcelona i Daniel Serra n’és el director. En aquesta associació es treballa la mobilitat urbana amb la participació d’empreses, administracions públiques que treballen per impulsar la innovació dins la mobilitat urbana. Jo formo part del consell d’administració.
La mobilitat urbana és molt complexa i caòtica.
Jo he après que dur a terme canvis en la mobilitat urbana és un procés lent. Hem canviat el comportament de l’usuari, ara tothom està acostumat a les aplicacions de mobilitat compartida, però, és clar, fa 10 anys això era totalment surrealista. S’ha d’anar canviant l’entorn. Com encaixa el cotxe elèctric, les infraestructures, els carregadors, les autopistes... Per mi el futur depèn de la mobilitat sota demanda i autònoma; és a dir, que tu facis clic i vinguin a buscar-te i et posin en una caixeta que allà hi podràs treballar i que et portarà al lloc que desitgis. Caldrà que sigui sota demanda, eficient, que no hi hagi embussos, però per a això no sé quants anys trigarem, suposo que bastants.
Creu que a mitjan 2022 es tornarà als nivells econòmics prepandèmia?
Pel que fa a grans números probablement sí, però haurà canviat el mapa. És a dir, amb la pandèmia he vist empreses que els ha anat injustament bé i d’altres que els ha anat injustament malament. I això transforma el mapa. És probable que en un any estiguem en una recuperació. També dependrà molt del que acabi passant amb els preus de l’energia, la manca de subministraments de matèries primeres, els preus del transport internacional, la manca de microxips o l’alça de la inflació, per posar alguns exemples. Hi ha molts reptes damunt la taula. Però hem de ser optimistes.
Més emprenedora que empresària
R.R.R.Mar Alarcón es considera més emprenedora que empresària i, sobretot, una apassionada de l’emprenedoria social i la sostenibilitat. És la cofundadora i CEO de SocialCar, el primer operador a l’Estat espanyol de vehicles de lloguer entre particulars. Va començar la seva carrera professional a Cuatrecasas Abogados i es va iniciar en l’àmbit dels negocis socials a Grameen Bank al costat del professor Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau.
Llicenciada en dret per la UAB, amb màster en fiscalitat i tributació al CEF i màster en lleis per la Universitat de Londres, Mar Alarcón és també PDD per l’IESE i cofundadora de Social Energy, que va vendre fa uns anys a un client de Taiwan per culpa de tants canvis en la regulació de les energies renovables a l’Estat espanyol.
Mar Alarcón, que també és vicepresidenta de la patronal Foment del Treball i de Tech Barcelona, acaba de posar en marxa diverses start-ups a Barcelona, que diu que té molts atractius per a les firmes emergents, tot i que els darrers anys s’està convertint en la “ciutat del no a tot”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.