Música
Billy Bragg
MÚSIC
“La definició americana de ‘llibertat’ ha esdevingut predominant”
Tinc la sensació que parlo de les mateixes coses de sempre (empatia, solidaritat) però de manera diferent
L’única justificació que pot tenir fer art és poder afegir quelcom a la percepció que té la gent sobre les coses
Tot i que les seves opinions, sempre incisives, ja ens les ha transmès recentment en llibres com ara Les tres dimensions de la llibertat (Més Llibres, 2020) o en xerrades com la que, l’any 2017, amb motiu de la presentació d’un llibre sobre el component revolucionari de la música skiffle, va oferir al CCCB, feia vuit anys que no teníem un nou disc de Billy Bragg. Ara, trenta-set anys després del seu debut, i enmig d’un moment inqüestionablement convuls, un dels cantautors més polítics del Regne Unit retorna amb el seu desè treball: A Million Things That Never Happened (Cooking Vinyl / Everlasting) , produït per Dave Izumi i Romeo Stodart, de The Magic Numbers, i en què, per primer cop, el seu fill, Jack Valero, escriu cançons amb ell. Bragg ens atén via Zoom enmig del seu primer tour d’ençà de l’esclat de la pandèmia.
Com és la gira d’un músic en aquests temps al Regne Unit?
Molt estranya, és clar. És inquietant, per exemple, saber que la gira pot acabar en qualsevol moment si, algun dia, qualsevol de nosaltres agafa la covid. Durant les últimes setmanes hem tocat a Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, Irlanda... i en cadascun d’aquests llocs hi ha lleis sanitàries diferents. Hi ha llocs, per exemple, on no es fa cap test a ningú perquè pugui anar al concert, i llocs, en canvi, on el meu teclista i jo som els únics en tot el recinte que no portem mascareta. Estranyíssim, tot plegat. A banda, no se’m permet anar després del concert a l’estand de samarretes i prendre unes cerveses o conversar amb la gent, que, per a mi, és una part important del que faig.
Ha dit sempre que els seus discos expliquen el lloc emocional on estava en el moment de fer-los. Quin era, aquest lloc, quan va fer ‘A Million Things That Never Happened’?
Doncs era un lloc amb el Brexit, Trump, Boris Johnson, una pandèmia... Intento, com sempre, trobar un sentit al món tal com és ara, encara que, per fer-ho, no parlo el mateix llenguatge ideològic que utilitzava als anys vuitanta o noranta. Tinc, no obstant això, la sensació que parlo de les mateixes coses de sempre: empatia, principalment, i solidaritat, que són coses per a les quals la música crec que té encara un gran poder. El llenguatge marxista que feia servir per tractar qüestions polítiques ja no crec que ressoni gaire en la gent, de manera que calen noves formes.
El món, certament, ha canviat molt des del seu primer disc, però també des del penúltim, ‘Tooth & Nail’. L’any 2013 no hi havia ‘Brexit’ ni Boris Johnson.
Sí, han passat moltes coses. He intentat formular respostes, encara que de forma més profunda, en llibres. L’any 2006 un partit neofeixista, el British National Party, va col·locar dotze dels seus membres a l’Ajuntament de la meva ciutat, Barking, i això va ser un cop massa fort per a mi, per fer-ne només una cançó.
Soledat, empatia... Alguns dels grans temes del disc ho han estat també en les nostres vides durant la pandèmia.
Good days and Bad days, per exemple, parla de com gestionar un futur incert on no se’t permet establir connexions amb la gent. Pot ser la pandèmia però també el Brexit. Menys la cançó que dona nom al disc, però, que parla del sentiment de pèrdua, no volia escriure específicament de la pandèmia.
La pandèmia, però, li ha canviat la seva perspectiva sobre les relacions humanes?
Ha de fer-ho, sí. M’ha fet pensar en la idea que l’única justificació que pot tenir fer art és poder afegir quelcom a la percepció que té la gent sobre les coses. Escriure sobre perspectives de les quals encara no s’ha escrit.
Hi ha una cançó que es diu ‘Freedom doesn’t come for free’, i en una altra etziba que la llibertat és una altra paraula per actuar amb impunitat.
Crec que, en els darrers cinc o sis anys, la definició americana de llibertat ha esdevingut predominant. És la que creu que la llibertat es basa a poder expressar la teva opinió sobre qualsevol cosa i sense sentit crític. Això, però, no és llibertat, sinó impunitat. I, desgraciadament, hem tingut uns quants líders mundials que, amb aquesta falsa idea de llibertat, han actuat amb impunitat i han fet créixer l’autoritarisme democràtic. Crec que, com a artista, tens la responsabilitat de preparar la gent per a aquestes coses. La llibertat té un significat molt més profund que el de poder escriure el que et doni la gana. A vegades confonem llibertat amb privilegis.
Quan, ara fa quatre anys, va fer aquella xerrada al CCCB es preguntaven, amb Antonio Baños, el seu interlocutor, si la música podia ser encara una bona eina per fer política, per als joves.
Quan jo vaig començar, la música era l’única arma. Era una arma poderosa i l’única manera de poder fer-se sentir davant la generació dels nostres pares. Ara, en canvi, hi ha un munt de maneres diferents per fer-ho, això. La música, però, encara pot servir per oferir noves perspectives a la gent, donar-li punts de referència. Pot ser una bona eina per fer entendre que hi ha persones de gènere no binari, per exemple. En aquest sentit la música encara pot contribuir a construir una millor societat.
És molt actiu, a les xarxes.
Internet és un mirall de la Humanitat, reflecteix el millor i també el pitjor. Més que músic, jo em considero un comunicador, i en aquest senti internet m’hi ajuda.
Li llegia fa poc una llista amb les seves cançons de protesta i destacava ‘Roll Over Beethoven’, de Chuck Berry. Imprevisible elecció.
És una de les cançons més polítiques que s’han gravat. Imagina-t’ho: un home negre amb una guitarra elèctrica tocant ben fort i dient l’any 1956 als Estats Units que allò era el futur. Tota una revolució! En les cançons polítiques importa el context, i idees com aquesta, aleshores, eren d’allò més revolucionàries. Les cançons de protesta no cal que tractin només sobre allò més obvi...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.