Política

RAJI SOURANI

DIRECTOR I FUNDADOR DEL CENTRE PALESTÍ DE DRETS HUMANS

“Europa sap què passa a Gaza, però no diu res”

“Els defensors dels drets humans som en el foc encreuat entre Israel, l’Autoritat Palestina i Hamas”

“Hem provat que el sistema judicial israelià encobreix els crims de guerra contra els palestins”

“Ningú a la Franja pensava que sobreviuria a la guerra del maig i el trauma ens persegueix”

Un gran somiador al servei del seu poble
L’advocat Raji Sourani (Gaza, 1953) és un dels defensors dels drets humans més reconeguts de la Franja de Gaza. És el fundador del Centre Palestí de Drets Humans (CPDH). La seva tasca ha estat premiada, però també reprimida tant per Israel com per l’Autoritat Palestina, que l’han empresonat en sis ocasions.

Esgotar el sistema judicial israelià per poder fer el salt al dret internacional. Aquesta és la idea que impulsa el treball de Raji Sourani, l’advocat que ha defensat milers de víctimes de vulneracions dels drets humans i que lluita contra autoritats israelianes i palestines per establir l’estat de dret als territoris palestins.

Com és ser un defensor dels drets humans a Gaza?
Aquí no pots ser un defensor dels drets humans si no ets un revolucionari, un romàntic o algú disposat a pagar un preu elevat. Patim una ocupació bel·ligerant com cap altra i no hi ha res en l’horitzó que n’indiqui el final. Abans teníem una agenda simple: la fi de l’ocupació. Ara, com a somiadors que volem que Palestina sigui un exemple de respecte pels drets humans, confrontem l’ocupació israeliana, així com l’Autoritat Palestina (AP) i Hamas, pel que fa a l’estat de dret, la democràcia i els drets humans. Som en el foc encreuat entre totes aquestes autoritats.
Ha dut alguns casos a l’estranger. Per què?
Busquem l’estat de dret. Fa 43 anys que treballo com a advocat i hem documentat tots els crims de guerra per presentar-los al sistema judicial israelià. Hem tingut resultats positius gairebé en zero casos, però acudir-hi ens ha permès demostrar que el sistema encobreix els crims de guerra que es cometen contra la població palestina. Per recórrer a la jurisdicció universal, has de provar que has esgotat les vies existents al teu abast i que no t’han servit per trobar justícia i dignitat. Hem acudit al sistema israelià per esgotar-lo i poder recórrer a la jurisdicció universal o al Tribunal Penal Internacional (TPI).
El seu estudi amb B’Tselem conclou que Israel no té voluntat o capacitat d’investigar crims contra la humanitat.
Ens hem fixat en la Gran Marxa pel Retorn. Hi van morir centenars de persones, incloent-hi infants, infermeres i minusvàlids, en situacions en què les vides dels franctiradors israelians que disparaven no estaven en perill. També hi va haver milers de lesionats i centenars de persones amb una part del cos amputada. Hem seguit el recorregut d’aquests casos en el sistema judicial israelià i hem vist que Israel té les seves pròpies lleis. No reconeixen el dret internacional, la llei humanitària ni els drets humans. L’entitat a la qual estàs presentant les denúncies és la mateixa que durant la Marxa aprovava la utilització de munició real contra civils palestins.
L’Autoritat Palestina i Hamas també es beneficien de la impunitat.
No estic orgullós d’haver estat el primer presoner polític palestí de l’AP, quan el president Arafat era el rei indiscutible de Palestina, per haver criticat la repressió contra la llibertat d’expressió, i les detencions massives de grups d’oposició. Avui encara tenim els mateixos problemes, així com la tortura. El mateix amb Hamas. Encara que faci dos anys que no l’exerceixen, la pena de mort aquí encara existeix i els grups polítics que no són Hamas veuen restringida la seva activitat.
El TPI va iniciar investigacions sobre la guerra del maig. Creu que això pot portar justícia?
El TPI ha reclamat que Cisjordània, Gaza i l’est de Jerusalem són a la seva jurisdicció i s’ha posat a investigar les peticions que hi hem presentat. Entre d’altres, investigaran l’ofensiva contra Gaza del 2014; el bloqueig, que dura 15 anys i que té la intenció declarada per part de líders israelians d’enviar Gaza a l’edat de pedra; la Marxa pel Retorn, i l’ofensiva del maig. Tenim confiança en el TPI.
Sovint, al món només se sent parlar de Gaza quan hi cauen bombes. Com està el territori sis mesos després?
No hi ha reconstrucció com molts van prometre. La gent ha perdut la seva llar, el seu taller, la seva granja. El bloqueig continua ofegant-nos. Gaza, sap greu dir-ho, és una nació de captaires. He viscut tota la meva vida aquí i mai m’hauria imaginat que arribaríem a aquest punt. Tenim universitaris, bons professionals, però no podem fer-ne res. Israel ens paralitza. Tenim l’aigua contaminada, carrers sense reparació des de fa 20 anys malgrat les guerres, pessimisme. El 70% de la població ja no hi té res a perdre. A ningú li importa res des de la guerra del maig. Aquella ofensiva va ser diferent. No hi havia lloc segur. La bomba més propera va caure a 500 metres de casa, però la qualitat dels míssils feia pensar que l’edifici et queia al damunt. Ningú pensava que sobreviuria i el trauma ens persegueix. Ens preguntem on és l’ètica dels estats europeus i internacionals que saben el que està passant i mantenen la seva conspiració del silenci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.