Fem que valgui la pena. Consciència i aprenentatge
La vida en si mateixa ara és un gran laboratori amb un alt grau d’incertesa, on cadascuna estem fent el nostre camí i on les regles del joc són canviants i ens exigeixen aguditzar la nostra creativitat i posar les nostres competències i coneixements a prova. La realitat és que aquest context ens fa aprendre molt i molt ràpid
I si ens comencem a fer les preguntes correctes perquè aquest impasse a les nostres vides valgui la pena?
Un impasse es refereix a una situació davant la qual no es troba cap sortida. He sentit diverses vegades que la covid ens ha tret dos anys de la nostra vida. Però la veritat és que això no és realment així. Certament, la covid ens està imposant un context on les persones ens hem sentit en molts moments lligades de peus i mans. Hem tingut les nostres llibertats limitades i la frustració és una cosa que totes hem sentit en algun moment d’aquests gairebé dos anys. No obstant això, no estem en un impasse. De fet, hem viscut cada dia amb totes les seves nits, sense parar. El nostre reflex innat de supervivència ha fet que hàgim decidit continuar endavant. Només cal que mirem detingudament al nostre voltant per adonar-nos de com tantes i tantes persones han tirat endavant els seus projectes, somnis i vides malgrat les difícils circumstàncies.
Avui m’agradaria proposar una nova mirada a aquest impasse. Una nova mirada més constructiva i positiva, i si se’m permet, una mirada més intel·ligent. Deixem de voler saltar aquesta època d’una gambada, i comencem a transitar-la procurant trepitjar fort pels seus camins per recollir tots aquells aprenentatges que puguem, que estic segura que ens podran servir per al futur.
John Dewey (1859-1952), pedagog, psicòleg i filòsof, reconegut per les grans aportacions a la pedagogia experimental, deia: “L’educació és la vida en si mateixa.” Doncs aquí la tenim, la vida en si mateixa ara és un gran laboratori amb un alt grau d’incertesa, on cadascuna estem fent el nostre camí i on les regles del joc són canviants i ens exigeixen aguditzar la nostra creativitat i posar les nostres competències i coneixements a prova. La realitat és que aquest context ens fa aprendre molt i molt ràpid. És que aprendre sempre ha suposat temps i esforç, no és així?
Mirar dins nostre.
Deixem llavors de mirar tant el context, de voler saber com evoluciona, si aquests o aquells ens van ajudar o no, etc., i comencem a fer-nos les preguntes correctes. Dirigim les preguntes cap a dins, és a dir, a analitzar com nosaltres estem duent a terme el nostre dia a dia. Ja són gairebé dos anys amb la covid. Ja tenim moltes evidències de com ens està anant perquè puguem analitzar: què estem fent bé? Per contra, què és el que més ens està costant? I, del que ens costa, què depèn 100% de nosaltres? O, què depèn en gran mesura del fet que nosaltres puguem actuar? Tenim marge de maniobra? Podem encara evolucionar?
Fer-nos les bones preguntes i respondre’ns de manera sincera. Per aprendre alguna cosa o millorar en alguna cosa, no hi ha cap altra opció que primer prendre consciència.
Mirar dins de la nostra organització.
Recalcular i actuar.
Ara bé, com més tempesta hi hagi al nostre voltant, més hem de ser capaços de tenir una bona àncora ferma basada en allò que tenim dins. I això és aplicable a nosaltres com a persones i també a nosaltres com a organitzacions. Una àncora forjada gràcies als aprenentatges propis i a la nostra capacitat de reflexionar, d’analitzar i de construir.
Fem que valgui la pena… evolucionem.