Política

Una carambola de xamba salva la reforma laboral

Viu derogada 40 segons abans que Batet resolgui “l’error” i canti victòria per un vot

UPN fa la indisciplina de votar no i l’error del sí d’un diputat del PP la salva

S’obre un esvoranc amb ERC

El Congrés no és apte per als que diuen que ho han vist tot. La legislatura nascuda amb la investidura de Pedro Sánchez que l’abstenció d’ERC salvava per un vot (167 a 165) va doblar l’aposta del més difícil encara ahir amb la convalidació de la reforma laboral, que va viure 40 segons derogada –40 segons en què revivia la del 2012 de Mariano Rajoy– fins que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va arribar a dir: “Queda derogada”, al final va rectificar un “error” i va cantar victòria per un vot: 175 a 174. Els diputats d’UPN, Sergio Sayas i Carlos García Adanero, van alterar el resultat previst amb la indisciplina de votar no, i va ser l’error del diputat del PP Alberto Casero votant sí telemàticament sense voler-ho –i acudint en va al Congrés a desfer el nyap quan no és legal– el que va salvar la reforma, en un gir de guió inversemblant. La reforma emblemàtica de la vicepresidenta Yolanda Díaz neix amb el segell de la dreta –Ciutadans, el PDeCAT, els minoritaris i el miraculós vot del PP– i obre un esvoranc polític i sentimental entre Podem i ERC que enverina el que resta de legislatura. “No és la derogació que prometien, és el retoc que van prometre que no farien. La reforma que faria un govern que tingués Albert Rivera de vicepresident”, etzibava Gabriel Rufián. “Si hi ha avenços, cal votar a favor”, rebatia Díaz.

Del VAR al Benidorm Fest

Amb l’escàndol del Benidorm Fest recent, el ventall de metàfores entre els diputats va incloure aviat comparacions de Batet amb el vot del jurat i el VAR futbolístic. Les cares d’esglai de Pedro Sánchez i Díaz –ni la mascareta dissimulava l’estupor per l’anunci inicial de la derrota– transformades en cares de joia eren eloqüents, i qui millor ho resumia era la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero: “Quina votació de vertigen! Encara tenim taquicàrdia i cafinitrina sota la llengua! Com quan t’assenyalen un penal”. “Tongo! Tongo!”, van cridar el PP i Vox després de l’alegria inicial.

Casero fa dues errades

El PP anunciava de nit un recurs a la mesa del Congrés i al Tribunal Constitucional pel que Pablo Casado –absent en el debat– defineix com un “frau democràtic” i “contravenir el vot d’un diputat”. Quan el Congrés va fer pública la votació, la vergonya del diputat extremeny Alberto Casero era total: va votar sí a la reforma, ho va ratificar quan el sistema informàtic ho exigia, i va anar al Congrés sabent que el vot telemàtic no permet ser corregit més tard in situ.

Durant el debat, Díaz va lloar la reforma pactada per la CEOE, la UGT i CCOO amb psicologia inversa: per ella el que es votava no era la reforma de Díaz, sinó continuar amb la de Rajoy. “La reforma del PP que amb aquest text avui sotmetem a convalidació deixa enrere com un malson l’entronitzat com a feina escombraria”, va dir.

Aviat, però, emergien els retrets a ERC pel vot en contra, i Díaz ho va fer tot recitant atacs verbals de Rufián que ella guarda com a ferides obertes que trigaran a cicatritzar: “Davant la ultraactivitat, la prevalença de convenis i la lluita contra la precarietat, només he escoltat: «projectes personals», «fum», «maquillatge», «norma insignificant». M’entristeix que la norma més important de la legislatura tingui un debat tan superficial.” I per si no quedava prou clar va dedicar un “agraïment” al PNB –que hi votava en contra–, una manera de proclamar que a ERC no li agraeix res.

En nom dels comuns, Aina Vidal era dura amb l’independentisme, tant amb Míriam Nogueras com “amb qui es passejava fa poc amb la impressora”. “Junts no vota no per amor als treballadors, els menysté. Comparteix ERC el menyspreu als treballadors? Seran el babau útil arrossegats pels socis de govern? Blanquejaran el seu classisme i supremacisme? A què juguen tombant drets? Que ERC voti amb el PP i Vox contra la millora objectiva de drets no s’entén”, va dir la portaveu d’En Comú Podem.

No d’ERC, Junts i la CUP

Conscient del desgast que infligeix a Díaz amb la llufa de salvar el marc laboral gràcies a Cs, Rufián va ser dur amb la vicepresidenta i ministra de Treball, que serà candidata de Podem el gener del 2024: “Avui no s’acaba el món. El diàleg social està molt bé, però les lleis les fa el Congres. Si portes un text que no es pot canviar, tu no et creus que el Congrés es la seu de la sobirania, sinó un notari”. Després de recordar la promesa de derogació, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va acusar Díaz “d’excloure el 99,8% del teixit empresarial català de pimes i la majoria de treballadors i autònoms”. “El diàleg social a Espanya no parla català”, va reblar Nogueras. Albert Botran (CUP) hi veu un “fiasco” amb “el suport de la FAES, Botín, Cs i els hereus de Convergència”. “Amb quina credibilitat es presentaran a les pròximes eleccions per dir: «Ara sí que derogarem els que ens hem deixat pel camí»? si quan han tingut l’oportunitat de fer-ho no ho han fet i han posat com a excusa el diàleg social!”.

LES FRASES

No queda... Queda derogat el decret llei. [40 segons després] Els serveis m’informen que està convalidat
Meritxell Batet
presidenta del congrés
Davant la ultraactivitat i el fre a la temporalitat sento: «projectes personals», «fum». Això m’entristeix
s
Yolanda Díaz
vicepresidenta segona
No és la derogació promesa, sinó el retoc que van dir que no es faria. La reforma que faria Albert Rivera
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.