El recel habita en l’habitatge social
El nou escenari que inaugura l’arribada dels NGEU topa amb un clima de desconfiança entre nivells d’administració
Barcelona diu que la Generalitat no fa prou i aquesta apunta cap a l’Estat
Els recursos que vindran d’Europa per a la promoció d’habitatge social en règim de lloguer, uns 160 milions d’euros en els pròxims dos anys, ajudaran a canviar l’enfocament de les administracions respecte a la manera de bastir un parc públic que fins ara ha estat molt centrat en solucions a curt termini, per resoldre l’emergència, i molt condicionat per la falta de recursos tant públics com privats.
Els fons Next Generation (NGEU) haurien de donar un impuls a la producció perquè el lloguer social s’acosti a la fita del 7% del conjunt d’habitatges en vint anys, que fixa el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH), un document elaborat per la Generalitat que marca escenaris de futur i que s’hauria d’aprovar definitivament aquest any.
En paral·lel, s’ha iniciat la tramitació parlamentària de la nova llei pel dret a l’habitatge estatal, que vol crear les condicions perquè el gaudi d’una llar adquireixi la condició de pilar de l’estat del benestar.
La inauguració d’un nou escenari, però, no està comportant l’alineament dels actors, que encara arrosseguen desconfiança mútua, especialment en l’àmbit de les administracions públiques, entre ajuntaments, Generalitat i govern de l’Estat, però també entre el sector públic i el privat.
El repte més immediat serà recompondre el clima perquè sense la implicació de tothom difícilment es podran atendre les necessitats de present i futur. “Encara no estem en aquest escenari”, lamenta el secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, que el 4 de febrer passat va participar en un seminari sobre habitatge assequible organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i l’Observatori DESC.
Xifres.
L’altre taló d’Aquil·les és la capacitat de producció. El 2021 només es va iniciar la construcció d’uns 2.000 habitatges de protecció oficial, la meitat a través d’entitats públiques o privades sense afany de lucre, i l’altra meitat, de promotors privats. Però trobar finançament per a aquestes promocions, sobretot les de lloguer social, esdevé una tasca titànica. De fet, l’Incasol, la promotora de la Generalitat, només en fa uns 500 l’any, per la qual cosa, Sala creu que cal comptar amb el promotor privat: “Però se li ha de proporcionar seguretat jurídica”, adverteix.
Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona pensa que la Generalitat no fa prou. Lucía Martín, regidora d’Habitatge i Rehabilitació, assenyala que en el rànquing dels licitadors d’obra pública a Catalunya per nivell de pressupost que elabora la Cambra de Contractistes, l’IMHAB (Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona) i l’IMPSOL (la promotora de l’AMB), ocupen reiteradament posicions més airoses que l’Incasol. Martín posa xifres a l’esforç municipal en promoció: des del 2015, l’Ajuntament està duent a terme diferents actuacions per fer prop de 8.000 habitatges en règim de lloguer, que suposen un cost total de 1.200 milions d’euros sense comptar el sòl public en concessió, i en la meitat dels casos, la promoció és directa.
Sala assenyala directament l’Estat: “Del pla d’habitatge estatal ens arribaran enguany només 50 milions, i m’amoïna que després del 2023, sense fons europeus, no hi hagi continuïtat. Falta compromís pressupostari”, assegura.
El secretari d’habitatge també critica la falta d’implicació d’alguns ajuntaments en temes com la concertació de les inspeccions dels habitatges buits: “Vam dir que ajudaríem financerament uns quaranta ajuntaments, però només ho han demanat set o vuit”; o en l’aplicació de la contenció de rendes de lloguer: “Només hi col·laboren cinc consistoris”, diu.
Més recursos.
El balanç del tempteig i retracte
Fins ara, l’ampliació del parc social ha estat molt enfocada a l’habitatge construït a través de l’aplicació del tempteig i retracte en els processos d’execució hipotecària. D’aquesta manera, la Generalitat n’ha adquirit des del 2015 un total de 3.300, 643 dels quals a l’àmbit metropolità, i els ajuntaments, 1.016 i 237, respectivament. No obstant això, les notificacions han estat de 150.000: “Amb recursos suficients, en podríem haver adquirit una tercera part”, segons Sala.
Barcelona assegura que ha adquirit en el període 1.200 habitatges, ja sigui per tempteig i retracte o directament en el mercat.