Amb molta responsabilitat i il·lusió perquè hi ha molta feina a fer. Una conselleria de nova creació hi afegeix una complexitat més gran, però són àmbits que ja he gestionat durant els cinc anys que he estat directora territorial de Treball, Afers Socials i Famílies i que ara són competència d’Igualtat i Feminismes. Són les polítiques LGTBI, les d’igualtat, l’erradicació de la violència masclista, les polítiques de refugi i acollida... Em toca valorar la feina que es va fer anteriorment i també donar-li continuïtat, ampliar-la i consolidar-la. Ara la nova conselleria ens permet gestionar-ho, posant-hi més el focus i abocant-hi més recursos a tots els nivells. Aquesta conselleria també assumeix competències noves com l’impuls dels drets humans i les polítiques de cures i feministes. Al final aquestes polítiques les desplegaran actors com les entitats locals, amb les quals ja he treballat i que són clau.

Tot el que he esmentat eren polítiques que es feien a nivell de subdirecció i que ara s’han elevat a una categoria de direcció general i s’han inclòs en una secretaria sectorial. I forçosament eleva la possibilitat de tenir incidència. És una declaració d’intencions claríssima que té aquest govern de donar la màxima transcendència a la implementació d’aquestes polítiques. Aquesta conselleria té aquest sentit: el de posar molt més recursos en els desplegaments d’aquestes polítiques. És important remarcar-ho. Perquè en tenir més recursos podem afinar més i dedicar-ho a allò que pugui ser més transformador.

En tenim diversos en els àmbits d’actuació que abans he esmentat. Per exemple, fer créixer i consolidar la xarxa d’atenció al col·lectiu LGTBI, la xarxa SAI, el servei d’atenció integral. Properament en el nou contracte programa s’hi veurà un increment en aquest sentit. També hi haurà més recursos per a l’atenció a les víctimes de violència masclista. De fet, els dos últims anys hi ha hagut un increment de recursos, però ara es doblen i, per tant, hem de poder desplegar el mapa del servei d’atenció a les víctimes de violència masclista. Voldria subratllar que hi haurà més recursos en la prevenció. Posem molt el focus en la sensibilització i en la prevenció. L’objectiu és poder atendre més abans per haver d’atendre menys després en tots els àmbits, LGTBI, la igualtat de tracte i no discriminació, que és un altre dels grans eixos. És a dir, que la víctima de qualsevol delicte d’odi, discriminació o desigualtat pugui ser atesa i reparada però alhora fer molta pedagogia per evitar que les situacions es repeteixin o creixin. Voldria insistir molt en la sensibilització i la prevenció perquè pensem que és una eina per evitar que el nombre de víctimes vagi creixent. Un altre dels objectius és tenir un pla d’acollida de les persones migrades més ben dimensionat i professional. Ja tenim una xarxa al territori molt eficaç, però hem de mirar que es consolidi. Quant a les polítiques de cures, el departament distribuirà a les comarques gironines 2,3 milions d’euros amb l’objectiu de fer polítiques públiques de cures. És una política feminista perquè les cures encara ara són majoritàriament responsabilitat de les dones. Per tant, una política pública de cures és també perquè les dones puguin desenvolupar la seva trajectòria professional i personal. Pensem que és important des del punt de vista de la corresponsabilitat com a dona però també de la corresponsabilitat politicoprivada; com a societat ens hem de plantejar si des de l’administració s’han de fer polítiques en aquest sentit.

Per una banda, tot l’esforç que ha fet el moviment feminista i el creixement d’aquests últims anys i alhora el repte de continuar en aquesta línia. Però sobretot aquesta campanya el que ve a dir és que allò que es considera normal no ho és. Volem avançar cap a una normalitat feminista que sigui justa, igualitària i equitativa, lliure d’estereotips i de violències. No és normal que una dona no cobri igual que un home per la mateixa feina. No és normal que les dones hagin d’assumir majoritàriament les cures, de la llar i dels infants. No és normal que els productes menstruals no siguin considerats una necessitat bàsica. O que els cossos de les dones despertin comentaris de tot tipus. O que una dona no s’hagi de sentir completa si no és mare. Cal avançar cap a la normalitat feminista.

Les dades de les agressions sexuals i de les violències masclistes ens preocupen, però l’increment de les dades de les agressions sexuals del 2021, que cal tenir en compte que són denúncies, és difícil d’interpretar si ho comparem amb l’any 2020, que va estar totalment condicionat per la pandèmia. D’altra banda, és important que les dones prenguin consciència de tot allò que és una agressió sexual o violència masclista, que sentin que en poden parlar, que no seran qüestionades, que poden trobar atenció psicològica i jurídica si escau, serveis que trobaran a la xarxa d’atenció a les dones i a les víctimes de violència masclista com són els SIAD i els SIE, que sentin que tenen el suport social per poder superar la vergonya i el sentiment de culpa que encara algunes senten quan han estat agredides i que seran ateses amb sensibilitat i professionalitat si ho volen denunciar. Cal dir que disposaran d’assessorament jurídic en el moment de posar la denúncia. Estem ampliant els recursos per fer l’atenció a les víctimes. També estem treballant en com especialitzar l’atenció, sobretot en les agressions sexuals. I s’està elaborant una estratègia catalana per a la prevenció de la violència masclista en què un dels eixos central serà el treball amb els agressors o els homes que estan en risc de ser-ho.

És clau fer una crida als homes perquè se sentin interpel·lats a activar-se per identificar totes aquelles conductes, actituds i estereotips masclistes per rebutjar-les, tant pròpies com del seu entorn. Els homes són clau en la lluita contra les violències masclistes. Perquè la lluita contra el patriarcat també els convé. Hi sortim guanyant tots si els homes s’hi impliquen. Perquè el patriarcat imposa una manera de ser i de fer en els homes que tampoc la trien lliurement.

Efectivament, i els homes hi tenen un paper fonamental. Perquè el patriarcat imposa relacions de poder, rols socials... És evident que anem millorant però encara ara la instal·lació d’estereotips està coartant la llibertat de nenes, noies i dones en allò que volen ser, fer i sentir. El patriarcat també està provocant unes desigualtats econòmiques importants. La pobresa és majoritàriament femenina. A les dones encara se’ls assignen les cures no remunerades, pateixen bretxa salarial, relacions laborals més precàries..., hi ha molta feina per fer en la lluita per la igualtat. A la lluita per la igualtat hi està cridat tothom, no només els homes sinó també les institucions, les diferents administracions. Tant Generalitat, entitats locals com agents socials, i tots ens hem de plantejar en el nostre àmbit professional però també personal què podem fer.

Ens relacionem amb els ajuntaments a través de la figura del contracte programa que se signa cada quatre anys i que els permet desplegar, a través d’un finançament anual, aquestes polítiques: les de refugi, immigracions, acollida; per atendre el col·lectiu LGTBI, l’atenció a les dones a través del SIAD, les polítiques de cures... Són clau per desplegar aquestes polítiques. Hi tenim una relació molt directa per poder identificar i donar resposta a les diferents necessitats. La Diputació, a través del Dipsalut i el seu servei d’emergències amb una qualitat professional i humana inigualable en l’atenció a les víctimes, és també un actor molt important.