Cinema

cinema

aventures bèl·liques i fantàstiques

Zombis i esvàstiques

‘Malnazidos’ situa en el context de la Guerra Civil una història que combina aventures bèl·liques i fantàstiques

Aventures, cinema bèl·lic i western, però també cinema fantàstic i comèdia. La barreja de gèneres és una de les apostes de Malnazidos , que arriba avui als cinemes gairebé un any i mig després d’inaugurar el Festival de Sitges, a causa de la pandèmia. Una paradoxa, tractant-se d’un film que parla també d’una pandèmia... de zombis. Javier Ruiz Caldera (Spanish movie, Anacleto: agente secreto) i el muntador de les seves pel·lícules, Alberto de Toro, codirigeixen aquesta història de zombis, milicians, feixistes i nazis ambientada en la Guerra Civil, que adapta la novel·la de Manuel Martín Ferreras a Noche de difuntos del 38.

Miki Esparbé i Aura Garrido encapçalen un repartiment que inclou també Luis Callejo, Álvaro Cervantes, Jesús Carroza, María Botto, Dafnis Balduf... Miki Esparbé confirma, en una entrevista a aquesta diari, que la barreja de gèneres forma part de l’essència del projecte: “Els directors tenien molt clar una sèrie de referents molt dispars, des d’Indiana Jones fins a Los doce del patíbulo, Salvar el soldado Ryan, 1997: Rescate en Nueva York, de John Carpenter... Una gran barreja, i si mires la pel·lícula veus que tot hi és, d’alguna manera.” La Guerra Civil, en canvi, “hi és com un context que l’espectador reconeix molt bé”. “Estem acostumats al fet que la Guerra Civil ja sigui un gènere en si mateix a la història del cinema espanyol –hi afegeix l’actor–. En aquest cas, forma part del context, per narrar una història d’aventures clàssica. Tothom és lliure de treure’n lectures, però des del principi hem volgut que la Guerra Civil sigui el marc, el context. Sincerament, no crec que vagi més enllà.”

Pitjor que la guerra

Miki Esparbé interpreta el capità republicà Jan Lozano, que és capturat per l’exèrcit franquista i enviat a la zona enemiga en una missió suïcida. Però un perill pitjor que la guerra obliga soldats dels dos bàndols a unir esforços.

“La ciència-ficció i la fantasia sempre han servit per parlar dels vius, de la realitat –comenta Aura Garrido a El Punt Avui–. El més bonic que tenen aquests gèneres és que pots parlar de la quotidianitat i la realitat fins i tot més profundament que amb un registre més directe.” Miki Esparbé hi afegeix: “El que es busca amb la pel·lícula és abordar les pors, les inquietuds des d’altres nivells. Treure de context i portar al límit les situacions fa que et remogui més.”Miki Esparbé subratlla que Malnazidos “és una pel·lícula en què els departaments d’art, perruqueria, vestuari, caracterització, efectes especials... són tan importants que el més rellevant de tot plegat és que la direcció pugui optimitzar-los, i tant el Javier com l’Alberto són uns mestres en això”.Des del punt de vista interpretatiu, l’actor destaca que “hi ha un codi molt realista”. “Els directors sabien des del primer moment que posaven un factor extern [els zombis] en un context familiar, que tots coneixem, era molt rocambolesc. No pots fer que encara sigui menys realista, i per això s’ha apostat perquè els personatges i el context siguin molt reconeixibles.”Aura Garrido, que ja va presentar en el Festival de Sitges l’adaptació de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, subratlla les virtuts del cinema fantàstic: “Els temes difícils i complexos sempre es poden explicar des d’una certa distància. Aquesta pel·lícula té més profunditat i és diferent del que es pugui imaginar a priori. Principalment és una pel·lícula d’aventures, d’entreteniment, però després cadascú en treu les seves lectures, i això és el que és bonic, també, del cinema i del gènere fantàstic.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.