Cinema

Valérie Lemercier

Cineasta i actriu

“Céline Dion ha sabut mantenir la distància amb l’èxit”

Cada cançó que surt a la pel·lícula ha estat un pas per anar construint aquesta història

Valérie Lemercier (Dieppe, França, 1964) coneixia sobretot les cançons en francès de la cantautora quebequesa Céline Dion, però no s’havia interessat mai per la seva biografia fins a la mort del seu marit René, el 2016. Va ser llavors que l’actriu i cineasta francesa va quedar commoguda pel seu coratge i solitud i va decidir dedicar-li un film, Aline , que pren com a títol el nom d’una cantant fictícia, però que té moltes coses en comú amb la cantant del famós tema My heart will go on, de Titanic. De fet, totes les cançons que hi surten són de Céline Dion, interpretades, però, per la cantant Victoria Sio. Valérie Lemercier és directora, coguionista i intèrpret de la protagonista, en un treball que li va fer guanyar el seu tercer César a la millor intèrpret.

Va ser quan quedar vídua, el 2016, que es va començar a interessar per Céline Dion?
Sí, i la segueixo estimant, tot i que el que ara només veig coses més antigues, perquè ella ja no apareix en públic des de fa dos anys. Vaig dir a la ràdio que la meva següent pel·lícula seria sobre ella, sense pensar-m’ho seriosament. Aquell mateix vespre, Emmanuelle Duplay, la productora de la pel·lícula, que havia escoltat l’emissió, em va dir que tenia moltes ganes de fer-la, i va ser el seu entusiasme el que em va fer plantejar-me seriosament el projecte.
Com era la seva relació amb ella abans i com va estructurar aquest projecte?
Abans de fer aquesta pel·lícula només coneixia les cançons franceses de Céline Dion, les que va fer amb Jean-Jacques Goldman, després del 1995. Però no coneixia ni les seves cançons de joventut ni el seu repertori anglès. A poc a poc la vaig anar descobrint. Vaig conèixer el seu repertori quebequès i com interpretava moltes cançons que no havien estat escrites per ella.
Les cançons que apareixen en el film fan avançar la història, tenen una funció narrativa...
En aquesta pel·lícula la música té molta importància. Per exemple, buscant una música per a l’enterrament del marit, vaig estar escoltant tots els rèquiems del món i finalment vaig decidir posar una música d’Elvis Presley. Després em vaig assabentar que René, el marit de Céline, era molt fan d’aquest cantant i de jove s’havia disfressat per poder anar al seu enterrament. He hagut de triar entre totes les meves cançons preferides de Céline. De vegades he hagut de modificar alguna escena en moments en què volia posar una cançó diferent, però he seguit una progressió dramàtica de la història d’amor. Quan Aline és jove, no sap si és amor o amistat. Es pot dir que cada cançó que surt a la pel·lícula ha estat un pas per anar construint aquesta història.
Quan vostè i l’altra guionista, Brigitte Buc, van decidir convertir Céline en Aline, un personatge de ficció inspirat en la cantant, van sentir més llibertat per escriure?
Sí, exactament. Això ens va permetre novel·lar la història de Céline Dion. De vegades amb dos fets reals en creàvem un de fictici, però amb similituds amb el que havia passat. Per exemple, a la primera entrevista que va anar a fer amb René Angélil [el mànager de Dion i posteriorment el seu marit, fins que va morir] no anava en patins de gel. Això és totalment inventat. Però això em permetia fer-la sortir amb aquestes sabates lletges de la mare i entendre per què Céline Dion tenia deu mil parells de sabates. D’algun lloc havien de venir aquestes ganes de tenir sabates glamuroses. No he volgut trair la història de Céline Dion, però sí explicar-la a través d’alguns petits detalls. Per exemple, hauria pogut fer que ella es desplacés amb helicòpter a la pel·lícula, però jo sabia que quan ella vivia a Las Vegas sempre volia tornar en cotxe després dels concerts per no despertar els veïns. Això era molt important per ella. Totes aquestes coses les he respectat. El que m’he inventat són coses que no són transcendents. Algú de la seva família ens va dir que mai havia robat sucre, però més que robar, jo mostro com agafa sucre per donar a la seva mare, i això no és cap cosa mal feta, només un detall.
Céline Dion ha tingut alguna relació amb el projecte o se n’ha mantingut allunyada?
Se n’ha mantingut allunyada en tot moment, tot i que ha tingut la possibilitat de llegir el guió, fins i tot de participar en coses i veure quins actors hi intervenien. Tampoc ha vist de moment la pel·lícula, perquè no ha volgut, cosa que entenc perfectament. No crec que Céline Dion sigui una persona a qui agradi bolcar-se en el seu passat, sobretot en aquests moments que està passant. El seu mànager va llegir el guió i va veure que el to que hi donàvem era d’homenatge. Espero que algun dia la vegi, però de moment no ha estat així.
En la pel·lícula s’explica que Céline Dion venia d’una família modesta i compartia habitació amb vuit germanes. Després la veiem en una casa tan gran que s’hi perd. Com ho va fer per no perdre el cap en aquest procés?
Va ser totalment gràcies a René, el seu marit. I també quan va ser mare. Aleshores va voler parar la seva carrera, frenar-la una mica. No volia fer més gires i va aturar tota aquesta maquinària que s’engegava quan ella actuava a Las Vegas. Va ser un moment de felicitat molt gran. No va perdre el cap, també perquè sempre va estar molt ben acompanyada pel seu marit. La pel·lícula parla d’això justament. Segurament ell va contribuir al seu equilibri. Céline té molt sentit de l’humor, ha sabut mantenir la distància amb el seu propi èxit. Pel que fa a les seves cases, podem dir que tenia una certa tendència a la desmesura. Però hi ha altres aspectes de la seva vida, com el moment d’enfrontar-se a la malaltia del seu marit o el fet de tenir fills, que fan que no pogués perdre el cap. I li va donar molt de suport la seva gran família de 14 germans, molt important per a ella.

Ve de la plana anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.