Llibres

LLIBRES

Les llibreries desapareixen dels barris més pobres

Deu dels dotze barris més pobres de Barcelona han perdut les llibreries

El Gremi de Llibreters demana a les Administracions que es “donin facilitats” a l’obertura de noves

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Segons una anàlisi de dades de l’ACN a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament, entre les zones més pobres, només el Raval, i el Besòs i el Maresme en tenen. Les zones més riques concentren el 61% dels establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat. En canvi, 25 dels 73 barris de la capital catalana no en tenen cap, i 21 d’ells estan per sota de la renda mitjana barcelonina. El Gremi de Llibreters lamenta les dades i, la seva presidenta, Maria Carme Ferrer, creu que la manca de llibreries “empobreix molt” el seu entorn. A més, en declaracions a l’ACN, demana a les administracions “posar facilitats” per obrir-ne de noves.

Sobre les causes per la distribució asimètrica, Ferrer expressa que, normalment, on el poder adquisitiu és gran, més gent té “formació acadèmica” i “sol ser molt més bona clienta de llibreria”. Amb tot, deixa clar que sigui quin sigui el poder adquisitiu, “sempre pot haver-hi lectura” mitjançant, per exemple, les biblioteques, a qui ha encoratjat a que “comprin a les llibreries de proximitat”.

El Gremi de Llibreters també recorda que, a banda de la renda, altres factors com la “tradició històrica” de concentració d’activitat comercial en determinats llocs afecten, així com l’augment del preu del lloguer en els anys abans de la pandèmia en barris amb especial pressió immobiliària i hotelera. Segons l’entitat, districtes com l’Eixample havien perdut llibreries, però n’han recuperat recentment.

En qualsevol cas, es mostren conscients que “hi ha buits” a la ciutat, i insten la Generalitat i l’Ajuntament de la capital a activar subvencions similars a la línia ara activa per ajudar municipis sense llibreries a implantar-ne.

La mitjana de llibreries a Barcelona és de 19,4 per cada 100.000 habitants, tenint en compte els 322 establiments que consten al directori de l’Ajuntament i les dades de població del padró de 2021. La renda mitjana disponible de la capital és de 20.956 euros, segons l’informe del consistori La renda de les llars a Barcelona, publicat el juliol del 2021 amb dades del 2018.

Just la meitat de barris per sobre de la renda mitjana de Barcelona també es troben per sobre de la mitjana de 19,4 llibreries per cada 100.000 habitants, tot i que la zona més rica, les Tres Torres, es queda per sota (12,2). Barris com el Putxet (10), la Bonanova (15,4) o el Poblenou (14,5) també estan per sota, i n’hi ha quatre sense cap establiment: la Font d’en Fargues, Vallcarca i Penitents, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i la Vall d’Hebron.

La Dreta de l’Eixample (115,7) és el barri de Barcelona amb més densitat de llibreries, seguit del Gòtic (83,2), l’Antiga Esquerra de l’Eixample (67,4), el Raval (51,3) i la Vila de Gràcia (47,6).

En total, els 20 dels 73 barris més rics acaparen el 61% de les llibreries de la ciutat (198) però només compten amb aproximadament un terç de la població (562.541 habitants).

Nou Barris, un exemple

Nou Barris és el segon districte amb menys comerços de venda de llibres (5,2), i amb 8 dels seus 13 barris sense cap. En aquest sentit, Albert Recio, vicepresident primer de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i veí de Nou Barris, emmarca el context de poques llibreries al seu districte en el fet que “el consum cultural està associat al nivell de renda”. “És normal que un districte amb un nivell de renda més baix tingui menys centres de consum cultural”, admet.

En una entrevista a l’ACN, comenta que abans hi havia llibreries al barri que combinaven la venda de llibres amb premsa escrita, però amb la digitalització dels diaris això ha perdut pes i ha liquidat part dels negocis. A això se li ha sumat també l’impacte de les grans empreses de venda per internet.

Amb tot, considera que l’administració i les escoles poden tenir un paper important en suplementar aquesta manca de negocis físics als barris. De fet, creu que l’administració ha de fer un “esforç”, però no per promoure llibreries sinó per completar la xarxa de biblioteques municipals, que ja s’ha ampliat els darrers anys. “Així, la gent que vol llegir i no té recursos pot anar a la biblioteca”, comenta. Per exemple, menciona que un equipament que està pendent d’impulsar és el de la biblioteca projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.