Societat

PAWEL KONIECZNY

Sotsdirector de Caritas a Przmysl

“Przemysl és l’inici del viatge per fugir de l’horror”

En les primeres setmanes vam comptabilitzar que més de 400.000 persones van passar per aquesta petita estació de tren
Des de Càritas hem preparat 2.500 places per a infants ucraïnesos que provenen d’orfenats i nens de famílies d’acollida

Przemysl és la primera estació que et trobes si viatges des d’Ucraïna fins a Polònia amb tren, just quan acabes de creuar la frontera. Es tracta d’una ciutat d’uns 70.000 habitants que deu la seva llarga i rica història a una ubicació geogràfica privilegiada. La ciutat es troba a l’anomenada Porta de Przemysl, un pas que connecta les muntanyes amb les terres baixes, de fàcil accés i sòl fèrtil. També cal destacar el fet que el riu San sigui navegable. Importants rutes comercials travessen la ciutat, cosa que garanteix la seva importància. Després de Cracòvia, és la ciutat més antiga del sud de Polònia i un important centre turístic. No cal dir que la seva situació té una cara fosca ja que ha estat víctima de gairebé totes les invasions entre Orient i Occident. La batalla de Przemysl va ser una de les primeres de la Segona Guerra Mundial i les massacres i assassinats que la van seguir, especialment a la comunitat jueva, van deixar una forta empremta a la ciutat. A Przemysl quan es parla de refugiats de guerra saben molt bé del que parlen.

Sempre ha estat una ciutat amb una gran activitat?
Abans de l’inici de la guerra, tot i ser el pas ferroviari més important, aquesta estació tenia una activitat de passatgers relativament petita, però en poques setmanes s’ha convertit en el pas més important de persones refugiades que fugen en tren des d’Ucraïna. Aquesta situació ha fet mobilitzar les entitats i el voluntariat de la zona per organitzar una acollida en condicions. Entre aquestes entitats hi ha Càritas Polònia, i Càritas de l’arxidiòcesi de Przemysl, de la qual soc el sotsdirector.
En què consisteix el seu treball?
Ara mateix estem treballant de valent per poder atendre les persones que arriben en tren. En aquesta estació oferim assistència a les persones que ho necessiten, especialment dones i criatures que fugen d’Ucraïna a Polònia per buscar la seguretat i el suport que no tenen al seu país.
Suposo que es tracta d’assegurar les necessitats més bàsiques?
En aquesta estació ja hi teníem un restaurant de Càritas. Es tracta d’un servei de restauració basat en l’economia social que funciona com el típic restaurant bar de l’estació, on paraven els viatgers i turistes que canviaven de tren o esperaven un altre comboi. Mentre duri l’emergència, hem adaptat les funcions d’aquest restaurant, que porta el nom de La Perla, i oferim àpats calents cada dia, tant a les persones refugiades i migrants com a tots els cossos que treballen en l’emergència, com ara bombers, policies, cooperants o periodistes.
El bullici deu ser important. Donen l’abast?
El dia a dia de l’estació i el paisatge humà que hi veus han canviat de forma sobtada. Ara mateix hi ha persones que arriben durant tot el dia i al llarg de tota la nit. Els combois no paren d’arribar, sobretot amb dones, criatures i gent gran que surten d’Ucraïna. Cada vegada que arriba un tren, totes les entitats, voluntaris i professionals es posen en marxa. Cadascú fa la seva tasca. Hi ha entitats que ofereixen targetes SIM als desplaçats, altres ofereixen menjar o roba o accessoris per a infants, etc. Protecció Civil i bombers ofereixen informació sobre les rutes segures, traducció, etc. La coordinació entre les diferents entitats ha estat de moment molt bona i això ens permet donar l’abast a tota aquesta onada humana.
Veig que l’especialització és fonamental. Quina és la seva?
Des de Càritas el que oferim és, per una banda, un espai exclusiu per a dones i criatures, amb l’objectiu que puguin descansar de forma segura i se sentin acollits i còmodes mentre esperen un autobús o un tren cap a la següent destinació, i, per altra banda, un espai on poden fins i tot passar una o dues nits, que és el temps habitual que passen a l’estació. També podem oferir-los beguda i menjar calent, mantes, informació i orientació, etc., sempre de manera rigorosa i organitzada, gràcies als voluntaris que ja teníem aquí i als voluntaris que han vingut expressament de fora per donar un cop de mà. Hem col·laborat des del primer dia en aquesta atenció. El conflicte ens ha obligat a fer un gran esforç per acollir les persones que arriben. Desenvolupem acció humanitària aquí a Polònia, als passos fronterers de Przemysl, com aquest, però també a Medyka, Korczowa o Kroscienko. A més, també som presents a l’altra banda, a Ucraïna, on també estem actius. Hem pogut entregar 63 camions i 32 furgonetes amb ajuda humanitària, principalment a Lviv, però també a Odessa. Aquesta ajuda humanitària inclou aliments que es puguin conservar a llarg termini, però també medicines, productes per potabilitzar l’aigua i tot tipus de productes de primera necessitat que en aquests moment són vitals per a les persones que no han fugit i que continuen vivint en condicions molt precàries a les ciutats i pobles de la zona.
Quan parlem de l’estació de Przemysl, de quins volums de persones estem parlant?
Durant les primeres setmanes vam comptabilitzar que més de 400.000 persones van passar per aquesta petita estació de tren, que van poder beneficiar-se de l’ajuda que podem oferir. És una quantitat ingent de persones. Tota aquesta feina només es pot fer gràcies a la participació de persones de bon cor que col·laboren amb nosaltres. En definitiva, és una mostra de solidaritat entre persones d’arreu, que venen fins aquí per ajudar de manera desinteressada.
Sovint sentim a parlar que les entitats socials i les ONG prefereixen que els enviïn diners, més que no pas productes. Comparteixen aquesta opinió?
És molt millor decidir sobre el terreny el que cal comprar i el que no. Per descomptat, també fem accions de captació amb l’objectiu de recaptar fons i recursos per intentar finançar aquesta resposta. Això no treu que també hàgim rebut donatius materials com ara aliments enllaunats, aigua, medicines i productes d’higiene, entre altres, que poden necessitar aquestes persones desplaçades. M’agradaria donar les gràcies per tota aquesta ajuda rebuda, en el format que sigui, però també hem de ser molt conscients que cal pensar en accions que es puguin mantenir en el temps, a llarg termini, perquè aquesta situació pot durar molts mesos. Hem de pensar en una ajuda molt ben organitzada, tant aquí a Polònia com a la resta de països que també reben persones, i no només en l’emergència. Nosaltres gestionem aquesta ajuda amb diligència i rigor i sempre en benefici de les persones refugiades.
Mantenen contacte permanent les Càritas catalanes i d’arreu del món?
M’agradaria especialment agrair la resposta i el suport rebut a través de Càritas Diocesana de Girona i fer una crida a continuar participant i col·laborant amb l’entitat, pensant en l’atenció que donem aquí però també en l’atenció necessària als països d’acollida, quan aquestes persones vagin arribant a les seves destinacions. Aquí a Przemysl és només l’inici d’aquest viatge que han de fer per fugir de l’horror de la guerra. Nosaltres intentem dotar-los dels mitjans adequats per continuar, que se sentin còmodes i atesos, però cal que sentin aquesta amabilitat i solidaritat humana arreu. Però l’assistència de Càritas a Polònia en relació amb la guerra d’Ucraïna va molt més enllà del que oferim en aquesta estació de tren. Càritas intenta arribar a molts més àmbits de la vida de les persones afectades per la tragèdia que continua al país veí.
Ha parlat d’un suport específic per a infants ucraïnesos vulnerables i persones d’altres països?
Càritas Polònia i les Càritas de la nostra diòcesi han preparat 2.500 places per a infants ucraïnesos que provenen d’orfenats i nens de famílies d’acollida. Aquestes criatures es trobaven en absoluta vulnerabilitat i sense garanties de poder fugir del país de forma segura. Més de 800 nens i nenes i cuidadors professionals o voluntaris ja han estat acceptats en centres de vacances, cases de retir i cases religioses que s’han posat a disposició de Càritas a Polònia. A més, molts d’aquests nens i nenes tenen alguna discapacitat. Actualment, totes les evacuacions de grups d’infants es duen a terme consultant el Ministeri de Família i Política Social de Polònia, que en fa un seguiment individual. Els grups d’orfes més nombrosos (fins a 200 persones) van rebre ajuda de Càritas en altres diòcesis que no estan a la frontera com nosaltres i de l’arxidiòcesi de Cracòvia, que és més gran i té molts més recursos. La Càritas de l’arxidiòcesi de Warmia va atendre específicament criatures amb problemes d’oncologia. També hi ha grups de nens amb les seves mares o tutors que viuen temporalment en cases d’hostes religioses a les diòcesis de tot Polònia. També ens preparem per traslladar els nens més malalts a centres especialitzats de Càritas a altres zones d’Europa.
A part dels ucraïnesos, molts ciutadans d’altres països que es van quedar a Ucraïna quan va esclatar la guerra van ser portats a Polònia o almenys ho van intentar. Càritas també els ofereix ajuda?
Oferim ajuda a tothom sense mirar papers ni preguntar d’on provenen. Aquesta ajuda inclou, per exemple, suport per reservar bitllets de tren per a persones que fugen d’Ucraïna o organitzar el transport a Polònia per als estudiants de Ghana que estaven estudiant a Ucraïna. Aquests són només dos exemples de l’arxidiòcesi de Katowice. Càritas de Lublin organitza ajuda psicològica per als refugiats, traduccions (inclosos traductors jurats) i s’encarrega de les fotografies que calen per als documents. També els proporcionen psicòlegs i intèrprets algunes de les altres Càritas diocesanes i el Centre d’Ajuda a Migrants i Refugiats que gestiona Càritas Polònia a Varsòvia. També oferim targetes SIM per a telèfons.
Sembla que aquesta crisi els ha agafat amb un estructura ben construïda, sòlida i molt eficient.
En aquesta crisi, l’estructura internacional de Càritas és un gran suport per a nosaltres i per a molts altres que treballen amb refugiats. Actualment, l’oficina de Càritas Polònia dona feina a més d’una dotzena de persones de diversos països que donen suport a les activitats humanitàries. Entre nosaltres hi ha empleats de Càritas Suïssa, Càritas Britànica, és a dir, Cafod, Catholic Relief Services dels EUA i altres socis d’arreu del món. Els treballs estan enfocats, entre altres assumptes, al desbloqueig dels canals de transport, l’augment de l’eficàcia de les accions humanitàries i la coordinació conjunta de l’ajuda.
Quines són les seves principals fonts de finançament?
Molt del finançament necessari prové de la recaptació de fons a esglésies i parròquies i es destinen a Càritas diocesana per a activitats locals. La recaptació actual suposa un rècord en la història de Càritas Polònia. Però res de tot això seria possible sense el suport internacional de la xarxa Càritas, incloent l’esforç de les Càritas catalanes.

La primera etapa d’un incert viatge

Pawel Konieczny és sotsdirector de Càritas a Przemysl, una arxidiòcesi polonesa fronterera amb Ucraïna. Fa anys que treballen a la zona però mai s’haurien imaginat un drama com el que estan vivint, una tragèdia que ha convertit aquesta petita i estratègica ciutat i la seva estació de tren en un dels principals punts de confluència per als ucraïnesos que intenten fugir de l’horror de la guerra. En les primeres setmanes, Càritas i les altres entitats socials que hi treballen van atendre gairebé mig milió de persones. Ofereixen aliments, lloc per dormir i assistència als més vulnerables, especialment dones i criatures, que són majoria. Alguns ofereixen roba, targetes SIM per als telèfons o ajuden a buscar bitllets per als propers trens. Pawel es mostra molt orgullós de l’organització improvisada en molt poc temps i de l’estreta i eficaç col·laboració que mantenen totes les entitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.