Política

CARLES PELLICER I PUNYED

ALCALDE DE REUS (JUNTS)

“La ciutat avança, hem posat les bases de molts projectes a punt de tancar”

Pellicer, que deixa l’alcaldia, valora haver resolt l’endeutament: “Ara som un ajuntament exemplar en gestió econòmica i així hem pogut afrontar tot el que volíem fer”

“Reus és una ciutat molt ben relligada i amb visió descentralitzadora, i amb lideratge en el territori”, afirma

Cal crear nous espais de centralitat, més enllà del centre històric, per generar més qualitat de vida
En el pacte de govern amb ERC i Ara Reus ens sentim molt còmodes i ens entenem molt bé
No plego, acabo el mandat i no em torno a presentar per decisió pròpia; el matís és important

Carles Pellicer tancarà, el proper mes de maig, un cicle de dotze anys a l’alcaldia de Reus, satisfet, assegura, per haver superat un mandat amb crisi econòmica, política i sanitària, i haver pogut tirar endavant projectes i haver posat les bases per tancar-ne d’altres aviat. Teresa Pallarès el substituirà com a cap de llista de Junts.

Quins són els temes que més el preocupen actualment?
Em preocupa molt el civisme, perquè hi ha un canvi en la societat que ens porta a pensar que hem d’actuar amb pedagogia i estar amatents al manteniment de ciutat, que ens costa molts diners. D’altra banda, la ciutat va avançant, amb molts projectes a punt de tancar. Hem tingut capacitat inversora i hem posat les bases perquè en el proper mandat hi hagi l’execució de moltes inversions, com ara l’àrea del Carrilet, l’Antic Hispània, el raval de Santa Anna, el carrer Ample... Per què va tard? És una qüestió econòmica i de gestió administrativa. El 2011 érem la ciutat més endeutada de l’Estat. Ens impossibilitava qualsevol inversió futura. Ho hem anat arreglant i ara la situació és immillorable, el nivell d’endeutament és molt baix i passem a ser un dels ajuntaments exemplars en gestió econòmica. Això ens ha permès afrontar tot allò que volíem fer; algunes coses s’estan fent i d’altres es faran el proper mandat.
Ha apuntat el projecte de l’Antic Hispània d’habitatge social. Serà important per pal·liar la manca d’habitatge?
D’habitatge sempre en falta i serà un repte els propers anys. Al principi vaig dir que faria molt habitatge social, però no és tan fàcil com sembla. Per exemple, és complicat negociar amb la Sareb. El projecte de l’Hispània consta de 48 habitatges amb pàrquing, perquè al centre de la ciutat n’han de tenir. El problema per l’abocament històric de residus en aquest edifici se solucionarà; la zona està acotada i es descontaminarà.
Pel que fa a la transformació de l’àrea del Carrilet, es busca una nova centralitat per a la ciutat?
Sí. Sovint parlem del centre del centre històric, des d’on s’expandeix la ciutat i que forma un espai de centralitat molt potent. Però les ciutats creixen i els nous espais de creixement generen els seus nuclis de centralitat. En el cas del Carrilet, l’espai de centralitat és el mercat, que té problemes estructurals. Ocupa un espai central en una zona, la sud, que també tindrà la nova estació de trens, la de Bellissens. Cal crear nous espais de centralitat, més enllà del centre històric, per generar més qualitat de vida.
I és una bona solució el nou edifici on anirà el mercat?
Allà on ara hi ha el mercat hi va un nou centre, una nova plaça, amb equipaments per donar vida comercial, cultural... I, d’altra banda, el mercat pròpiament dit es desplaça més al nord, a unes naus històriques, situades estratègicament per encaixar l’àrea del Carrilet i el centre històric, de manera que aquesta nova centralitat tindrà gran capacitat d’expansió i de vida, que en pocs anys veurem.
Pel que fa al comerç, hi ha massa locals buits actualment?
Sempre hi ha locals buits, aquí i a tot arreu. El comerç està en un procés de canvi, en part a causa de les noves tecnologies. Però fem esforços perquè s’obrin, com ara el projecte Reus Espais Vius, posant d’acord propietaris i comerciants. Però també se n’han obert i continuem sent una ciutat potent a nivell comercial, com ho demostra que aquest Nadal molta gent de fora ve a comprar, amb molta il·luminació i abocant recursos per fer-la atractiva. Ho veiem amb el nivell d’ocupació dels pàrquings, altíssim. I tenim els Bons Reus, que tornarem a treure al febrer. En moments de pandèmia vam fer un pla econòmic d’ajuda a la ciutat, a les famílies, per revitalitzar el comerç i la restauració.
En el camp cultural, amb molta tradició a Reus, hi ha un altre dels projectes en curs, el del nou Bravium al Centre Catòlic. Quin rol ha de tenir?
Tenim el Fortuny i el Bartrina, amb programació estable potent, i ara estem tancant una negociació amb el Bisbat per poder invertir, perquè ho podem fer, en la remodelació de l’edifici històric del Centre Catòlic. Permetria complementar la xarxa de teatres, amb un format més petit, a més de recuperar un edifici amb molta història. Però ja veurem com acaba.
Estan encallades les negociacions?
Estem en la fase de parlar, de tancar serrells, sempre hi ha coses. M’agradaria que acabés bé, però ja veurem com acaba. En qualsevol cas, soc optimista.
Com valora el nou mapa sanitari de la ciutat després del traspàs de l’Hospital de Sant Joan a la Generalitat i més inversió al Centre Mèdic Quirúrgic?
L’hospital era municipal perquè en el seu moment a la Generalitat no li va interessar, però ara hi havia l’oportunitat que se’l quedés. Per a l’Ajuntament la gestió de la sanitat representa massa complexitat, i més tenint en compte que la competència no és municipal. No ens deixava dedicar esforços i diners a altres aspectes del dia a dia. Econòmicament no el podíem suportar i és la Generalitat qui té més recursos. És una altra de les raons de l’endarreriment en les inversions que deia abans.
El desdoblament del CAP Sant Pere és una de les necessitats actuals en l’àmbit sanitari?
Sí, i aquest gener s’obre el tràmit formal per portar el desdoblament al barri del Carme, una altra zona de la ciutat que ha de generar una altra centralitat.
Parla de diverses noves centralitats. En aquest sentit, és Reus una ciutat ben relligada? Tots els barris tenen les inversions adequades?
És una ciutat molt ben relligada i que sempre ha tingut una visió descentralitzadora. L’atomització de les regidories ha ajudat a crear petites centralitats i que la ciutadania es mogui d’un lloc a l’altre, i d’això el comerç se’n nodreix. A més, els equipaments s’han anat ubicant en llocs estratègics. Queden coses per fer. Per exemple, el 2025 s’obrirà l’estació de Bellissens, que donarà una gran capacitat de creixement cap al sud i que lligarà, més al sud, amb l’estació intermodal, un tema també tancat. I el nou govern haurà de començar a treballar el desbloqueig de la zona de l’estació del nord, on ha d’anar una nova centralitat amb habitatge i, sobretot, verd.
S’avança en la mobilitat sostenible? La reforma dels ravals va en aquest sentit?
Sí. Això va venint, a poc a poc, però va venint, ho hem d’anar possibilitant. No podem fer-ho tot de cop perquè provocaria un daltabaix. Hem ampliat la xarxa de carrils bici i, pel que fa als ravals, és una aposta valenta, que al principi va crear polèmica però que ara es veu com a positiva. Al raval de Santa Anna està ja molt assumida la nova vocació de vianants, i forma part d’un passeig fantàstic. I ara farem que el carrer Ample sigui una continuació del carrer Llovera, connectats per una plaça del Pintor Fortuny al mateix nivell, sense voreres. Serà tot un, d’una sola peça, perfecte per passejar i amb pocs cotxes, de manera que la plaça de la Llibertat hi connectarà bé.
Està content de com va el pla estratègic Nou Horitzó 32, que dibuixa el Reus del futur?
Això ho porta la vicealcaldessa, en un acord de govern que funciona molt bé. En el pacte amb ERC i Ara Reus ens sentim molt còmodes i ens entenem molt bé. Aquest pla estratègic pretén, en un procés participatiu amb la ciutadania, pensar com ha de ser Reus en deu anys. És fàcil de dir però no de fer. S’ha de pensar com pot dir-hi la seva la gent. Estic content perquè s’ha fet un bon treball, és un document que queda i que les properes alcaldies poden utilitzar.
I Carles Pellicer com se l’imagina, Reus, d’aquí a deu anys?
Una ciutat on puguis passejar tranquil·lament, amb una estació sud que doni prolongació a la ciutat, culturalment potent, comercialment de referència... Una ciutat bonica, que continuï sent la millor ciutat del món. Perquè ho és: a prop del mar, de la muntanya, a prop de Barcelona, sense grans indústries ni fums, però amb empreses potents, que fa bandera de les noves tecnologies, que té un palau de fires i un hospital importants, que la gent se l’estima...
I aquesta ciutat exerceix bé la capitalitat del territori?
Sí, perquè el territori té concepció metropolitana, que permet exercir generositat sense perdre identitat. Estem en una zona amb una gran potencialitat econòmica, cultural, turística..., a més amb el port, que ha de continuar fent la seva bona feina, l’aeroport... I en aquesta zona Reus exerceix un paper de lideratge.
Se’n trauria més suc, d’aquesta potencialitat, si Reus i Tarragona anessin més unides?
Ja hi anem. Amb l’alcalde de Tarragona hi tinc una relació fluida. Un alcalde s’equivocaria si no tingués una bona relació amb el veí, el món està fet de veïnatges. Una altra cosa és que hi hagi aquesta rivalitat anecdòtica, que no forma part de la realitat del dia a dia. Tenim estructures conjuntes potents, com la gestió dels residus, amb Sirusa, formada per tots els municipis de l’àrea metropolitana, i el tema de l’aigua també funciona molt bé en aquest sentit. Amb Tarragona tenim moltes trobades per tractar de diferents temes, culturals, turístics...
Tancarà dotze anys a l’alcaldia. La gestió econòmica, de la qual parlava al principi, és del que està més satisfet?
Sí, però hem fet moltes més coses: parcs, la conversió dels ravals en zona de vianants, hem tancat el tema de l’estació de Bellissens i la intermodal, el centre social del Roser, que funciona molt bé, i més inversions que es veuran. Estem contents de com ho hem gestionat malgrat les mancances, amb els nostres encerts i els nostres errors, que n’hem tingut. Però estic satisfet d’haver passat tres mandats, un amb una crisi econòmica que vam poder solucionar, encara no sé com; el segon amb un escenari polític molt complex, de govern en minoria i amb el procés, i el tercer amb la pandèmia.
Li queden espines clavades?
Segur que sí. Per exemple, l’antic col·legi Rubió i Ors, al barri d’Horts de Miró, ha de ser una nova centralitat, i allí m’hauria agradat fer-hi una biblioteca pública, però no ens hi hem pogut posar perquè hi havia altres prioritats. I solucionar amb Adif el tema de la gran extensió de vies que hi ha a l’estació del nord, però hem estat molt pendents de l’altra estació i de la intermodal, i hem preferit jugar aquestes cartes.
Ara s’obre un escenari electoral interessant: vostè plega, canvis en altres partits...
Bé, jo no plego, acabo el mandat i no em torno a presentar per decisió pròpia; el matís és important. Un alcalde és un ciutadà que fa d’alcalde durant un temps, i ara li toca a un altre. Les idees s’han de canviar, més gent ha de tenir oportunitats.
I, molt probablement, el seu relleu serà una alcaldessa.
Probablement, tot i que no és segur: també hi haurà homes encapçalant llistes. És important que hi hagi dones, però és més important la vàlua, les ganes, la vocació, ja que són 48 hores al dia. T’has de desviure per ser-hi, per escoltar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.