Política

PILAR ALIU I BOU

CAP DE L’OPOSICIÓ A LLAGOSTERA (JUNTS)

“Aquest equip de govern va cap a la improvisació, no té un projecte clar”

No estem a favor de municipalitzar el servei de neteja, ja es va municipalitzar el servei de jardineria i no ha funcionat

Estem a favor de tot el que sigui treure residus, que és cap on hem d’anar i el que ens mana la Unió Europea

Tenim clar que si volem governar hem de fer majoria. No podrem pactar ni amb ERC ni amb la CUP
S’ha de posar un topall amb l’habitatge social. L’Ajuntament no és una immobiliària

Pilar Aliu Bou (Llagostera, 1968) és l’actual cap de l’oposició a l’Ajuntament de Llagostera per Junts. Abans havia estat vuit anys en el govern. És consellera de Medi Ambient al Consell Comarcal del Gironès.

Fa 12 anys que està a l’Ajuntament i va substituir Fermí Santamaria el 2019, sent la força més votada però insuficient per governar. És per això que anirà de número 2 de Narcís Llinàs?
Vam guanyar les eleccions però no hem pogut governar. Tenim clar que si volem governar hem de fer majoria. No podrem pactar ni amb ERC ni amb la CUP. No per res, sinó perquè és així. Quan ens vam plantejar la campanya electoral, vaig parlar amb en Narcís i el vaig engrescar per venir a la llista i vam decidir fer tàndem. Ell ja havia estat regidor, és la novetat i l’experiència. No podíem anar tots d’u!
Em consta que des de l’equip de govern es pensa que s’ha fet una oposició responsable. Però el 2019 vostès estaven convençuts de poder pactar amb algun dels altres partits...
Des de l’oposició sempre hem intentat ser honestos, cordials... No pensem el mateix, però hem fet una oposició constructiva, quan havíem de votar sí que ho hem fet i mai hem dit no per no. Si no traiem una majoria i ells sumen, tornaran a governar. Nosaltres, si això passés, continuaríem amb el mateix tarannà. Sobretot jo, tot i que hi ha gent que m’ha criticat per no presentar més batalla.
Com a grup municipal denuncien la necessitat d’un canvi en el govern, per la situació “actual d’interinitat i de bloqueig”.
Sempre hem tingut la sensació que aquest equip de govern va cap a la improvisació, no té un projecte clar. Els ho hem repetit moltes vegades en els plens. Per posar-ne un exemple, Ca la Xe fa tres anys que surt que s’ha d’enderrocar. Primer hi havia les orenetes, que estan protegides; després no trobaven els propietaris... Els vam dir: “O s’afanyen o tornaran a venir les orenetes.” I en comptes d’acabar aquest projecte en comencen un de nou. Acabeu primer això i no en comenceu un altre! Està molt clar, no n’han acabat cap. No tenen cap model a seguir per acabar un projecte en concret.
Donen suport al compromís residu zero de l’equip de govern? I què en pensen, de l’ampliació de la recollida porta a porta als veïnats i les urbanitzacions?
No només hi donem suport, sinó que vam presentar una moció per adherir-nos a l’estratègia catalana de municipis de residu zero. Estem a favor de tot el que sigui treure residus, que és cap on hem d’anar i el que ens mana la Unió Europea. Per tant, continuarem en la mateixa línia.
El contracte de neteja es vol municipalitzar. Se subroguen les treballadores per millorar el servei i que tinguin millors condicions. Vostès eren més partidaris d’externalitzar les feines?
De moment, no s’ha municipalitzat. Surt en el pressupost de l’any vinent. No hi estem a favor. [En el ple del 21 de desembre es va aprovar el pressupost amb el vot contrari de Junts i el PSC.] Ja van municipalitzar el servei de jardineria i no ha funcionat. Han hagut d’agafar més gent, s’ha comprat maquinària... Aquest hivern, de quatre jardiners, tres eren de baixa, i s’han hagut de pagar les suplències. Si ho tens externalitzat se’n fa càrrec l’empresa. Agafant més personal s’està carregant de feina els administratius. Si hi ha 17 treballadores de neteja vol dir: fer les nòmines, la SS, controlar les baixes... Ja hem demanat un estudi de viabilitat que digui: costa tants diners, estalviem tant. És el que s’ha de fer abans de quedar-te una empresa. Ens diuen que estalviem l’IVA, però mirem a la llarga. Amb la jardineria ni s’ha fet l’estudi. De la neteja ens diuen que el tenen fet, però no l’hem vist.
La construcció de la nova residència geriàtrica és un objectiu pendent. L’equip de govern descarta buscar fons externs i privatitzar-ho. Què en pensen?
Primer de tot creiem que s’ha de fer un avantprojecte, perquè no sabem de què estem parlant, de quants diners, ni què es vol fer... Només hi ha un estudi que diu que costarà uns 5 milions. Ho ha comptat algú? No. No es poden tenir números si no se sap el que es vol fer. Si s’han de fer 80 habitacions i tres menjadors o què. S’ha de valorar el que es pot fer i quan se sàpiga ja es decidirà si es vol privatitzar o es vol concertar o com s’ha de fer.
La gestió de l’hospital municipal s’ha d’externalitzar?
Al final s’han de fer números i saber on arribem, i amb això sí que estic d’acord amb l’alcalde: d’alguna manera la Generalitat ens hauria de donar una ajuda. Al geriàtric la meitat dels avis no són de Llagostera. Les despeses, les tenim i les ha de suportar l’Ajuntament. Si ens ajudés Benestar Social, o vinguessin fons de la Comunitat Europea, es podria arribar a fer. Si no, l’Ajuntament no tindrà mai 5 milions d’euros. D’alguna manera s’haurà de concertar.
Hi ha en projecte fer un nou CAP. El veuen necessari?
És clar que és necessari. Tot el que sigui per a un benestar de la gent ho és. L’Ajuntament ha cedit el terreny i se n’ha de cuidar la Generalitat, de construir-ho. Si es fa nou i és més gran, a veure si es poden recuperar les urgències i altres serveis perduts.
L’equip de govern ha fet una política activa en habitatge públic. Hi ha una trentena d’habitatges de lloguer social. Si guanyen seguirien aquesta línia?
Realment s’ha de posar un topall. No pot anar creixent més. L’Ajuntament no és una immobiliària. No pot anar atenent tothom. Fins als 30 habitatges es necessiten perquè Llagostera és un municipi de 9.000 h. S’han de fer números fins on pot arribar l’Ajuntament. Perquè en aquests pisos hi ha gent que no paga lloguer o que paga només un percentatge, i ho ha de pagar l’Ajuntament. Amb les polítiques d’habitatge, hi estem d’acord, però sense tirar la casa per la finestra. Vam insistir que es van comprar pisos sense tenir el reglament aprovat d’habitatge. Vam començar la casa per la teulada.
La Fundació Privada Patronat Santa Creu finalitzarà les obres de 16 habitatges de protecció oficial destinats a persones autònomes de més de 60 anys.
Sí. Ja es va començar en l’anterior mandat. Hi havia problemes en el pàrquing, però es va resoldre. Està molt ben situat. Hi ha gent que potser està sola i serà un lloc per viure i compartir menjador, sala d’estar...
En quatre anys no consta que hi hagi hagut cap episodi polèmic entre govern i oposició?
La veritat és que hi ha cordialitat. No hem de tenir les mateixes idees, defensem un model diferent. Fa 15 dies quan va plegar David Parrón vam anar tots a sopar.
En el mandat anterior vostès van fer una actuació puntual al passeig Pompeu Fabra, i en aquest també se n’ha fet una. Tot plegat, pedaços, i queda la gran reforma pendent.
Al passeig es va fent un nyap sobre un altre. Encara no tenim el programa embastat i ho tenim sobre la taula. Pensem que s’hi ha de fer alguna cosa i sobretot dinamitzar-lo. Està malaguanyat. El passeig és molt maco. Però no acaba de funcionar.
Fa anys que es treballa en la legalització de les urbanitzacions de Font Bona i Selva Brava. La recepció de la Canyera ja està ultimada. Com ho veu?
La Canyera estava molt avançada fa quatre anys. A Font Bona, hi falta alguna cosa. Selva Brava és molt complicat, hi ha molts habitatges i no hi ha junta de compensació. Fins que no s’hi posi l’Ajuntament... Però els veïns ho han de voler i assumir-ho.
S’està projectant portar una canonada d’aigua a Font Bona.
Fa molts anys que sabem que s’ha de fer aquesta obra. Tenen molts problemes. Com més triguem més pujaran els preus. Fa un temps valia un milió i escaig, ara val molt més. La passivitat de començar un projecte i no acabar-ho. Acabem-ho primer abans de fer-ne un altre!
Fa temps que es parla de l’enderroc de Ca la Xe, i del de Casablanca. Hi estan d’acord?
L’enderroc de Casablanca no implica fer una rotonda. És per fer-hi una zona verda. Aquí també hi ha aquesta passivitat. Un projecte d’enderroc no és una nova construcció, doncs no ho portem d’un pressupost a un altre! A Ca la Xe, tirem-ho a terra! No sé per què hem d’esperar tant. S’ha de dir que a Casablanca s’hi va fer el magatzem de suport a Ucraïna per a roba i aliments i es va haver de paralitzar l’enderroc. Però quan es va treure es podia fer! Però no, una altra cosa a la llista!
En el ‘Butlletí d’Informació Municipal’ vostès escriuen: “Després de quatre anys no es deixa cap projecte remarcable preparat per a ser executat... i pràcticament totes les actuacions realitzades tenen un aire de provisionalitat que obligarà a reprendre-les en el futur.”
Realment és així. Pensem que ho deixaran tot a mitges. En tot cas, ni l’Antoni Navarro ni l’Enric Ramionet continuaran. Ho deixaran als equips de govern que vinguin al darrere, uns o altres.
Es van habilitar uns nous aparcaments a l’antiga fusteria de Can Ramos, però no s’ha avançat en altres indrets del poble.
És difícil el tema dels aparcaments. Propietats grans on s’ha de fer una inversió quan tampoc són municipals. Si el terreny es ven et quedes sense pàrquing, això no és culpa de ningú. A molts municipis es troben igual. Dins el poble no hi ha llocs grans per aparcar i tothom vol anar amb el cotxe i deixar-lo davant de la fleca.
La Fira del Bolet ha fet 20 anys i hi ha canvis importants en el programa de Fires. Per exemple, s’ha creat l’Arrela’t.
La Festa del Bolet és un èxit i funciona molt bé. Les altres fires si no funcionaven no vol dir que s’hagin de continuar fent. Ara funciona el Festival Espurnes. Si una cosa no funciona ens hem de readaptar. No s’ha de fer sempre el mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.