Societat
SANTIAGO FRIGOLA
PROFESSOR I INVESTIGADOR DE LLENGUA DE SIGNES CATALANA (LSC)
“No s’impulsa prou la llengua de signes”
La llengua de signes catalana és una llengua pròpia de Catalunya, igual que el català i l’aranès
Santiago Frigola fa més de 30 anys que és professor i investigador de llengua de signes catalana (LSC), la seva llengua materna. Parlem amb ell de la situació i les particularitats d’aquesta llengua.
Quina és la situació actual de la LSC en la societat catalana?
Ha evolucionat, però la seva aplicació real a la societat és difícil, ja que encara hi ha una perspectiva molt audiocentrista.
No té prou presència en la societat.
En té poquíssima. En l’educació, hi ha un model per integrar la LSC, però no tenim ni recursos efectius ni metodologia correcta per desenvolupar-lo bé. No s’impulsa prou la LSC. En l’àmbit sanitari, el 061 té videointerpretació de LSC, però hi ha situacions en què no es compleix aquesta accessibilitat, ja que la persona sorda ha de demanar l’intèrpret amb antelació i després potser no n’hi ha de disponibles. Si hem d’anar a urgències, pot ser que no tinguem intèrpret. En l’àmbit audiovisual, la llengua de signes hi té molt poca presència; no està inclosa en la televisió. Sí que n’hi ha als telenotícies, però la resta de contingut no és accessible en llengua de signes i, per tant, s’ha de millorar. És essencial que hi hagi presència de llengua de signes als mitjans per normalitzar-la i estandarditzar-la, és una oportunitat per difondre-la i que sigui present en la televisió. En l’àmbit laboral també hi ha dificultats. No es dona l’oportunitat de participar en el món laboral de manera completa. Pel que fa a l’àmbit cultural, també hi ha poca presència. També és important mencionar que el 112 no disposa de servei d’atenció en llengua de signes per atendre trucades d’emergència. Però el que és més important és que hi hagi més presència de llengua de signes per normalitzar-la.
A l’escola s’haurien d’ensenyar almenys unes nocions de LSC?
Sí. És molt important, ja que la LSC és una llengua pròpia de Catalunya, igual que el català i l’aranès. Tenim l’oportunitat que els nens puguin aprendre una altra llengua pròpia de Catalunya i diferent, la LSC, que el que té de diferent és la modalitat, el canal pel qual ens comuniquem, el visogestual. Els nens poden tenir més recursos comunicatius. És molt important que la llengua de signes estigui inclosa a l’escola i que se’n tinguin unes nocions bàsiques i ètiques.
La llengua de signes té una gramàtica.
Sí, tot i que encara no se n’ha elaborat una de normativa. Un tret distintiu de la gramàtica de la llengua de signes és la possibilitat de donar molta informació de manera simultània, ja que s’utilitzen totes dues mans i l’espai; per tant, mentre se signa es pot col·locar informació a l’espai i transmetre més d’una dada de manera simultània gràcies al canal visogestual. A més, també trobem alguns signes que donen informació múltiple. També és important l’expressió facial.
Hi ha diverses llengües de signes i, fins i tot, dialectes…
Correcte. Està vinculada al territori. L’origen de la LSC prové de la llengua de signes francesa. A tot el món estan comptabilitzades i reconegudes unes 300 llengües de signes. A Catalunya fem servir la LSC, però hi ha varietats depenent del territori.
La llengua de signes deu estar en evolució constant…
Sí, és una llengua viva, tot i que hi ha una base ja establerta. Els meus avis signaven una mica diferent dels meus pares i ara els meus fills signen diferent. Hi ha una evolució evident, tot i tenir una base lingüística pròpia de la LSC.
Com s’escullen els signes que signifiquen noms de persones, de llocs o de noves paraules o conceptes?
Les persones usuàries de la llengua de signes tenim dos noms que ens identifiquen, el nom corrent i un signom, que pot sorgir per diferents motius: un tret físic que crida l’atenció d’aquella persona, la inicial o una lletra que destaqui del nom, alguna cosa que la defineixi molt, que li agradi, alguna afició o la seva professió. Pel que fa als signes de les poblacions, podria ser que s’esculli una part del nom que tingui un significat i es relacioni amb el signe que conté aquest significat. També pot estar relacionat amb algun element de l’escut o la bandera pròpia de la població o que hi hagi alguna cosa molt característica d’aquell indret i doni peu a la creació del signe.
Vostè és molt actiu en la difusió i divulgació de la LSC. Què caldria fer per normalitzar-la en la societat?
Sempre he intentat promocionar la llengua de signes, però recentment he creat una cooperativa, Laifari, juntament amb dos socis més. Té l’objectiu que la llengua de signes tingui més visibilitat dins la societat, que tingui el valor que li pertoca, ja que per a la comunitat sorda és molt important. La societat necessita aquesta llengua, poden beneficiar-se d’aquest canal comunicatiu diferent. També treballem per a la difusió, i oferim serveis com la formació per a la plena inclusió en la societat.
Aprendre LSC
Actualment podem trobar diversos cursos i tallers per aprendre LSC en diferents nivells. Frigola assenyala que és important que les entitats estiguin preparades per oferir aquests cursos i, sobretot, que incloguin la comunitat sorda, ja que “d’aquesta manera es produeix una immersió completa”. Per a un aprenentatge més professional, se’n pot aprendre en el cicle formatiu de grau superior de mediació comunicativa i en la formació en LSC de la UPF.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.