El balanç és positiu. En realitat, fa uns sis anys que tenim un pressupost a partir del qual podem desplegar polítiques. És evident que s’ha avançat molt, em sembla que donem molt servei al territori, a les empreses, als ciutadans, als ajuntaments. Estem molt contents de la feina que s’ha fet i de tenir una comarca amb un perfil que s’ajusti als requeriments del territori. Estem intentant donar resposta a coses que des de les tres comarques que érem abans era impossible de fer. Per exemple, estic pensant en un escorxador de baixa capacitat, un escorxador modular, que ja s’està construint aquí, a Moià, de fet. És una necessitat que tenen els ramaders de petites explotacions que han de desplaçar-se molt lluny per matar el bestiar.

Tècnicament ho complim: altitud d’uns 700 metres, tenim poca població. El territori no és gaire gran, però és una comarca d’uns 14.000 habitants. Hi ha molta activitat dedicada a l’agricultura, s’han de millorar les comunicacions... En aquest aspecte és molt similar a altres comarques de muntanya i és un tràmit que tenim tirat endavant des de fa uns anys i ara ja estem esperant que la Generalitat ens doni resposta. Entenem que a partir d’aquí podem tenir més facilitats per tenir ajuts de la mateixa Generalitat, de l’Estat espanyol i fins i tot d’Europa. Sigui per millorar l’accessibilitat, sigui per serveis socials amb la gent gran..., hi ha moltes possibilitats per desplegar.

Hem encarregat un estudi hidrogeològic i tenim fet un estudi amb la Diputació sobre l’abastament d’aigua potable i les seves captacions. Estem mirant com afrontar i com trobar una solució a llarg termini a aquest problema d’abastament a la majoria dels municipis. Sobretot els municipis del Moianès sud, perquè pobles com Castellterçol, Castellcir, Granera o Sant Quirze Safaja tenen problemes greus. Ara a l’hivern hi ha menys demanda, però encara hi ha dos pobles als quals s’hi ha de subministrar aigua amb camions i, és clar, és una situació que és preocupant. Estem parlant amb l’Agència Catalana de l’Aigua per trobar la solució més factible i més fiable en un període relativament curt. La solució definitiva és portar l’aigua de la xarxa d’abastament en alta d’Aigua Ter Llobregat. Ara només un dels pobles hi està connectat. Hi estem treballant seriosament per una banda amb l’ACA i amb tots els organismes i els ajuntaments.

És un tram amb molt trànsit per la població que hi ha. És l’eix vertebrador des del Vallès Oriental fins a Osona, el Lluçanès... que connecta amb la C-25. El tram de Sant Feliu de Codines fins a Moià està claríssim que s’havia de corregir perquè hi ha hagut molts accidents, molta gent hi ha perdut la vida. També per problemes amb molts animals, com senglars, cabirols..., i feia temps que estàvem demanant que s’havia de millorar. Entenem que la Generalitat ha fet un esforç i ara les obres estan a punt de començar. Aquestes obres suposaran una millora en la seguretat, això és indiscutible: en els accessos, a les parades de bus, alguna rotonda que millora, passos soterranis per als animals...

El transport a demanda funciona prou bé. Sí que és veritat que hi ha algunes disfuncions en el moment de trobar les cites. Però és bastant utilitzat, no només de Castellterçol, Sant Quirze i Granera cap a Vic. D’Oló també va cap a Vic. També s’ha estrenat un servei de transport per als estudiants que van a Bellaterra. Aquest també s’ha posat en marxa i tots tenen bona resposta pel que fa a l’ocupació.

Al Moianès hi ha força indústria agroalimentària que té els seus polígons, però sí que és veritat que hi ha algun dels polígons de la comarca que s’hauria de regularitzar per acabar de poder desplegar-se. Em consta que els ajuntaments de Moià i Castellterçol estan treballant per tenir un sòl digne per a les empreses, que es mereixen treballar còmodament al territori.

S’han compartit experiències. Aquí tenim el Consorci del Moianès, que des de fa més de trenta anys està desenvolupant polítiques d’ocupació. Tenim un servei d’ocupació que funciona molt bé, que genera cursos si s’escau. Va haver-hi un moment que feien falta professionals per atendre la gent gran i es van fer cursos de formació i es va generar una resposta a una demanda real que hi havia a les residències. En aquesta línia fa molts anys que estem desenvolupant polítiques d’ocupació a tots els nivells: tema alimentari, restauració, serveis, agricultura..., i ens sembla que funciona prou bé.

Els Mossos hi són de 7 del matí a 11 de la nit i el que volem és que hi hagi servei les 24 hores i que se’ns pugui respondre ràpidament quan hi ha casos puntuals pels quals es requereixen els seus serveis. Si és de nit, s’ha de trucar a Manresa o a Vic. Ara s’acaben les obres a dins de l’ajuntament de Moià per adaptar-hi la nova comissaria i immediatament posaran en marxa aquest operatiu. Ja tenim algun efectiu més i esperem que puguin acabar de donar el servei apropiat en breu.

Hi ha algun cas, com és el servei de pediatria al centre de Castellterçol, que no s’ha resolt. Hi ha queixes de veïns en aquest sentit. I hi ha algun municipi que tenia CAP propi però on, pel que sigui, de moment els veïns s’han de desplaçar. En aquest sentit també tenim pendent alguna reunió amb el Departament de Salut per veure com donar resposta a això, perquè és veritat que els ciutadans es mereixen el mateix tracte que qualsevol ciutat gran.

Moià sempre ha liderat la idea de comarca. Malgrat els problemes financers i de deute que tenien, han seguit apostant per la comarca. Alliberats d’aquesta càrrega, s’obren les portes a un canvi de paradigma i a generar molts projectes. Hi ha projectes molt potents a la capital de la comarca que em sembla que serviran per donar-li un impuls en aquest model no urbà però que és receptiu a sensibilitats artístiques, culturals, econòmiques, socials, i em sembla que podem desenvolupar un model propi i que té molt futur.

Pel que fa a escoles, a Santa Maria d’Oló es trauran barracons a finals d’aquest any, després de quinze anys. La població ha crescut des que vam esdevenir comarca i una manera d’ajudar a consolidar població és tenint un servei perquè la gent jove que vulgui tenir fills els pugui tenir a casa i a prop, sense haver de fer transport. Fa quatre o cinc anys es va inaugurar la nova escola de l’Estany, que té 400 habitants. Municipis petits que tenen escola, i això ajuda. A Castellterçol s’inaugurarà aquest institut escola i el servei de menjador estarà centralitzat per a totes les escoles de tots els municipis de la comarca. Pel que fa a secundària, una de les demandes és tenir un batxillerat més obert: tenir l’opció de tenir batxillerat artístic, tenir algun mòdul més... Estem lluitant-hi, això no és fàcil. Aquí és on ens diuen que potser faltaria una mica de massa crítica. De tota manera, és discutible. Hi ha instituts en altres comarques amb menys alumnes que tenen diverses línies i ens agradaria tenir més possibilitats d’estudiar en altres àmbits.

Al Moianès en general hi ha bastanta segona residència. També hem fet un estudi dels habitatges buits, dels quals en tenim un percentatge bastant elevat. Des del Consell Comarcal nosaltres oferim bons socials per ajuts al lloguer per a la gent amb dificultats per llogar. Estem parlant amb Moià per fer convertir un bloc d’habitatges en habitatges socials. Seria a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ja és de titularitat municipal. Estem parlant amb l’Incasòl a veure si podem tenir habitatges per al jovent, perquè s’hi instal·li, hi visqui i tiri endavant el seu projecte de vida aquí. Paral·lelament, a nivell social, una de les primeres adquisicions que hem fet com a Consell Comarcal és un habitatge per a emergències socials.

Es busca desestacionalitzar. Hi ha molta casa preparada per a turisme rural i busquem també el turisme gastronòmic: hi ha bon nivell de restaurants, amb productes de la terra. També volem atreure turisme familiar i turisme cultural.