Política

ELENA QUERAL CASTELLÀ

CAP DE L’OPOSICIÓ A LA RÀPITA (JUNTS)

“Tenim més potencial que Salou i Vinaròs, però l’hem d’estimular”

La nova líder de Junts vol revalorar el sector turístic, amb el petit comerç, i fer front a problemes com l’ocupació delinqüencial de pisos

No descarta un acord de totes les forces contra Esquerra per propiciar un canvi de dinàmica

La falta d’informació en temes importants és el que més m’ha dolgut per part del govern d’ERC
La zona blava és necessària a la Ràpita. No falta consens. S’han de resoldre desacords.

Helena Queral és restauradora i sòcia de l’establiment del port Noves Algues Club, a la Ràpita. Va formar part de l’Assemblea de Representants del Consell de la República, però la seua implicació en la política local és recent. Ara, debuta com a cap de cartell de Junts.

Per què fa el pas per ser per primer cop alcaldable?
Fa quatre anys, vaig entrar de regidora d’una manera accidental. Anava quarta a la llista i vam aconseguir tres regidors, però va plegar l’anterior cap de llista per motius personals i jo vaig passar a ser la portaveu del grup, sense cap tipus d’experiència en política municipal. Han estat quatre anys durs, amb aprenentatge, també gratificants, i ara em veig amb ganes i il·lusió per entomar esta nova responsabilitat.
Ha estat portaveu de grup en una oposició molt fragmentada davant d’un govern amb una majoria absoluta molt ferma.
Això ho ha condicionat molt, fins al punt que ens hem vist limitats. Hem intentat aportar millores i hem fet una oposició constructiva i honesta, però si una majoria com aquesta, per al govern és xampany i pastes, per a una oposició tan fragmentada resulta molt complicat accedir a la informació. Una majoria tan àmplia, potser involuntàriament, fa ser més opac: no necessites ni t’importa l’opinió dels altres. La falta d’informació en algunes coses importants és potser el que més m’ha dolgut.
Quin balanç fa del mandat?
S’ha funcionat per inèrcies i amb poca imaginació per créixer. Per això la Ràpita ha anat cap a enrere. Era un referent a les Terres de l’Ebre, tercera població, i ara hi som perquè la gent continua venint, però no hem estimulat ni desestacionalitzat res, i això que vivim del turisme. El sector pesquer viu un moment delicat, la construcció va fer fallida i ens dediquem sobretot al sector serveis, però molts establiments i comerços a l’hivern han de tancar. Això cal capgirar-ho. Posar de regidor de Turisme l’alcalde ha estat la pitjor idea possible.
Com a emprenedora del sector de la restauració i l’oci, de què depèn el futur d’este i d’altres sectors tractors a la Ràpita?
Al final és una roda. Cal potenciar l’activitat turística i el comerç, que són una unitat indissoluble, però més enllà de les segones residències i els lloguers de vacances. Aprofitem els actius que no té ningú més. Què té la Ràpita millor que Salou, Cambrils i Vinaròs? Doncs ara mateix, res, però de potencial, en tenim més, amb una badia fantàstica on es pot potenciar tant l’activitat com la competició nàutica; amb un moll alliberat que podria activar el trànsit de xàrters amb les Balears; el Delta...I falten places hoteleres. Cal buscar els inversors perquè n’hi hagi més.
Valori projectes turístics com l’arribada de la Via Verda des de Tortosa, el Ròtula Delta i projectes com el nou Centre d’Economia Blava. Poden donar esta empenta que reclama??
El Centre d’Economia Blava serà un equipament quan es pose en funcionament. Quan es va inaugurar, no hi havia ni mobiliari. Quan es pose en marxa, pot ser una peça important econòmicament. Amb la via verda, tenim el parc natural aquí al costat i és un complement importantíssim, però amb el Ròtula Delta, si bé és cert que aporta una nova entrada al poble, hi ha uns interessos de dos privats de la Ràpita que s’han de preservar. S’ha d’assolir un equilibri amb l’interès general i s’ha de mirar a quin cost, perquè allà hi ha una empresa en funcionament a la qual s’haurà de pagar el lucre cessant. Potser es podrien prioritzar altres actuacions dins del poble.
Vostè ha insistit molt en el paper del petit comerç local. Quin ha de ser?
Seria desitjable que tots estessin inscrits a la Unió de Comerç, que fa una faena important de dinamització i de digitalització. Es treballa en un market place. El comerç ha de tancar el cercle. No els portarem un autobús a la porta, però si fem un poble atractiu, el comerç es posa les piles, i en tenim un de divers i de qualitat. Hem d’aconseguir que la gent, en lloc de marxar a Tarragona, cosa que també he fet, es quedi a comprar al poble. I també caldria crear una finestreta empresarial única, que acompanyi la gent que vol obrir un negoci més enllà de donar-li un paper amb el que necessita. S’ha de fer fins al dia que el negoci aixequi la persiana.
Fa temps que s’evidencia que a la Ràpita hi ha molts pisos buits. Com cal abordar la qüestió de l’habitatge a la Ràpita i què pot aportar el nou pla d’habitatge, recentment aprovat?
El pla d’habitatge és molt bàsic. Fa una diagnosi i la fa amb algunes dades antigues, del 2018. Els plans a la Ràpita s’acostumen a quedar en un calaix i concretament aquest no té dotació pressupostària per desplegar-lo durant el 2023. A la Ràpita cal treballar d’una vegada per totes amb els pisos dels fons voltor i de la Sareb, per oferir-ne per a habitatge social. Tenim 120 habitatges socials, però malauradament ens en falten perquè hi ha situacions de vulnerabilitat que no permeten l’accés a l’habitatge. I l’altre problema són les ocupacions il·legals. Aquí cal diferenciar entre les ocupacions de gent que no pot accedir a un habitatge i ha d’ocupar, i les ocupacions delinqüencials. A la Ràpita operen màfies, canviant els panys de les portes de pisos de fons voltor i extorquint gent vulnerable que s’hi posa a viure. És un tema que no és menor i que cal abordar.
Estes màfies que denuncia han generat problemes d’inseguretat?
Desconec si ha estat així entre el veïnatge en general, però he conegut persones que han estat agredides perquè no han pogut pagar un termini a les màfies. Conec una persona a qui van pegar una pallissa i el van enviar a l’hospital.
Vostè també ha propugnat l’apropament d’un Servei d’Atenció i Informació a la Dona (SIAD) a la Ràpita.
Entenc que els SIAD estan a les capitals de comarca, però sí que caldria una delegació o un enllaç que fes el servei d’acompanyament des d’aquí. Molts cops, quan hi ha violència masclista, les dones tenen veritables problemes per sortir de la població. Hi ha situacions que impedeixen a una dona anar al SIAD a Amposta, o fins i tot sortir de casa.
La Ràpita és un dels pocs municipis turístics sense zona blava. L’equip de govern diu que no s’ha instaurat perquè no hi ha consens. Què en pensa?
El tema del consens fa molta gràcia. En l’anterior mandat, el nostre grup municipal ja va presentar una moció, que va ser aprovada, per posar zona blava. En som partidaris. La realitat és que hi ha uns desacords en temes puntuals de l’aplicació de la zona blava. En l’única reunió que s’ha fet aquest mandat de la taula de mobilitat, alguns grups preferien acotar més la zona d’aplicació de la zona blava en relació a la proposta que hi havia sobre la taula, i nosaltres vam manifestar que calia preveure bonificacions per a residents. La regidora ens va respondre que les tarifes ja serien prou baixes. S’han de resoldre estes diferències, però la zona blava és molt necessària, sobretot per dinamitzar el mercat i el centre. Vas a comprar o a fer un tràmit a una oficina bancària i és impossible aparcar a prop.
Quina Ràpita visualitza en un futur, en el cas que Junts sigui al govern, o, en qualsevol cas, quin municipi li agradaria tenir en deu anys?
Jo veig una Ràpita neta, atractiva, amb salut i feliç. S’ha de picar molta pedra, però no és impossible. Abans que res, s’ha de tenir la gent del poble contenta. Després, és important que hi hagi una bona comunicació amb l’administració municipal, que és la casa de tots. S’han d’agilitar els tràmits i ser eficient i eficaços. I també necessitem una Ràpita polida, amb serveis i equipaments que facin goig, no com ara. En tenim de nous i fantàstics, però en tenim de vells que cal dignificar, que fan una mica de vergonya perquè no s’hi ha fet un manteniment.
Demogràficament, quina Ràpita preveu?
És possible una de més poblada, i no precisament perquè hi hagi més naixements.
I, políticament, ERC mana a la Generalitat i als principals municipis del Montsià. Ho poden canviar això?
El nostre objectiu és millorar els resultats del 2019, i això és assolible i realista. Jo estaré contenta si passem de tres a cinc regidors. A partir d’aquí, començarà el ball i veurem què fem. Nosaltres volem treballar per millorar el poble. Si ho podem fer nosaltres, millor, però ens és igual qui governi si és per millorar.
Per tant, pot continuar ERC al govern, o hi ha d’haver un canvi total?
Hi ha d’haver un canvi. Jo només hi he estat quatre anys, però continuar la dinàmica d’aquest mandat no seria positiu per a la Ràpita. Fa falta aire fresc, persones noves i ganes de treballar. Menys fotografia i més treball.
La candidatura de Junts per la Ràpita inclou Junts i el PDeCAT? I altres sensibilitats postconvergents?
Als llocs capdavanters de la candidatura, només jo soc militant de Junts, i Carles Solanes havia estat al PDeCAT. Per tant, parlem d’aire molt fresc. Una de les condicions que vaig posar és que primer és el poble i després, el partit, i la segona, que volia fer jo la llista, sense imposicions. Aquesta llibertat és la que em va fer decantar per acceptar el repte de ser alcaldable.
S’imagina un acord postelectoral de tots contra ERC?
No es pot descartar cap escenari. Com he dit abans, a l’hora del ball veure amb qui ballem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.