Societat

JOSEP PONS

UN DELS TRES GERMANS PROPIETARIS DE FLORS PONS, L’ÚLTIMA PRODUCTORA DE ROSES DE CATALUNYA

“La rosa d’aquí és superior a la que ens ve de fora”

“No és agraïda de conrear, perquè atrau nombroses plagues i estem molt limitats per normativa a poder combatre-les”

“Cultivem uns 6.000 m² que ens donaran unes 60.000 roses aquest Sant Jordi”

“La vida útil d’un roser no va més enllà dels sis anys”

És el darrer exponent d’un cultiu que va singularitzar l’economia del Maresme durant dècades. Josep Pons i els seus dos germans mantenen dempeus, amb Flors Pons, l’última empresa productora de roses de Catalunya.

A vostè l’ofici li ve de família.
El meu pare i el meu avi van començar fent horta. Fins als anys vuitanta cultivàvem maduixes i hortalisses. Posteriorment vam passar al conreu de la flor tallada i, amb la incorporació dels hivernacles, ja ens vam anar especialitzant. Els tres germans ens vam quedar les terres de Santa Susanna i hem continuat en un sector que, encara que no ho sembli, porta molta feina.
Quina és la dificultat de conrear roses?
No és un producte agraït, perquè atrau nombroses plagues i estem molt limitats per normativa a poder combatre-les. Les directives europees prohibeixen els insecticides que són molt més eficaços i tracten les malalties de les flors amb fungicides que funcionen en climes més freds.
Quina producció faran aquest any?
A casa abans hi havíem destinat una hectàrea i uns 50.000 rosers que donaven una producció de 80.000 roses. Ara cultivem una superfície de 6.000 metres quadrats i calculem que ens donaran unes 60.000 roses aquest Sant Jordi.
Quins són els seus clients?
Associacions, empreses, particulars i cada cop menys floristes. La rosa de Sant Jordi d’aquí fa goig i és superior a la que ens ve de fora, però cada cop més els floristes trien la que ve de Colòmbia o de Kenya, perquè durant la resta de l’any és més llarga i grossa i amb un clima més benigne com el seu poden garantir-ne més producció. Les tenim pràcticament totes venudes.
Quina és la vida útil d’un roser?
No més enllà de sis anys. En casos excepcionals poden viure fins a deu. Els rosers s’esporguen a l’hivern i a finals de gener comencen a florir i arriben al moment àlgid a l’abril i no deixen de treure flor fins al desembre, quan torna a començar el cicle.
Arreu de Catalunya queden vostè i Flors Beltran, de Teià, que ja ha anunciat que aquest és el seu darrer Sant Jordi cultivant roses. Pressió afegida?
Cada any és una mica més difícil, i si hi afegim que aquí no hi ha costum de comprar flors, que hem patit un increment constant dels costos i del preu de l’energia, i ara els problemes amb la sequera..., el futur no és gens clar. Nosaltres aguantarem fins que puguem, però seran els fills els que hauran de decidir si segueixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.