Els joves tenen curiositat. I quan no tenen accés a l’educació sexual apropiada per a la seva edat, acaben aprenent sobre sexe a través del que troben en línia, que en molts casos és pornografia. Però no només la pornografia, sinó que els mitjans de comunicació en general semblen dipositar expectatives poc realistes en persones de qualsevol gènere. La sexualitat dels homes es distorsiona a través dels mitjans de comunicació amb un impuls de conquistar i posseir, mentre que la sexualitat d’una dona sovint es presenta com a dependent del que volen els homes.

Hem de recordar que no és responsabilitat de la pornografia educar. Mai ho ha estat! El porno és ficció, una representació de les fantasies dels creadors, la intenció dels quals és excitar i entretenir, no ser un tutorial explícit sobre sexe. Un missatge que normalment no es promou és que tots tenim agència sexual, tots tenim dret a comunicar els nostres desitjos clarament, a establir límits, i que la pràctica del consentiment és essencial per tenir experiències respectuoses i plaents.

Sí que hi ha estudis que mostren que és al voltant dels 8 anys quan els més joves poden començar a sentir aquesta curiositat per explorar aquest tipus de contingut. Per aquesta mateixa raó, des del nostre projecte The Porn Conversation hem creat guies de conversa per a pares i educadors per saber com abordar aquest tema. Aquestes guies estan dividides per grups d’edat: de 8 a 11 anys, de 12 a 15 anys i més grans de 16 anys.

Vivim en l’era d’internet! És una realitat que qualsevol persona amb ordinador tindrà accés a pornografia gratuïta. Els nens tenen curiositat i, en una societat on el sexe és tabú, buscaran informació per internet. La nostra responsabilitat com a pares és educar els nostres fills per tal que puguin prendre decisions conscients pel que fa a quina informació i quin contingut s’ha de consumir.

Tot i que la indústria del porno i la forma en què representa el sexe òbviament té un impacte en la visió de la societat sobre el sexe i la sexualitat, crec que el seu paper en la perpetuïtat d’algunes de les normes perjudicials que envolten el sexe sovint s’exagera massa. La indústria de la pornografia és un boc expiatori massa fàcil per a una societat que no ha aconseguit garantir que les persones comprenguin adequadament el consentiment i els límits personals. Aquests són problemes que van molt més enllà de la pornografia. La nostra comprensió d’aquestes coses es desenvolupa quan som molt joves, i depèn en primer lloc dels adults que formen part de les nostres vides i després dels exemples que veiem als mitjans de comunicació.

Crec que el més probable és que el fet que tants homes poderosos en indústries molt reverenciades se’n surtin amb la seva en l’assetjament sexual, influeix més que no pas la pornografia. Aquesta actitud és perpetrada pels principals mitjans de comunicació, el cinema, la política, i es troba al cor dels problemes de consentiment de les nostres societats, i necessita ser abordada desesperadament a través de l’educació sexual, no només per als joves, sinó també per als adults. Si bé és cert que qui fa pornografia ha de ser conscient que els joves poden quedar impressionats mirant el contingut que crea, i malgrat que definitivament tenen la responsabilitat de garantir que tot el sexe que descriuen sigui consensuat, la tasca de canviar la manera com pensem sobre el consentiment no es pot assignar a la indústria del porno.

Una realitat que hem d’acceptar és que sempre existirà pornografia a internet, per més que la vulguem censurar. De fet, com més censurem, més difícil serà que treballadors i treballadores sexuals i altres professionals puguin exercir el seu treball en condicions òptimes i segures. Una manera de cerciorar-nos que aquests estàndards s’estan complint és quan ens trobem una barrera de pagament. Quan pagues pel porno que consumeixes, igual que per qualsevol altre producte, li dones un valor i envies un missatge de suport perquè professionals de la indústria puguin seguir creant amb els estàndards que comentava. És per aquesta raó que és important parlar amb els nostres fills de totes aquestes coses, per tal que puguin entendre que la pornografia és una ficció per la qual no han de sentir vergonya consumint-la, però que està bé que tinguin la consciència dels tipus de pornografia que hi ha per tal que ells puguin decidir què és el que volen fer amb tot el material que se’ls presenta fent un únic clic a internet.

Des d’Erikalust vam crear The Porn Conversation perquè crec que s’ha d’incloure una conversa sobre l’estat actual de la pornografia en la nostra educació sexual. Com a creadora de pornografia, entenc que les imatges explícites que creo envien un missatge i que aquest missatge es percebrà de manera diferent segons la identitat de l’espectador. Tots els nens i adolescents mereixen ser conscients de com els mitjans sexualitzats poden modelar les seves percepcions i expectatives respecte a la seva pròpia sexualitat i les seves relacions amb la resta, fins i tot quan pensen que no és així. Els més joves mereixen ser escoltats en la seva natural curiositat pel sexe; mereixen saber que el sexe també pot aportar molts sentiments positius. Necessitem obrir la conversa amb ells sobre què és el sexe igualitari i consentit, suficientment per donar-los les eines per diferenciar entre els tipus de pornografia amb què poden ensopegar en línia.

La pornografia no és inherentment perjudicial ni està carregada de violència i misogínia. És la nostra societat que ho està. Vivim en una societat que normalitza una masculinitat violenta, la discriminació cap a les dones i les persones de gènere dissident, el racisme, el capacitisme, la gordofòbia, etcètera. La pornografia és un mirall directe del món en què vivim, motiu pel qual hauríem de deixar de culpar de tot la pornografia i començar a abordar els problemes reals. Nosaltres, com a éssers humans, som éssers sexuals i en algun moment de les nostres vides ens apropem al contingut sexual. Per tant, la pregunta és: “No ho hauríem de fer d’una manera informada, segura i socialment responsable?” Quan es fa d’aquesta manera, la pornografia pot agregar molt a la nostra vida sexual, tant en solitari com en parella.

De nou, la censura mai serà una solució i encara menys quan es parla de ficció. El problema és quan la societat actual no és capaç d’entendre que la pornografia, igual que qualsevol altra obra audiovisual, és ficció creada per a l’entreteniment.