Des d’un punt de vista ideològic, negativament: sortíem de set anys de govern d’esquerres i de cop guanya el 2010 altra vegada Convergència i el primer que fan és destruir quasi tot el que podien destruir del que havia creat el govern d’esquerres, que era molt. I entra el personatge més sinistre políticament, Artur Mas, que dona un tomb brutal els dos primers anys i després encara s’embarca en el processisme, acabant de destruir el país, perquè han estat deu anys inútils, de reculada en molts aspectes. Es van centrar en el processisme i van deixar de banda els temes econòmics, socials, ambientals...

El govern d’ERC té moltes dificultats, jo crec que farà poca cosa perquè no es pot governar amb una minoria com l’actual. Crec que és un error que es mantingui aquesta ERC en minoria i no busqui altres pactes i acords amb altres partits.

Si és incapaç de tenir una majoria d’esquerres per un govern estable, evidentment. Perquè seran tres anys perduts.

Amb pressupostos només no es governa un país. És el més important, però, ¿i les polítiques ambientals? Catalunya està a la cua. ¿I les econòmiques, per refer la situació a què van portar aquests deu anys? ¿I refer les institucions per superar la destrucció durant deu anys? És possible que alguna gent no ho entengui, però des d’un punt de vista democràtic, és molt fort el que va passar. Un govern en minoria no ho pot recuperar.

És una possibilitat, però tot dependrà del govern central i de les eleccions d’enguany. Jo no dic que ERC renunciï a l’independentisme, però sí al processisme i tot aquell guirigall gravíssim on ens van col·locar durant deu anys. Si fa això i es dedica a fer propostes pel país progressistes, els socialistes i els comuns estan preparats per fer un govern d’esquerres.

És marejar la perdiu. És difícil que un partit com ERC pugui reconèixer que ha fet deu anys d’error. La posició ha portat Catalunya molt més enrere i això és un error polític, tothom en pot tenir, però això ERC no ho vol reconèixer. Ara possiblement s’ha situat en el camí d’una proposta progressista i d’esquerres, però l’acord de claredat els quebequesos el tenen tan clar que des de fa anys no han proposat cap referèndum. És fugir d’estudi, anar fent bullir l’olla.

L’Estatut té molts articles i se’n retallen només dotze.

Bona part d’aquests articles retallats fa referència al tema judicial. Amb en Zapatero, abans que canviés de posició, quan l’apoyaré, havíem quedat que posteriorment una llei orgànica faria els canvis suficients perquè l’Estatut pogués ser totalment constitucional. Estava disposat a fer que bona part d’aquests articles deixessin de ser inconstitucionals. Els socialistes no ho sé, però Zapatero hi estava disposat i jo havia escoltat també aquesta proposta en boca de Rubalcaba. Hi havia aquesta possibilitat. Jo crec que totes aquelles forces i persones que creuen que l’Estatut està acabat cauen en un error terrible. L’Estatut és de 2006, molt renovat, amb una relació i una divisió de competències molt clara. L’únic que falta és lleialtat institucional a les dues bandes, sobretot la del govern central, que incompleix bona part dels acords. I l’error gravíssim que està cometent el govern central, i suposo que a algunes autonomies ja els va bé, és no canviar el model de finançament. Aquí està la mare de tot. Calia modificar l’Estatut, està clar, modernitzar-lo, però Pasqual Maragall potser hauria d’haver esperat una legislatura del govern d’esquerres, que s’hagués cohesionat, que haguéssim pogut explicar a la ciutadania què volíem fer. I per cert, el PP, en els primers moments, negociava articles al Parlament, Josep Piqué i Francesc Vendrell feien propostes, algunes les acceptàvem. Fins que no li arriba des de la direcció del PP l’ordre que ha de desestabilitzar-ho, perquè els pot donar rèdits electorals, hi participen. Tot el problema té un origen, que és l’actitud del PP a Madrid. Jo li reconec, a Piqué, una actitud positiva.

Hi ha un moment que has de parar. Com t’atreveixes a plantejar a un país una cosa que és il·legal? Mirem-nos-ho democràticament, perquè fa la sensació que els demòcrates són ells i que els que no crèiem que això no s’havia de portar a terme érem una colla de... no explico els adjectius que deien perquè sap bastant de greu. Pot haver-hi un país europeu que pugui portar a terme una llei que sigui inconstitucional? És impossible.

Malament. Des que comença el processisme... I a més estem a Girona. Malament perquè era impossible fins i tot tenir una conversa com tenim tu i jo perquè les persones que estaven a favor del processisme es creien amb la veritat absoluta i creien que allò que ells pensaven era el que s’havia de pensar. Era un debat de sords, una imposició constant i una utilització de les institucions totalment antidemocràtica. Aquí davant, que hi ha la delegació de la Generalitat, era ple de tota la propaganda processista. Això és el govern del país, també és el meu! Per mi entrar-hi era una ofensa total i absoluta. Els funcionaris de l’administració pública, amb els altaveus de l’interior, convocaven a les manifestacions partidistes. Això en un altre país seria impossible. I el govern els ho permetia.

Jo sóc d’ICV, que desapareix perquè ha tingut sempre en l’ADN la idea que totes les esquerres a l’esquerra del PSOE vagin juntes. ICV es debilita quan fa una proposta a partir del 15-M més àmplia. Jo soc d’Esquerra Verda. ICV ha desaparegut però Esquerra Verda, membre del Parit Verd Europeu, no. Estic a la direcció, estem treballant i electoralment ens presentem a les llistes de Catalunya en Comú, mantenint la nostra personalitat i afiliats. Electoralment seria absurd competir.

Vam rebre moltes crítiques per haver instal·lat càmeres a les comissaries, del propi cos dels Mossos. Fa uns mesos vaig anar a un enterrament d’un company d’Interior i hi havia alguns comissaris. Un d’ells va venir a felicitar-nos per aquella actuació, perquè els ha donat un valor democràtic que no tenien i que potser en aquell moment no van entendre però que ara és vital. S’han acabat les condemnes i les denúncies d’Amnistia Internacional contra els Mossos a les comissaries. Jo, de la meva etapa a Interior, n’estic molt content. Ja sé que molta gent no ens va entendre, fins i tot del nostre entorn, però un partit, per més d’esquerres que sigui, ha de ser capaç de donar respostes a tots els àmbits de la societat, i la seguretat n’és un de molt important.

Zero. A partir de les actuacions que va fer com a president de la Generalitat no em mereix cap tipus de respecte polític. Políticament ha fet molt de mal en aquest país. I continua fent-ne.

Què fa a Brussel·les?

De què, de les il·legalitats que ha comès? Hi pots estar d’acord o no, però ha incomplert les normatives legals i democràtiques. I si les incompleixes, tens una sanció. Una altra cosa és si parlem d’una part de la justícia espanyola, que és un caos total, d’un dèficit democràtic important.