Perquè, en aquests projectes que tenia a la carpeta, crec que hi ha una mirada d’una ciutat del 2023. Després de la pandèmia, els reptes de ciutat, en el context social i econòmic i de sostenibilitat i canvi climàtic... Per exemple, un dels projectes era la regidoria de Benestar Emocional. Després de la pandèmia, tot el tema aquest dels trastorns alimentaris, d’intents de suïcidi, depressions..., crec que s’ha posat sobre la taula i, per tant, crear una regidoria específica era un dels projectes. I també la necessitat de potenciar el comerç, que està en un moment en què li cal el suport màxim de l’administració [...]. Un pla nou de mobilitat en què, per mi, un dels eixos importants és que ha d’estar pensat per capes. I el pla de mobilitat no està pensat per a la capa dels centres educatius, per exemple. Les zones educatives i les línies de mobilitat [de bus] no estan casades. I, per tant, si parlem de transició energètica, segurament aquí si féssim algunes polítiques podríem evitar que molta gent utilitzés el cotxe i, segon, connectar la mobilitat amb els equipaments esportius i els equipaments educatius [...]. Òbviament, cal un coordinador de seguretat, que serà una dona, per fer aquesta feina de proximitat a les diferents regidories, amb els veïns, entitats, en les ocupacions, els intents de suïcidi en la part més psicològica, de percepció de seguretat, de violència de gènere... La part de cuina, de política de proximitat, en un professional. Hi ha un projecte d’innovació i talent...

Tindríem un projecte professional per avançar en el [nou] Trueta amb una aliança internacional. Mentre el Trueta es construeixi, no podem esperar i, per tant, en una aposta amb el doctor Aldeguer, hem pogut teixir aquesta aliança internacional [el digestòleg Xavier Aldeguer és el número 2 de la llista i havia estat director general de Transferència del Coneixement a la conselleria de Recerca i Universitats]. Tothom qui ho conegui sap que és una gran revolució.

Una de les iniciatives és que hi hagi un patronat de turisme municipal i vetllar perquè aquest turisme sigui integrador de la ciutat. Teixir aquesta estratègia conjunta, però és veritat que no podem posar tots els ous al cistell del turisme i llavors tenim una proposta de talent en l’àmbit biomèdic, l’institut Fraunhofen. Nosaltres hem portat el Fraunhofen a Barcelona amb l’Ibec [l’Institut de Bioenginyeria de Barcelona]. No es pot entendre Alemanya sense el Fraunhofen, que són centres d’innovació que ajuden a fer innovació en empreses. Alemanya, que és capdavantera en innovació i transferència a les empreses, l’hem portat a Barcelona; vaig anar a tancar-ho jo a Escòcia al setembre amb Aldeguer. I què farem? El Fraunhofen té convenis amb hospitals de Dinamarca. Ells estan disposats a replicar el model en hospitals de Dinamarca per avançar en l’àmbit biomèdic i establir un conveni de cooperació amb el Trueta en el camp de la salut, i també estem treballant en salut digital, intel·ligència artificial, i això lligaria amb el blockchain. Això és una autèntica revolució. Els centres de recerca que treballen amb el Fraunhofen no són a les capitals, sinó a 100 quilòmetres. I per tant és una autèntica revolució per a Girona. Així doncs, quan diem que hi ha aquesta proposta de talent en un àmbit que és important... Òbviament, veig el Trueta, que val 300 milions d’euros; el Clínic [a Barcelona], que en val 2.000, i el de la Verge de la Cinta, que és a les Terres de l’Ebre, que està pitjor que el Trueta i que en val 250... Haver estat consellera em permet tenir aquesta visió. No ens podem permetre errors. Quan estava a la conselleria, Aldeguer va signar el conveni amb el Fraunhofen per arribar a Barcelona. No és menor que puguis utilitzar la joia de la corona d’Alemanya, el Fraunhofen. A un enginyer li dius Fraunhofen i s’emociona. Això, poder-ho posar al servei del Trueta perquè ens tenen la confiança per teixir aquest conveni de col·laboració [...]. En la meva última intervenció al Parlament, deia al president Aragonès que no podíem perdre l’oportunitat de tenir un Fraunhofen a Barcelona.

Serà considerat un conveni de relació entre el Fraunhofen i utilitzar tota la seva estratègia d’innovació amb el Trueta i tot el que suposa d’empresa [...]. Fa dues setmanes em vaig posar a plorar quan ens van dir que ho podíem anunciar, perquè, després de tot el periple del govern, serà una notícia molt ben rebuda.

Em preocupen moltes coses.

Quan tu dius que et fas responsable de 103.000 vides, hi ha persones que estaran més preocupades per l’accés a l’habitatge; d’altres, més pels patinets. Farem un pla cívic per als patinets, de conscienciació. Farem també un pla de benvinguda per als ciclistes per impulsar una carta d’usos del ciclista a Girona i que es puguin arrelar en projectes socials de la ciutat. Quant als pisos turístics, ara no podem créixer i s’hi han de posar límits. I en aquest sentit reconec que l’Ajuntament de Girona ha actuat molt abans que l’Ajuntament de Barcelona, que el desembre de l’any passat tot just aprovava l’ordenança de pisos turístics. No es pot créixer fins a l’infinit i l’administració hi ha de posar camins, perquè Girona tampoc es pot desdibuixar. La percepció de seguretat també preocupa la gent, la il·luminació... Aquí hi ha 1,5 milions d’euros que s’estan executant. Però quan escoltes la gent, has de tenir empatia, perquè a una persona gran la preocupa el patinet i a una de jove, una altra cosa... Per exemple, el Fraunhofen està pensat per crear llocs de treball de qualitat [...]. La meva feina sí que és que les primeres quinze carpetes que jo crec que són prioritàries incloguin les quinze accions que jo veig més importants per a Girona.

Perquè moltes de les persones amb què he parlat a Girona, tot i que mai pots agradar a tothom, me n’han parlat bé. Ho vaig fer també com a consellera: no pots canviar els equips al cent per cent perquè perds capacitat d’acció quan entres. I el seu bagatge i la seva experiència crec que també són importants per a un equip molt nou. També tinc el seu compromís i valoro la seva feina.

Amb les forces independentistes; aquesta és la meva prioritat. I no penso amagar les cartes. Crec que a Junts hem de ser clars i la gent quan vagi a votar ho ha de saber. Aquesta és la meva prioritat. No enganyaré en aquest sentit.

La meva prioritat és un govern entre independentistes. Una alcaldia del PSOE, que aquí és el PSC, seria preparar l’arribada de Pedro Sánchez, l’arribada del rei, la princesa de Girona... Cal pensar en la situació que té amb el castellà [el PSC].

Sí, per mi, sí. Llavors crec que el partit que obtingui més vots és el que ha de governar i posar les cartes sobre la taula: govern independentista a la ciutat de Girona, amb la màxima sensibilitat, amb la mirada que jo puc tenir d’arribar a acords amb les forces independentistes.

Jo no puc parlar per ells. Són ells els que s’han de comprometre amb els seus electors. Jo soc molt clara: vull un govern independentista a Girona i aquesta és la meva prioritat. A partir d’aquí, que cadascú ensenyi les seves cartes. I crec que tinc prou sensibilitat i prou mirada pròpia per arribar a acords amb altres forces polítiques, com vaig fer al Parlament.

Els antics socis saben que Gemma Geis va lluitar fins al final perquè ERC es mogués i complís l’acord de govern. Sempre he bastit ponts. Saben qui és Gemma Geis, tant els partits independentistes com les entitats independentistes. Soc una persona de ponts, i allargaré sempre els braços. Quan la gent ens vota, ens demana això i, per tant, jo sempre miraré de fer-ho. No diré una cosa que no faré.

Quan vaig ser consellera, vaig deixar l’acta de diputada només per centrar-me al cent per cent en la conselleria. Quan vaig ser vicerectora, només em dedicava a això. Has de tenir el cap molt centrat. M’agafo amb molta responsabilitat el fet de fer-me responsable de 103.000 vides i, si hi ha una situació de perill, he de pensar com he de comunicar-ho als ciutadans de Girona. M’hi centraré molt. La gent que em coneix ja sap que aniré a totes.

Del meu equip, el que estic contenta és la il·lusió i la bonhomia que hi ha, amb el compromís que tenen amb la ciutat, amb la capacitat de tenir mirades noves i obrir portes per a una ciutat del 2023, des del punt de vista de la sostenibilitat, mobilitat, benestar emocional. I l’educació, que per mi és molt important per Girona. I tinc alguna idea molt clara per a Girona. Estic molt contenta i em sento molt ben acompanyada.

Quan era consellera, també em vaig preocupar per empreses de Girona, per col·legis de Girona, per entitats esportives de Girona, i no ho vaig piular ni ho vaig explicar mai. I amb la pandèmia, també. I el 25 de gener hi havia molta gent en la conferència [de presentació a l’Auditori] que va dir que hi havia hagut un missatge meu. La bona política de vegades no està a Twitter ni a explicar un cert exhibicionisme. Es tracta de ser-hi. Jo sempre he tingut el cor a Girona. A Barcelona, se’n reien bastant de mi perquè abans de dir tres paraules, ja havia dit Girona. Ara la sort és la proximitat i veus que pots ajudar els teus amics, els teus veïns, els teus companys, però porto molts dies treballant setze hores al dia [...]

I hi ha algun projecte més.

Tot el tema de seguretat, no, de neteja, d’executar el contracte de neteja, que és sumament important [es va aprovar al gener del 2022. Serà de vuit anys i el gestionen una unió temporal de dues empreses per 184,3 milions d’euros]. Tot el tema del pla del català perquè en els usos lingüístics Girona ha de posar, ha de fer aquest esforç.

Jo soc independentista perquè almenys crec que en un país independent podria dibuixar un país diferent i una ciutat diferent i millor i tenir més competències, per exemple. Des de la LRSAL [llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, aprovada el 2013], que van aprovar a Madrid i que va donar moltes més competències a determinats tècnics de l’Ajuntament. Segurament tots els alcaldes de tots els colors polítics et dirien que no és una bona llei per augmentar l’eficàcia i l’eficiència. Sempre m’he autoobligat i autoimposat que la independència ha d’anar acompanyada de la gestió del dia a dia. Soc de les que no entenc avançar cap a la independència sense el compromís del dia a dia amb la gent sabent que ets independentista i pots prémer el botó verd i poder tenir 2.000 milions més de dèficit. Sempre explico que l’article 149.1.18 del procediment d’administració comú diu que les competències són de l’Estat. Un ajuntament, no podem modificar la llei 30.9/2015 i la 40/2015 de procediment perquè no tenim competències i segurament ho faria més fàcil.

És clar, jo soc professora de [Dret] Administratiu i sé els procediments urbanístics d’Alemanya, de França o d’Itàlia o dels Estats Units. I aquí anem lligats en això. I aquí sempre dic que em sento a gust a Junts quan parlem de solvència i independència. Per mi, la independència ha d’anar acompanyada del dia a dia. La gent si t’ha de donar les claus per avançar cap a un país diferent, t’has de comprometre en el dia a dia de la gent, per més que sigui complicat, per més que a vegades no tindries les eines que voldries tenir. En aquest sentit, Escòcia, que vaig poder visitar al setembre i estar amb dos ministres. Admiro molt la Nicola Sturgeon [va dimitir al febrer com a líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i com a ministra principal escocesa]. I el govern que va dibuixar és un govern que anirà avançant cap a la independència perquè dibuixen un país nou. Soc de les compromeses en el dia a dia, però també en la independència. Això també explicaria perquè vaig entrar en un govern que el president no era del meu grup, perquè si hi havia una possibilitat, en l’àmbit en què estava, d’ajudar el país, amb les eines que tenim, que són les que són, hem d’estar-hi. I ara és el moment de defensar el procés independentista i que Girona és la capital de referència en el món independentista, de fer-ho en el dia a dia. Jo no aniré a amagar les cartes, jo vull un govern independentista a Girona, aquesta és la meva prioritat.