Societat

IAGO FERNÁNDEZ

PSICÒLEG ESPORTIU

“Si l’àrbitre fos el teu fill, t’agradaria que l’insultessin?”

“Veiem expectatives de pares molt desmesurades, massa insistència que els fills facin bones actuacions sempre”

“Penso en jugadors de futbol professional exemplars i em venen pocs noms al cap”

Doble funció
En la seva feina del dia a dia –aquest psicòleg esportiu està vinculat a clubs d’alt rendiment–, Iago Fernández centra la seva tasca en dos aspectes, complint les funcions que acostuma a tenir assignades aquest perfil de professional: “Un és el rendiment de l’esportista i mirem de potenciar les variants que hi influeixen, com la confiança, la motivació, la concentració…”. L’altre camp de treball està més centrat, segons explica, en els valors, en la presa de decisions, “de manera que et doni eines que et puguin servir en la vida o en la gestió de conflictes”.
De vegades t’assembles més del que penses a qui consideres el teu enemic

La figura del psicòleg de l’esport està consolidada des de fa temps en l’esport professional però a poc a poc va conquerint espais en l’esport formatiu. Parlem amb un representant de l’ofici.

Li arriben menors que, segons interpreta, reben massa pressió de l’entorn?
Sí, és un cas bastant comú, molt típic. Veiem expectatives de pares molt desmesurades en edats molt primerenques, massa insistència que els fills facin bones actuacions sempre. Pares que es preocupen més pel rendiment que per l’estat emocional o anímic del nen.
Pot dur el nen o la nena a l’abandonament de l’esport?
Sí, totalment. Hi ha una edat en què els nens comencen a generar identitat pròpia, en què els pares deixen de ser els referents i ho són més els companys de l’ESO, per exemple, i veuen que és més difícil aconseguir els somnis esportius que tenien. Aquí hi ha un abandonament considerable i molts cops és perquè han posat el pes en el rendiment o resultat i no pas en el gaudi i en la cara saludable de l’esport. És molt important que els pares se centrin en els aspectes per se de l’esport: disciplina, gaudi, treball en equip, esforç…
Donar a un nen diners per cada gol que fa, per cada punt, quins valors transmet?
Què vols fomentar? El resultat o l’experiència positiva? Si no marques gol, què es premia? Per què no es premia allò que depèn només del nen? Potser el porter contrari és brillant. Per què no premiem l’esforç, que generi benestar als companys?
Per què la violència física i sobretot verbal s’aguditza més en el futbol?
Crec que té a veure amb dos aspectes. El primer, les expectatives. Arribar a primera divisió és un èxit econòmic molt gran, sobretot en la societat capitalista que tenim, i genera estatus social. Com més grans són les expectatives, més grans són les frustracions. L’altre factor és el nivell sociocultural de la gent que practica cada esport. El futbol també és vist com una oportunitat per sortir de segons quins entorns on hi ha precarietat.
Déu-n’hi-do el que suporten molts àrbitres.
Oblidem que estan en formació, igual que els nens. Si fos el teu fill, t’agradaria que l’insultessin així? En moltes ocasions els dos bàndols estan descontents amb l’àrbitre. Hi ha una percepció subjectiva molt esbiaixada. Quan el factor extern no compleix les teves demandes apareix la frustració i hi ha ocasions que es transforma en violència. Freud deia que la persona educada és aquella que és capaç de reprimir-se.
En l’esport formatiu tothom s’omple la boca parlant de valors però després es dona una importància cabdal a la victòria. És compatible?
Hi ha gent que parla de triar entre competir o formar i jo crec que ambdues són compatibles. Competir també és formar perquè pot ser un espai de superació, de lluita ben entesa. Tu formes per poder guanyar però perdre forma part del procés. L’error és quan l’objectiu principal és guanyar, sense importar les formes ni la formació dels nens. Quan desequilibres la balança i impera la victòria, és difícil donar la importància necessària a la formació. Quan se’ls diu als nens que juguen a futbol que han de perdre temps si van guanyant, quin missatge transmetem? És una martingala per aprofitar un buit legal, però no estàs potenciant com jugar per defensar bé la porteria.
Cada cop hi ha més nenes jugant a futbol. També ha crescut la pressió cap a elles?
Veig que hi ha una evolució cap a més pressió perquè al voltant de l’esport femení hi ha més expectativa econòmica i social. Veure Alexia Putellas en una tanca publicitària atreu molt.
Durant la covid es va avivar el debat sobre els entrenaments a porta tancada. Quin és el seu parer?
És un dilema. Quan són molt petits necessiten l’escalf del pare o la mare. Soc partidari dels codis normatius o recomanacions per saber què fa bé al teu fill i què no. No li fa bé que l’entrenador li digui A i el pare B. No poden tenir missatges contradictoris. Prohibir no m’agrada perquè hi ha molta gent que té un comportament exemplar.
Els jugadors professionals són sempre un bon exemple per a la canalla?
És important el missatge que reben de l’entorn i a la majoria els han ficat en una aura intocable. Es creuen per sobre del bé i el mal a nivell moral i fan actes poc exemplars. Miro de pensar en jugadors de futbol professional exemplars i em venen pocs noms al cap. I les conductes exemplars, quants cops les veus reproduïdes als mitjans de comunicació? En canvi un jugador que trepitja un altre ho veiem a cada moment.
Hi ha esperança de veure un esport sense violència?
Tinc el somni de fer un club on es portin a la pràctica elements com que el pes el tingui no protestar a l’àrbitre, no escopir al camp, que es faci el tercer temps després del partit i els nens puguin compartir un espai i interactuar... De vegades t’assembles més del que penses a qui consideres el teu enemic. Per començar comparteixes una afició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.