Eines

Ampolles que caldria reutilitzar

Els dubtes sobre la recollida d’envasos fan més urgent l’aplicació de sistemes de devolució i reutilització dels recipients

Cal una millora en la traçabilitat del residu, i un auditor independent

Davant dels dubtes que encara planen sobre la comptabilitat de la recollida separada dels residus d’envasos que facilita el sistema integrat de gestió (SIG) Ecoembes, creix la pressió de les entitats socials perquè s’acceleri la implementació de mesures que preveu l’actual legislació de residus, com ara un sistema de dipòsit per a envasos de begudes perquè esdevinguin reutilitzables.

Entitats com Rezero han denunciat davant la Comissió Europea que el sistema de recollida mitjançant escaneig d’ampolles o llaunes que fa uns quants anys que aplica Ecoembes és manipulable, ja que un mateix envàs es pot escanejar tants cops com es vulgui, així que és dubtós que s’assoleixi el que mana la llei, una recollida separada d’ampolles de plàstic del 70%.

Com recorda Rosa García, directora de Rezero, “Balears va decidir fer una auditoria pròpia sobre què recollia Ecoembes, i va comprovar que no arribava al 25%, quan el SIG declarava entre el 37 i el 47%. A Catalunya, hem demanat a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) que faci el seu propi recompte.” Davant les acusacions de frau, Ecoembes es defensa dient que ha augmentat un 15% la presència d’envasos sense declarar o free-riders.

Quan s’interpel·la el Ministeri de Transició Ecològica sobre com es pot esmenar l’anomalia, responen que “voldrien establir un registre de productors per controlar quants envasos entren al mercat, però que això triga almenys dos anys a oferir dades fiables”. Avui, Catalunya registra els productors d’envasos, “però caldria una millora en la traçabilitat del residu i que un organisme independent fes d’auditor.”

El fet és que ja fa dues dècades que s’arrossega un model que no funciona: “Hauríem d’anar a un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR), però els productors no en volen sentir a parlar, perquè haurien de pagar-lo al 100%, cosa que ara, amb l’opacitat, no passa.” Com diu Anna Peña, directora de Comunicació de Rezero, “cal reformular processos, i obrir un SDDR perquè l’envàs sigui reutilitzable i tancar el cercle, amb un sistema de logística inversa que no encariria els costos del circuit”.

Una de les assignatures pendents de l’administració catalana és ampliar la xarxa de reutilització, les plantes de rentat, al llarg de la geografia del país. Les entitats demanen a l’ARC que s’imposi objectius de noves plantes i els lliuri a la voluntat de les empreses, sobretot després d’haver subvencionat, en el passat, la infraestructura de reciclatge. Hom posa com a exemple Navarra, que es proposa fer una subvenció inicial per posar en funcionament les plantes de rentat, que amb el temps passarien a ser costejades per les productores d’envasos.

Apareixen més gestors

Amb la norma liberalitzadora, ara hi haurà nous gestors, els anomenats SCRAPS. Victòria Ferrer, directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, tem que “hi hagi una tendència més al reciclatge que a la reutilització, perquè aquests SCRAPS aniran a preu i la reutilització té un cost més alt”. En les subhastes que es convoquin per als recuperadors, hom està preocupat perquè “la gestió se l’endugui qui pugui abaratir el cost, cosa que pot fer desaparèixer el petit en processos de concentració i, en definitiva, malmetre el medi ambient”. En aquest sentit, podrien haver-hi acords entre els diversos SCRAPS, que són els que fixen, sense un arbitratge de l’Estat, què costa la gestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.