Ciència

75 anys de recerca vora el mar

L’institut de recerca de l’hospital del Mar és l’equipament públic d’investigació científica més antic de l’Estat que encara continua en actiu

El va inaugurar Alexander Fleming el 1948 com a centre orientat a les malalties infeccioses

Ara té una plantilla clarament feminitzada i un alt impacte científic en diversos camps biomèdics

El centre s’ha tornat a centrar en la recerca inspirada en les necessitats dels pacients que té a tocar

De premis Nobel n’hi ha tots els anys i tots són importants, però no tots són iguals. Alexander Fleming el va rebre el 1945 per haver salvat milions de vides amb la descoberta de la penicil·lina i el fet que tres anys després visités Barcelona va ser tot un esdeveniment. En una Espanya en ple franquisme i una Europa que sortia de la guerra, es van haver de moure uns quants fils per tal que el metge i científic britànic viatgés a Catalunya abans de fer-ho a Madrid. En qualsevol cas, el 5 de juny de 1948 inaugurava l’institut de recerca de l’hospital del Mar, que enguany compleix 75 anys i es consagra com l’equipament públic d’investigació que encara manté l’activitat científica més antic de l’Estat.

En aquella època, però, la nomenclatura era ben diferent. No es parlava d’un centre de recerca com a tal, sinó del pavelló d’investigació en medicina tropical associat a l’hospital d’Infecciosos, que amb el temps canviaria el nom per l’actual hospital del Mar. Va ser creat per l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la iniciativa del Dr. Trias de Bes, director del centre sanitari, i el suport del Dr. García Tornel, aleshores regidor de Sanitat al consistori. Aquest centre de recerca mèdica, que més endavant s’anomenaria Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i que recentment s’ha rebatejat com Hospital del Mar Research Institute, va tirar endavant gràcies a la voluntat d’uns quants pioners que van suplir la manca d’estructura amb força de voluntat. Eren metges amb molta iniciativa que hi posaven temps (i de vegades diners de la seva butxaca per contractar ajudants) per avançar en descobertes per combatre les malalties infeccioses, el gran repte sanitari d’aquella societat.

Amb figures com els doctors Amadeo Foz i Jordi Gras al capdavant, la primera recerca en microbiologia i immunologia va estar marcada per les epidèmies que va viure la ciutat fins als anys setanta, amb un últim brot de còlera el 1971. Investigacions sobre la brucel·losi, causada pel consum de llet en mal estat, o sobre malalties infeccioses del cor van protagonitzar les primeres dècades de la trajectòria científica de la institució, juntament amb la recerca pionera en els mecanismes de la resistència microbiana als antibiòtics.

L’any 1984, la incorporació del Dr. Jordi Camí com a director del centre de recerca va suposar un important canvi per a la institució, emprenent un nou rumb per assolir l’impacte científic que té actualment. Deixant clarament enrere l’etapa dels personalismes, es van establir departaments per a quatre grans línies de recerca: la patologia infecciosa, les neurociències, la medicina de l’esport i l’anàlisi de serveis sanitaris. El centre es va reinventar per ampliar els seus horitzons amb l’arribada de professionals d’àmbits com la farmacologia, la informàtica biomèdica, l’epidemiologia i la salut pública.

Impuls olímpic

Com va passar en tants altres punts de Barcelona, els Jocs Olímpics també van suposar un bon impuls per al centre de recerca mèdica més antic de la ciutat. L’IMIM s’estava especialitzant en medicina esportiva i tenia el principal laboratori antidopatge de Catalunya, de manera que l’arribada dels Jocs va permetre una gran expansió d’aquest departament, que encara està en actiu, amb l’atracció de les millors tecnologies del moment. Això correspon a una etapa en què la institució es va dedicar a projectes que no tenien una relació tan directa amb els pacients, un fet que es va revertir més endavant reorganitzant la recerca en cinc grans programes: oncologia, epidemiologia i salut pública, informàtica biomèdica, neurociències i processos inflamatoris i cardiovasculars.

“Ja fa uns quants anys que l’institut vol tornar a centrar-se en la investigació que surt dels pacients i que torna als pacients”, explica l’actual director de l’Hospital del Mar Research Institute, el Dr. Joaquín Arribas.

L’evolució ha continuat endavant impulsada per noves aliances: l’any 2000 el centre es va adscriure a la Universitat Pompeu Fabra, que s’ha convertit en la universitat de referència de la recerca i la docència de l’hospital del Mar, mentre que el 2013 va esdevenir institut de recerca sanitària d’àmbit estatal acreditat per l’Instituto de Salud Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació.

Un 70% de dones

Situat sempre a tocar de la platja i de l’hospital del Mar (actualment al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona), l’actual Hospital del Mar Research Institute ha assolit ja un alt nivell d’excel·lència en recerca translacional que l’ha dut a col·laborar amb professionals de 150 països diferents els últims cinc anys. Es tracta d’una recerca amb una clara vocació femenina, ja que la majoria del talent (un 70% aproximadament) són investigadores. Entre elles, la Dra. Clara Roy Avenosa, pionera en el camp de la microbiologia i deixeble d’un dels primers directors del centre, el Dr. Foz. La Dra. Roy va introduir a l’Estat l’estudi de les betalactamases, una eina avançada per l’anàlisi i seguiment de la resistència bacteriana als antibiòtics, i ha inspirat també la nova generació de científiques que els pròxims anys determinaran el futur d’una entitat que ara revisa el seu passat amb una exposició que es podrà veure al Passeig Marítim durant els mesos d’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.