L’atac recent i sagnant contra Israel, seguit de les inevitables represàlies, ha generat un interès inusual en les accions de defensa, que ara es consideren indicadors de risc geopolític, tot i que, de moment, el seu llum ambre parpelleja en lloc de tornar-se vermell. Grans contractistes militars, com ara Lockheed Martin, General Dynamics i l’empresa britànica BAE Systems, han experimentat un augment d’aproximadament un 10% des de l’inici del conflicte. Northrop Grumman, d’altra banda, ha vist un augment del 16%, i RTX, amb seu a Arlington, tot i enfrontar-se a problemes en la seva divisió de motors comercials, ha registrat un augment del 5%. Mentre que les accions de Rheinmetall, l’empresa alemanya fabricant dels canons dels carros de combat Leopard 2, han pujat de manera impressionant un 17%.

Històricament, els guanys en les accions de defensa com a resultat de conflictes localitzats solen dissipar-se ràpidament. Guanys duradors, en canvi, només es materialitzen quan les guerres s’expandixen a nivell regional i provoquen canvis en la política mundial. Un exemple d’això és l’inici de la Guerra del Golf el 1990, que va elevar les relacions preu-benefici d’empreses com Lockheed, Northrop i General Dynamics a nivells més alts durant diversos anys. Les avaluacions van experimentar un segon repunt després de les guerres a l’Afganistan i l’Iraq.

A la regió de l’Orient Mitjà, tant funcionaris nord-americans com inversors estan avaluant la possibilitat que Israel es vegi involucrat en un conflicte en múltiples fronts, especialment si les milícies libaneses d’Hezbol·là, recolzades per l’Iran, intensifiquen la seva participació en el conflicte. No obstant això, els mercats semblen valorar només una petita probabilitat d’aquesta escalada, la qual cosa es tradueix en un augment del 10% en les accions, un moviment significatiu però no excessiu. De manera similar, els futurs del petroli Brent, que solen pujar quan la producció de petroli al Golf es veu amenaçada, han experimentat un augment moderat. Fins i tot els actius de refugi, com l’or, han mostrat un augment similar. La gran pregunta que perdura és si la situació geopolítica en general s’ha tornat més perillosa en vista del lideratge enèrgic de la Xina i la bel·licositat de Rússia. Curiosament, la resposta de les avaluacions de defensa no és categòrica.

Des de la invasió d’Ucraïna l’any passat, les accions de defensa han superat considerablement el rendiment de l’S&P 500 en general, tot i que en un context de sòlids beneficis. Sorprenentment, els inversors no han col·locat una prima significativa en les avaluacions. Això podria deure’s al fet que els vents geopolítics favorables han començat a canviar de direcció. Les empreses de defensa, sovint considerades inversions segures a les carteres per generar ingressos, ofereixen una rendibilitat per dividend que supera el 2%, en línia amb sectors com l’energia i els serveis públics, tot i que els inversors han perdut interès en les accions que atorguen dividends a causa de l’augment de la rendibilitat dels bons. Això es reflecteix en la disminució de l’índex S&P 500 High Dividend en un 13% aquest any. A més, les avaluacions de defensa tornen a nivells històricament normals després d’un any de finançament abundant.

El factor crític en aquest escenari és el pressupost d’inversió del Pentàgon ajustat a la inflació. Tot i que l’administració Biden no ha reduït la despesa militar rècord heretada de l’era Trump, ha moderat el ritme de creixement un cop ajustada per la inflació actual. El Pentàgon ha començat a centrar-se una mica menys en àrees que tradicionalment beneficien els contractistes militars, donant prioritat a la investigació i el desenvolupament en lloc de l’adquisició de carros de combat, vaixells i avions. La indústria tecnològica de Silicon Valley també ha estat explorant el sector de defensa.

Tanmateix, és possible que el pèndol estigui tornant a oscil·lar a favor dels contractistes militars. Les armes antiaèries convencionals, com els míssils Javelin i Stinger fabricats per RTX, han tingut un paper crucial en el conflicte a Ucraïna, tot i que les empreses de defensa encara no han recollit tots els beneficis a causa de problemes de mà d’obra, interrupcions a la cadena de subministrament i l’ús d’estocs acumulats. L’atac sorpresa recent a Israel es va produir des d’una de les àrees més vigilades del món, destacant les limitacions de la tecnologia de vigilància actual. Això suggereix que els governs podrien donar prioritat novament a la guerra terrestre.

Tot i els reptes i obstacles que enfronta el sector de defensa, els inversors preocupats per un món potencialment més inestable podrien trobar raons per considerar aquestes accions com a refugis segurs a les seves carteres.