Gran angular

Les universitats clàssiques, cap a la marginalitat

Diferents especialistes pronostiquen que el 90% de les institucions universitàries de tot el món desapareixeran en els propers vint anys. La competència les arracona

La universitat ha canviat moltíssim. Ha augmentat la col·laboració
enric canela
catedràtic emèrit UB
El canvi de paradigma en l’educació superior és espectacular
carles ramió
catedràtic UPF

“El canvi de paradigma de l’educació superior pot ser espectacular, i les universitats clàssiques poden quedar en una posició marginal. En els pròxims vint anys, de les 25.000 universitats que hi ha al món, en podrien desaparèixer el 90%.” Aquesta afirmació és de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra al seu llibre la Universitat a la cruïlla. “No ho dic jo. En aquesta obra recullo les previsions de diferents especialistes que fan aquest pronòstic apocalíptic”, explica l’autor de l’obra, que argumenta que “les universitats són com el Vaticà, moltes de les quals centenàries i històriques, i creuen que no s’han de transformar”.

La seva reflexió es fonamenta en el fet que s’estan produint uns canvis que posen en dubte el rol de la Universitat. “Les novetats que es produeixen en la tecnologia tenen descol·locats els intermediaris: les noves tecnologies ofereixen sistemes alternatius, d’empoderament social que fan que aquests tendeixin a desaparèixer”, assegura l’autor, i cita com a exemple, l’Enciclopèdia Britànica que ha deixat d’existir i ara hi ha la Wikipedia. “Així mateix, estan sortint noves formes d’aprenentatge que permeten que els alumnes adquireixin coneixements sense passar per la Universitat.”

L’autor explica que davant d’aquest daltabaix en forma de pronòstic es fa necessari reflexionar i fer reaccionar les institucions sobre les contingències que poden posar en dificultats la supervivència de les universitats clàssiques. Comparteix l’opinió que la universitat clàssica es troba en una situació límit Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, exrector de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i autor del pròleg del llibre abans esmentat. Amat creu que el món està canviant molt ràpidament, especialment en tot el que afecta l’ensenyament superior, i que la universitat s’està quedant enrere, sobretot per la regulació i les restriccions que té, les inèrcies externes i internes i el finançament insuficient. “No crec que desapareguin el 90% de les universitats, però sí que moltes poden quedar amb un paper molt residual i lluny del que haurien de tenir”, afegeix Amat, que acaba de rebre la Creu al Mèrit en el Servei a l’Economia del Consejo General de Economistas.

El cas és que les noves tecnologies han accelerat la transformació dels models docents en l’educació superior, i la formació virtual, que havia estat residual, s’està convertint en una modalitat d’universitat molt competitiva i internacionalitzada. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), formalment privada, ja suma 87.000 estudiants.

poc captius.

Un altre dels arguments que mostra Ramió per alertar de la situació límit és que les empreses més capdavanteres i emergents cada vegada són menys captives dels títols universitaris oficials. “A aquestes empreses només els interessen les competències reals dels seus empleats futurs, i aquestes competències també es poden adquirir amb formació no reglada, que en molts casos proporcionen algunes universitats, però també moltes institucions no universitàries”, diu Ramió

Així mateix, el fet que estiguin apareixent universitats acreditadores que no imparteixen cap titulació, sinó que es limiten a oficialitzar formació no reglada que han anat adquirint els ciutadans pel seu compte, també posa la universitat clàssica en una cruïlla. “Hi ha empreses que consideren aquestes titulacions tan competitives o més que els títols que proporcionen les universitats reglades, presencials i institucionalitzades.” Ramió recorda que per si no fos suficient la competència que li ha anat sortint a les universitats, grans empreses tecnològiques com Google i Amazon han manifestat que un dels camps en què més interès comercial tenen és el de l’educació i, en especial, el de l’educació superior. “El més greu és que no s’està preparant per fer front a aquesta competència i transformació. La Universitat és un agregat de professors que funcionen com si fossin autònoms. És una mena de sistema confederal de moltes persones que no té unitat d’acció, ni visió estratègica”, alerta Ramió.

Per la seva banda, Enric Canela, catedràtic emèrit de Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, pensa que més que desaparèixer hi haurà una coexistència, i posa en dubte que tots els nous actors que s’anuncia que trauran espai a la universitat pública clàssica siguin tan forts com s’augura. “La universitat clàssica ha canviat moltíssim. Ha introduït tota mena de tecnologies i ha augmentat la col·laboració amb altres universitats i amb el món empresarial”, considera Canela.

LES XIFRES

85.000
alumnes
és la xifra total dels nous estudiants universitaris matriculats a Catalunya per al curs 2023/24.
25.000
universitats
a tot el món, de les quals 5.000 són a Europa, amb 17,5 milions d’estudiants.
9.000
aLumnes més
entre les cinc universitats privades que hi ha a Catalunya, que han passat de 20.000 a 29.000 alumnes entre els anys 2001 i 2021.
22%
d’aportació
de les universitats públiques catalanes, que són les que generen un impacte econòmic més gran de tot l’Estat.
34.400
persones
titulades van sortir de les 12 universitats públiques i privades que existeixen a Catalunya, el curs acadèmic anterior


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.