El preu de l’oli no recula
Malgrat les pluges de finals d’estiu, la collita d’enguany es preveu gairebé tan escassa com ho va ser l’anterior
L’increment del gas i dels fertilitzants ha disparat els costos de producció
“El nostre problema ja és estructural. L’any passat no hi va haver bona collita, i no tant per la sequera com per una mala floració. L’olivera és un arbre mil·lenari perquè davant de les dificultats climatològiques, se salva l’arbre abans que el fruit, però el seu punt feble és la floració”, explica Francesc Escoda, quarta generació de la microempresa familiar Olis Escoda, que ja acumula 135 anys d’història ubicada a Ginestar, a la Ribera d’Ebre.
Si en el moment de florir es produeixen temperatures extremes, “que és el que va passar el març del 2022, que vam patir un punt de molta calor”, la flor pateix, com l’any passat, quan “tres quartes parts de la flor es van socarrar”. Aquesta situació, sumada a la sequera persistent, va fer que la producció de l’any passat fos la més minsa mai vista en el sector”, afegeix Escoda, que augura que la collita d’enguany “potser serà una mica millor, però desastrosa igual, perquè tot i tenir un 30 o 40% més d’olives gràcies a les últimes pluges, encara quedarem lluny de les mitjanes habituals”.
Antoni Galceran, responsable de l’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) confirma que la collita del 2022 va ser la pitjor dels darrers quinze anys. “A Catalunya, la producció es va situar en 15.000 tones, una mica més de la meitat de les 31.000 tones de mitjana. I la previsió és que enguany sigui una mica millor, però també quedarà lluny d’aquesta xifra”, i rebla que “mai s’havien vist dues collites seguides tan baixes”.
La mancança de matèria primera provoca l’increment del preu de l’oli, “tot i que se n’hagi comprat a Portugal, Tunísia o el Marroc, i tenint en compte que l’Estat espanyol n’és el primer productor mundial”, assegura Galceran.
A l’Estat es produeixen al voltant de 1.400 tones anuals d’oli, aproximadament la meitat de la xifra que s’obté mundialment. La climatologia va causar una davallada important en la producció estatal, “que va ser de 660 tones el 2022 i que enguany serà de poc més de 700”, alerta Galceran.
Tempesta perfecta.
Comparant aquestes xifres amb les de l’any passat, la diferència és encara més pronunciada: el litre d’oli d’oliva verge extra se situava a 3,09 el gener i va acabar l’any a 5,07 euros. La proporció continua en les qualitats inferiors.
“Ens agradaria deixar clar a l’opinió pública que els productors no s’estan enriquint, ja que els costos de producció també s’han incrementat moltíssim, mentre que la matèria primera s’ha reduït molt”, afirma Galcerán, que explica que a l’Estat “es consumeixen de mitjana 10 litres d’oli per persona i any, que vol dir que amb l’augment de preus ara es paguen 3 euros més per persona i mes que abans. No és poc però tampoc estem parlant d’un preu inassumible, almenys per a la majoria”.
Tant l’olivera de secà com de la de reg de suport estan patint l’escassedat d’aigua. Les produccions més afectades són les del Baix Ebre-Montsià, l’àrea més productora del país, gairebé tota de secà. A Catalunya, hi ha gairebé 100 cooperatives dedicades a l’oli, de les quals surt el 72% de la producció total.
“L’augment de preus dels fertilitzants i del gas, que és l’energia que s’utilitza per produir oli, han fet incrementar considerablement els costos de producció i, com a conseqüència, els preus del producte”, certifica Dídac Cervera, professor de l’EAE Business School i doctor en Ciències Socials. Segons indica, les famílies amb rendes baixes són les que estan buscant alternatives a aquest encariment, optant bàsicament per substituir l’oli d’oliva pel de gira-sol o de soja. “La demanda d’oli de qualitat extra s’ha mostrat inelàstica, amb un descens en les vendes de tan sols l’1,4%.”
Cervera creu que aquesta és una bona oportunitat perquè entrin al mercat altres olis, com els vegetals, “perquè les expectatives no són bones i, al final, l’oli d’oliva de qualitat serà un producte de luxe”.