Opinió

DE MEMÒRIA

Alimentació (1931/39-2024)

Vivim un moment de revolució agroalimentària que marca la tercera reinvenció

L’atracció que generen els Països Catalans (que es manifesta en la llarga trajectòria del seu creixement demogràfic i econòmic) podria ésser analitzada partint de la capacitat de moltes de les seves empreses de respondre bé –i innovant– a les necessitats de la seva població. I a les necessitats dels nouvinguts, per uns dies, o uns anys, o per sempre.

El problema d’aquesta possible anàlisi surt del contingut de les necessitats. Per exemple, les xocolates són una necessitat? O només un plaer? Les fàbriques de xocolates antigues que encara funcionen (com Jolonch –des del 1770, a Agramunt, a la comarca de l’Urgell–, Cémoi –des del 1814, a Arles del Tec, al Vallespir–, Valor –des del 1881, a Vilajoiosa, a la Marina Baixa–) han generat una necessitat ben difosa. Que es tradueix, per exemple, en la creació a Palma de Mallorca, el 2021, d’una fàbrica artesanal de xocolata: Maüa.

Estem dins un moment fascinant de la revolució agroalimentària que marca la tercera reinvenció dels Països Catalans, iniciada al 1931-1939. Amb Cacaolat (1932), la Batalla de l’Ou (1936), C.L.U.E.A. (1936) i Gallina Blanca (1937). Aquesta revolució seria incomprensible sense les dues anteriors: la primera, la dels masos i les masies dels anys de la primera reinvenció (1486-1794), i la segona, la de les acadèmies i societats científiques (1794-1931).

Aquest moment actual de l’alimentació als Països Catalans es basa, en part, en empreses anteriors al 1931. Per exemple, el 1923 es va obrir Sorli, una botiga de barri de queviures al Poblenou de Barcelona. Hi venien fruites i verdures d’un hort de la propera plaça de les Glòries. El 1970 va esdevenir un supermercat i, després, una cadena de súpers: els Sorli Discau. Un nom divertit que s’ha mantingut fins al 2015.

Un altre exemple: l’empresa Miquel Alimentació va començar a Figueres, a l’Alt Empordà, el 1924. Als anys seixanta i setanta va generar petits i grans establiments: Spar, Suma, Gros Mercat. A la inconfusible àrea de l’antiga Corona de Catalunya-Aragó. El 2015, l’empresa xinesa Bight Foods, amb seu a Shanghai, va comprar tot el Grup Miquel. El 2021, l’empresa Transgourmet, de la cooperativa Swiss Coop Group, ha comprat Miquel als xinesos.

Un tercer exemple: el 1929, Rafael Pujol Sala decidí invertir en la compra d’una drogueria a Lleida els diners que havia guanyat a la loteria. La transformà en un colmado que ha generat una xarxa de supermercats amb un nom clar i català: Plusfresc.

Altres supermercats d’alimentació es basen en empreses del 1959 i de després. El 1959 comença el que serà el Grup Guissona (que inclou un banc: Caixa Guissona) i la xarxa BonÀrea. També del 1959 és –situat a la comercial vila de Gràcia– el primer supermercat de Caprabo. Avui en mans de la cooperativa basca Eroski.

Dos anys després, el primer pas dels supermercats Condis: una parada al mercat de La Mercè, el nou (aleshores) mercat municipal del districte barceloní de Nou Barris. Vint anys després, també van començar amb una parada en un mercat, el de Sant Salvador de Vilafranca del Penedès, dos germans Ametller, que, seguint els seus pares, volien entendre’s directament amb la gent. Sense intermediaris. Venien, d’entrada, el que conreava la seva família, al Penedès, des de l’any 1830.

Des del 1975 tenim els supermercats de la macrocooperativa Consum. El primer, a Alaquàs, a l’Horta Nord. Dos anys després, Mercadona, a Tavernes Blanques, també a l’Horta Nord. Dona? I l’home?

1929

Plusfresc

L’empresa va ser fundada per Rafael Pujol Sala, nascut l’any 1900 a Puigverd d’Agramunt en una família pagesa de deu germans. Com que no era l’hereu, va aprendre l’ofici de guarnicioner.

De caràcter inquiet i emprenedor, aviat es va establir a la ciutat de Lleida com a transportista, fent transport diari entre Lleida i la ciutat de Barcelona.

Tocar de peus a terra

Els supermercats Bonpreu van començar a funcionar el 1974. En concret a Manlleu. Quasi 50 anys després han generat un eslògan genial. Diuen que tenen “Productes per tocar de preus a terra”. Sensacional. I intraduïble. Donen feina a més de 10.000 persones arreu del territori i han invertit, any rere any, per anar guanyant quota de mercat a Catalunya.

(Sí, avui hi ha altres cadenes de súpers als Països Catalans. Per exemple, Valvi, Keisy o Awami. En parlarem).

1959

Grup Guissona

Des del 1959 ha anat incorporant l’estructura productiva, empresarial i comercial per realitzar una integració vertical del cicle productiu complet del producte carni.

Duu a terme tots els processos, des del naixement de les aus i el bestiar fins a l’elaboració dels productes i la seva venda, passant per la fabricació dels pinsos, la cria i l’engreix.

1838

Casa Ametller

Actualment, els Ametller Origen 1830 venen productes seus i de pagesos i llauradors associats de les terres del que en diuen eix mediterrani, és a dir, els Països Catalans, a més de Múrcia i Almeria.

Ara és un grup empresarial format per onze empreses (sis de les quals són agrícoles) i més de 120 punts de venda propis de productes alimentaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.