El cotxe de segona mà recupera pistonada
El mercat retorna a la normalitat després de les crisis de la covid, els microxips i les matèries primeres
El vehicle usat es troba instal·lat en una franja de preus que el sector considera alta
El sector demana incentius per rejovenir el parc automobilístic, massa envellit
En alguns mercats, s’ha donat un fenomen d’especulació amb els vehicles d’ocasió Els agents del sector demanen polítiques que promoguin el desballestament
El 2023 va ser un any de tornar a arrencar per al mercat de cotxe usat a Catalunya, un cop superada la crisi dels xips, que va tensar la cadena de subministrament i va deixar el mercat sense estoc, cosa que va impactar de manera directa en el preu del vehicle. D’acord amb dades de la consultora MSI Insight, el 2023 es van vendre a Catalunya 273.701 turismes i vehicles 4x4 d’ocasió, un 3,6% més que l’any anterior, i 50.249 vehicles comercials, un 27,9% més.
Com recorda Marcel Blanes, responsable institucional de Coches.net, marketplace de mobilitat, “la combinació de la crisi dels semiconductors i la de matèries primeres que havia provocat el conflicte bèl·lic a Ucraïna va fer que s’interrompessin els lliuraments de vehicle nou, i, és clar, si no es venen cotxes nous, les grans empreses de rènting o de lloguer no poden renovar la flota, amb la qual cosa el mercat del vehicle d’ocasió queda sense estoc”.
Raúl Morales, portaveu de Faconauto, la patronal que integra les associacions de concessionaris oficials, reconeix que, després de l’atonia que havia viscut el mercat durant els últims dos anys, “podem dir que aquesta recuperació ha estat un xic inesperada”. “No esperàvem que la normalització de les matriculacions arribés tan amunt”, assenyala. Tanmateix, com s’encarrega de remarcar, “amb un altre context macroeconòmic, amb uns tipus d’interès no tan alts com els actuals, l’any hauria estat una mica millor. No podem oblidar que ens trobem un 20% per sota dels volums d’abans de la pandèmia de covid”.
El poc estoc de cotxe usat dels darrers temps s’ha traduït en un preu mitjà del vehicle d’ocasió totalment desfermat. A Catalunya, el preu mitjà del vehicle d’ocasió va ser el 2023 de 20.470 euros, per damunt de la mitjana de l’Estat espanyol, que va ser de 19.849 euros, segons MSI Insight. La gran pujada de preus es va experimentar sobretot durant l’any 2021, que va arrencar amb una mitjana de 16.474 euros i es va cloure amb una cotització per al vehicle d’ocasió de 19.160 euros, una pujada del 26,86%, segons Coches.net. L’any següent, el preu es va estabilitzar en aquest sostre, partint dels 19.360 euros del gener fins a arribar als 19.547 del desembre. El 2023 va ser un any de més sacsejades per al mercat del vehicle d’ocasió, amb un pic de 20.764 euros assolit al mes de setembre. Val a dir, però, que aquesta forta pujada va ser provocada sobretot pel vehicle seminou, és a dir, de menys d’un any d’antiguitat, que amb preus de 39.223 euros va empènyer cap amunt el preu general del vehicle d’ocasió.
Com relata Marcel Blanes, “la normalització de l’entrega al mercat de vehicles nous, a l’inici de l’estiu de l’any passat, suposa que es comenci a observar una tendència del mercat a ser com era abans, amb la renovació de les flotes de rènting i lloguer, i així entra al mercat cotxe de segona mà jove, híbrid i elèctric, i són més cars”. El sector considera que el vehicle d’ocasió es troba instal·lat en una franja de preus certament alta, amb la qual cosa serà difícil que pugui algun dia arribar a baixar fins als 18.000 euros. “Molt difícil”, com diu Blanes, ja que “els cotxes nous també pugen de preu”. Entre els anys 2019 i 2024, el vehicle nou ha pujat un 23,17%. Com remata Joan Blancafort, secretari general de Fecavem, Patronal Catalana de la Distribució de l’Automoció, “la tendència de les marques és treure al mercat de vehicle nou models d’una certa categoria, i això pot estimular el cotxe de segona mà, en la mesura que el consumidor es pot trobar amb diferències de preu de fins a 15.000 euros. És normal, doncs, que moltes butxaques mirin cap al vehicle d’ocasió, i més si a sobre es donen solucions de finançament interessants”. En aquest sentit, cal destacar el creixement del rènting de vehicle d’ocasió, una modalitat cada cop més apreciada pels compradors potencials d’automòbil. “El rènting té molt sentit, perquè el comprador pot decidir quina és la millor quota a pagar i li permet arribar a final de mes”, diu Raúl Morales, de Faconauto. A més, fins i tot dins del mercat de vehicles d’ocasió, el conductor es pot permetre anar canviant de tecnologia d’automòbil quan li convingui. El rènting en el mercat de vehicles d’ocasió guanya adeptes any rere any: segons el portal especialista RentingCoches, el 2023 aquest segment va créixer un 13,7%, fins als 201.000 vehicles a tot l’Estat, en contraposició amb els 177.000 registrats el 2022.
Joan Blancafort vol remarcar, però, que al capdavall “també hem de pensar que hi ha públic per a tot, és cosa de tarannà: hi ha públic avesat al mercat de vehicle nou i públic que s’estima més mirar les oportunitats del vehicle d’ocasió. Com remata Blanes, en la conjuntura actual, “les necessitats d’estalvi de les famílies desincentiven la compra de vehicle nou”. Segons l’Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos (Ganvam), el pressupost per adquirir un vehicle s’ha reduït un 10%, fins a situar-se en 19.755, i això aboca el comprador potencial al mercat de segona mà.
En el nostre mercat, en algun moment es va témer que hi tingués lloc un fenomen semblant al que es va esdevenir als EUA durant els dos darrers anys, una forta pressió dels especuladors sobre el mercat de cotxe usat. Els fenòmens globals comuns a tots els mercats de cotxes, com ara l’escassedat de xips, l’encariment del cotxe nou i els llargs temps d’es-pera, que van provocar que cotxes de fins a quinze anys carreguessin un 36% més el seu preu, van desmentir arreu aquell principi inamovible –això semblava– que deia que “quan un cotxe traspassa la porta del concessionari ja val la meitat”. El trasbals sofert pel mercat de l’automòbil ha afavorit l’aparició dels anomenats car flippers (literalment, ‘aletes de cotxe’), que cerquen cotxes als mercats de vehicles d’ocasió per immediatament revendre’ls a preus molt més alts, aprofitant l’escassedat del mercat. Als EUA, es va donar la situació xocant que comprar un Tesla usat resultava més car que comprar un Tesla nou, ja que això permetia saltar-se la llista d’espera. Aquesta pràctica també s’ha pogut observar, tot i que en un grau menor, al nostre mercat.
Lluny d’altres mercats
Com anota l’informe d’MSI Insight, a Catalunya, amb unes vendes de cotxe nou l’any passat de 118.000 vehicles, versus les 273.701 de vehicle d’ocasió, la ràtio que es compleix és de 2,3 vehicles usats venuts per cada cotxe nou, lleugerament per damunt de la mitjana estatal, que és de 2. Són ràtios certament allunyades de les que s’observen a Europa en països com ara Alemanya, França i el Regne Unit, on s’arriben a vendre fins a sis vehicles d’ocasió per cada cotxe nou. Això s’explicaria, com certifica Blanes, pel fet que “aquí hem estirat massa la mitjana de vida del cotxe”. Com diu Morales, “en aquells mercats hi ha més rotació de vehicle: podem observar que hi ha molt més cotxe de 0 a 5 anys disponible per al comprador potencial, cosa que propicia la renovació”.
Amb tot plegat, tenim un parc automobilístic massa envellit, com considera Joan Blancafort: “Des de fa vint anys, assistim a un procés de ràpid envelliment del nostre parc automobilístic, de 14,1 anys de mitjana, i ens estem acostant ja als 15.” Així doncs, “per frenar aquesta tendència, caldria dissenyar un sistema d’ajuts que promogués el desballestament dels vehicles, per evitar així que el cotxe es torni vendre”. Blancafort també considera, com altres agents del mercat, que si realment volem expulsar del trànsit els vehicles ambiental ineficients, el que convindria és un pla d’ajuts, “més que dibuixar un mapa de baixes emissions”. Per a concessionaris i distribuïdors oficials, és clar que prohibir circular als cotxes més antics és, segons la seva interpretació, una mesura regressiva, atès que penalitza les rendes més baixes. Al seu parer, seria més coherent crear unes condicions adequades de mercat per renovar el parc, tot facilitant a aquests perfils els incentius que els poden permetre canviar de cotxe.
Marcel Blanes també és taxatiu sobre aquesta qüestió, i creu que “cal rejovenir el parc, traient-ne els cotxes de més de deu anys mitjançant el desballestament”. Si no es fa així, “és impossible assolir l’objectiu de la Unió Europea de prohibir que circulin els cotxes de combustió a partir de l’any 2035. Sense ajuts, no es podran substituir a Europa cinc milions de vehicles”.
En vista del fet que més del 40% del mercat de segona mà el concentren els models de més de 15 anys, des de fa temps el sector és un clam per reformular els plans d’incentius de la demanda per donar impuls a la compra de vehicles d’ocasió de fins a cinc anys. Com explica Raúl Morales, l’ajut hauria de perseguir “ajudar les rendes més sensibles a canviar els seus cotxes antics per d’altres de més eficients, tenint en compte les restriccions de circulació que s’estan imposant als models que són molt contaminants”. “En el context actual de ple procés de descarbonització, el vehicle d’ocasió més jove i el vehicle elèctric poden esdevenir la primera palanca per fer fora de les nostres carreteres els cotxes de més de 10 anys, els que aporten més CO2 a l’atmosfera”, hi afegeix.
A Catalunya, en la comparació per demarcacions, Barcelona va tancar l’any 2023 amb 180.440 cotxes usats venuts, un 4,8% més que l’any anterior. Va demostrar així més dinamisme que els mercats de Girona, que va tancar l’exercici amb 34.686 vehicles venuts, només un 0,8% més que el registre anterior. Lleida, amb 20.320 vehicles, va experimentar un 1,2% d’increment d’un any per l’altre. Tarragona, per la seva banda, amb 38.255 vehicles venuts i un 1,6% d’increment, tampoc va mostrar gaire activitat. Per significar l’atonia de Catalunya, llevat de les comarques de Barcelona, val a dir que, en el conjunt de l’Estat, la mitjana d’increment del 2023 respecte al 2022 va ser del 2,6%.
Diferencial respecte a Madrid
En el conjunt de l’Estat, Catalunya va ocupar el tercer lloc en el pòdium, amb 273.701 vehicles d’ocasió venuts, darrere de Madrid (295.276) i Andalusia (354.331). Cal assenyalar que Madrid es beneficia de la gran concentració que hi ha de grans empreses llogadores que s’hi han domiciliat, com Avis, Europcar i Sixt, i els grans grups de rènting com ara ALD Automotive, Alphabet, Leaseplan i les branques d’aquest negoci de BBVA i Santander. Això determina, com explica el secretari general de Fecavem, Joan Blancafort, el qual explica que “molts dels vehicles que circulen a Catalunya no han estat pas matriculats aquí, sinó a Madrid, i és allà on es paga l’impost de circulació. A més, l’impost d’emissions de CO2 ha provocat la fugida de cotxes cap allà”. Aquesta circumstància ha determinat que Madrid, segons dades de l’Agència Tributària, en aquests moments, amb 288 milions d’euros, gairebé multipliqui per tres els ingressos de Catalunya, amb 103 milions. Amb els anys, la diferència s’ha incrementat: l’any 2019, la diferència d’ingressos no arribava al doble, amb uns ingressos de 209 milions i 108 milions per a Madrid i Catalunya, respectivament.
Volkswagen Golf, la principal opció entre els utilitaris familiars
El cotxe més venut d’Europa és considerat pels experts un cotxe “simpàtic”, ben equipat amb noves tecnologies que l’han convertit durant molt de temps en l’opció per defecte entre els petits utilitaris familiars. Es considera un cotxe ben muntat, de seients còmodes i amb un espai raonable. En el mercat espanyol, segons dades de Coches.net, el 2023 va assolir unes vendes de 63.603 unitats.
Renault Megane, potència de manera suau i progressiva
El Renault Megane, que a tot el mercat de l’Estat va vendre l’any passat 61.096 unitats en el mercat d’ocasió, és apreciat pels conductors perquè, tot i estar equipat amb un motor de cilindrada no gaire gran, ofereix prou potència, de manera suau i progressiva. També se’n destaca l’eficiència, amb un consum de cinc litres cada 100 quilòmetres.
Seat Ibiza, un bon exemple de connectivitat
El Seat Ibiza, en el tercer lloc del rànquing de l’any passat, amb 55.862 unitats venudes a Espanya, és apreciat per la qualitat dels acabats, però sobretot per la connectivitat. Es pot connectar amb Android Auto i Apple CarPlay sense fils, sense necessitat d’endollar el telèfon al cable. És un cotxe connectat amb la targeta SIM, així que hi ha tot un ventall de possibilitats en línia.
La fiabilitat, per damunt de tot
Segons dades de l’OCU, la fiabilitat mecànica del vehicle, nou o usat, és l’aspecte que més en condiciona la compra, per damunt del preu, en un 37% dels compradors potencials. Segons Recomotor, el primer distribuïdor de peces recuperades per a tallers i professionals de l’automoció, els cotxes que necessiten un nombre menor de reparacions corresponen a les marques Toyota, Mitsubishi, Kia i Hyundai, seguides per Honda, Mazda i Skoda. Al cantó contrari hi ha Alfa Romeo, Land Rover, Jeep i Fiat. Pel que fa al sistema d’alimentació, Volkswagen, Opel i Fiat són les marques que registren més incidències en sistemes d’injecció i carburadors. El 8% de les avaries corresponen a aquest capítol. El 5% de les avaries que es reparen als tallers mecànics són causades per components elèctrics. Bateries, tancaments centralitzats, alçavidres, fusibles i cablejats són elements que necessiten un nombre més gran de reparacions a les marques Renault, Alfa Romeo i Seat. Pel que fa a la direcció (amortiment, direcció i pneumàtics), aquests elements generen el 18% de les avaries. Són els Audi, Citroën i Alfa Romeo els que resultarien menys fiables en aquest apartat. Calefacció i ventilació suposen el 5% de les reparacions dels tallers, i els fabricants que més errors registren en aquest apartat són Renault, Mercedes i Peugeot. El 20% de les reparacions en vehicles es deuen a bombes de fre, cables de fre de mà i tambors, i són Citroën, Fiat i Opel els fabricants que més defectes en aquests components presenten. En motor –el 10% de les avaries–, Alfa Romeo, Fiat i Peugeot són les marques que més pateixen. Així mateix, les marques que van requerir més peces de desguàs durant el 2023 van ser Citroën, Volkswagen, Seat, Peugeot i Renault.
‘Cotxe-e’, opció encara cara
El preu del vehicle elèctric a Catalunya va caure un 10,2% l’any 2023, i de mitjana va ser de 34.519 euros
El sector demana reorientar els ajuts perquè incideixin en l’oferta de vehicles de 33 mesos d’antiguitat, i així dinamitzar el mercat
Jordi Garriga Riu
A Girona és on de mitjana en surt més cara l’adquisició, a un preu de 38.641 euros
Malgrat que el preu del vehicle elèctric d’ocasió va caure un 10,2% a Catalunya l’any passat, el preu mitjà, de 34.519 euros, fa que, com conclou l’informe ElectricarVO, elaborat pel marketplace de mobilitat Coches.net i la patronal de venedors de vehicles Ganvam, “la mobilitat amb zero emissions sigui una opció encara inassequible per a bona part dels ciutadans”.
Una situació que, com diuen, “milloraria amb uns plans d’ajuts més ambiciosos, atès que, ara com ara, els que hi ha s’orienten cap a una minoria. És important activar mesures per a la compra de vehicles sostenibles i accelerar la consecució dels objectius de descarbonització”. Com assenyala Tania Puche, cap de comunicació de Ganvam, és urgent fer-hi alguna cosa en un context “en què el 40% dels cotxes que es venen tenen més de 15 anys, i el 55%, de combustió amb dièsels, perquè per a molts és l’única opció per accedir a tenir un cotxe”.
Més interessats
Amb tot, com constata Marcel Blanes, responsable de relacions institucionals de Coches.net, “a partir de la mesura de les cerques a la plataforma Coches.net, augmenta l’interès del ciutadà pels elèctrics de segona mà, amb un augment del 20% durant el darrer exercici. Un interès que es fa encara més evident en empreses de vehicle d’empresa, de rènting”.
En parlar de quina mena de suports caldria oferir, Tania Puche observa, veient les dades de l’informe, que “és clar” que cal revisar els incentius. “El pla Moves III posa l’accent en els vehicles d’ocasió de 22 mesos d’antiguitat, i nosaltres creiem que caldria incidir en la franja de vehicles de 33 mesos, que és la que desperta més interès entre els compradors, amb un 27,4% de les vendes.” Com afirma, “podria ser la palanca per dinamitzar les vendes del vehicle elèctric. Recordeu que els plans ens diuen que hem d’arribar al 2030 amb cinc milions de vehicles elèctrics circulant”.
Tanmateix, les enquestes que conté l’informe provoquen sensacions contradictòries: encara hi ha un 80% del públic que no està interessat en el vehicle elèctric, fonamentalment, en un 23% dels enquestats, perquè no confia en aquesta tecnologia. Marcel Blanes s’estima més fixar-se en el segon i tercer motiu de desafecció, la possible falta d’autonomia (17%) i el fet que l’usuari no pugui instal·lar-se un punt de recàrrega a l’habitatge (14%). “És clar que l’autonomia segueix sent fonamental per al conductor, tant circulant en carretera com per la capacitat de poder recarregar el vehicle a casa.” Com hi afegeix Puche, el factor de la infraestructura no es pot deixar al marge: “Un 80% dels vehicles elèctrics dormen al carrer, hi ha massa infraestructura de recàrrega que encara no està activada.”
A més a més, el conductor potencial de cotxe elèctric tem haver de patir en carretera incidències indesitjables, i en un 60% de les respostes a l’enquesta es demana que el cotxe tingui una autonomia per damunt dels 400 km. Una exigència que sorprèn Marcel Blanes: “Demanen 400 km, quan en trajectes urbans ni de bon tros s’arriba a aquesta distància.”
Pressupost ajustat
I quant està disposat a pagar el conductor que vol passar de la combustió a l’electricitat? L’enquesta d’ElectricarVO ens diu que 22.700 euros, certament lluny dels 34.818 euros de mitjana en l’oferta de l’elèctric d’ocasió, però permet concloure a la portaveu de Ganvam que “si l’Estat incentiva l’adquisició de vehicles de 33 mesos d’antiguitat, la franja que més atreu entre el comprador potencial, ja s’acosta al pressupost que estaria disposat a invertir-hi el comprador”.
Si hom posa el focus en el comportament del mercat català en el darrer exercici analitzat, veiem que és a la demarcació de Barcelona on és possible comprar un cotxe elèctric més barat. De mitjana, a Barcelona l’oferta lliura vehicles a 33.886 euros, per sota de totes les altres demarcacions: 34.607 euros a Tarragona, 36.083 a Lleida i 38.641 euros a Girona.
En la comparació amb altres comunitats autònomes de l’Estat, Catalunya, pel que fa als preus de venda, amb una mitjana de 34.519 euros, se situa lleugerament per sota de l’estatal, de 34.818 euros. El seu preu mitjà està per sota del de comunitats com Múrcia (43.945 euros), el País Basc (40.493 euros) i Extremadura (38.399 euros), però també notablement més alt que el de la Rioja (24.222 euros), Galícia (30.223 euros) i les Balears (31.413 euros). La província espanyola on surt més car el cotxe-e és Huelva, amb un preu de 50.256 euros, mentre que on surt més econòmic és a Guadalajara, amb 23.613 euros.
Si ho analitzem per models, el Renault Zoe manté el seu regnat, i l’any passat va ocupar el primer lloc en vendes a tot l’Estat, tot i una reculada del 28,6%, amb 1.099 unitats venudes. Smart Fortwo va ser en el segon lloc l’any 2023, amb 1.028 unitats venudes, un 2% menys que l’any anterior. Finalment, en tercera posició, hi trobem el BMWi3, 730 unitats venudes i un 16,7% de davallada.
El cotxe nou ascendeix, però s’estanca
Jordi Garriga RiuÉs innegable que el mercat del vehicle nou a Catalunya va redreçar la situació durant el 2023, amb unes vendes de 118.475 turismes i 4x4, i de 16.052 vehicles comercials, que van fer créixer les vendes un 16,6% i un 19,2%, respectivament, però el cert és que aquesta grimpada no s’ha mantingut i enguany ha quedat en un pla d’estancament.
Com avança l’estudi de tendències d’MSI Insight, aquest 2024 serà més aviat pla pel que fa a turismes i 4x4, amb un creixement de només un 5%, fins a assolir els 120.274 vehicles venuts. Un cert dinamisme sí que mostrarà el mercat de vehicle comercial, que creixerà un 22,8%, 19.710 vehicles venuts. En tot cas, la mateixa patronal catalana Fecavem no dubta a considerar, amb un xic de decepció, que és un creixement “moderat, més temperat que el del 2023, quan es van superar les perspectives amb el creixement del 16,6%”. I, segons l’informe, el 2025 també s’estima que sigui un temps d’atonia al mercat, amb un migrat increment del 2,4%.
Val a dir, però, que el mercat català del cotxe nou és una equació que conté una incògnita. Per estimar les vendes reals de la distribució de cotxes a Catalunya, caldria incloure-hi el volum de matriculacions, fonamentalment les que procedeixen del rènting, que s’han materialitzat fora de Catalunya.
Des de la patronal catalana, es considera que cal actuar sobre el mercat des de l’angle dels incentius, especialment en l’estímul de les matriculacions de vehicles elèctrics i ecològics. Per fer-ho possible, caldria reduir el termini entre la sol·licitud de l’ajut Moves i el cobrament per part del beneficiari, que sovint ha d’esperar entre un any i un any i mig.
El mercat català evolucionarà amb una mica menys d’empenta que el del conjunt de l’Estat, per al qual estan previstes unes vendes de 982.008 vehicles, un creixement del 3,5%, que gairebé serà el mateix l’any 2025, amb un 3,7%, que suposarà depassar el milió d’unitats venudes (1.018.433).
Al mercat global, les perspectives tampoc seran extraordinàries, i enguany, amb unes vendes de 78.426.347 cotxes, el mercat creixerà un 3%, i recularà tres dècimes el 2025.