Focus

El lent desvetllament del talent femení en carreres tècniques

El percentatge de dones que estudien en els àmbits de ciència i tecnologia millora, però encara poc per reduir la bretxa

Les moltes iniciatives que s’han engegat per encoratjar les futures professionals evidencien dèficits que ara s’estan corregint

Assolir la paritat és un procés lent i hi influeixen múltiples factors. No hi ha una vareta màgica
Només un 25% del total de professionals tècnics de les empreses del sector TIC a Catalunya són dones

L’increment de la presència de dones en les carreres tecnològiques i científiques és massa lent. Malgrat tots els esforços que s’han fet des de la iniciativa privada i l’àmbit públic per aconseguir la paritat a les aules de formació, encara hi ha molta feina a fer. A Catalunya, només el 32% dels estudiants de les carreres STEM (sigla en anglès de les disciplines acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

És cert que després d’anys d’estancament, i fins i tot de retrocés, des del curs 2016/17 la xifra ha millorat en la majoria d’àmbits, tímidament, però ha avançat. En nombres absoluts, les estudiants han passat de ser 16.000 en les carreres STEM el curs 2016/17 a assolir les 18.000 el curs 2022/23 (d’homes, se’n compten 53.000 i 57.000, respectivament).

Ara bé, si es posa la lupa en el percentatge de dones estudiants en carreres com la informàtica (16%), les matemàtiques (25%), l’automoció (5%) i les telecomunicacions (13%), les perspectives de millora requereixen remar encara més fort.

La important fractura que hi ha en l’accés de les dones a les carreres de l’àmbit de les STEM requereix una resposta urgent per diversos motius. Primer, perquè la falta de vocació tècnica de les nenes fa perillar el seu futur laboral; en segon lloc, perquè la diversitat a dins de les organitzacions empresarials les fa més rendibles, i, a més a més, perquè sense dones en les professions en què es dissenyen i es marquen els productes i serveis del futur hi perduren biaixos de gènere que exclouen un 50% de la població.

“Que siguin justament les carreres amb més projecció laboral i millor remuneració del mercat les de més infrarepresentació femenina és injust i s’ha de revertir”, creu Josefina Antonijuan, vicerectora de responsabilitat social i igualtat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la universitat pública de referència en els àmbits de l’arquitectura, l’enginyeria, la ciència i la tecnologia.

De fet, dels deu primers estudis amb millor taxa d’inserció laboral, és a dir, aquells en què més ràpid es troba feina i millors salaris es reben, a banda de medicina, els altres nou són enginyeries i informàtica.

La presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Maria Salamero, recorda que la diversitat de mirades en els equips permet prendre millors decisions a les empreses, a les administracions i en qualsevol tipus d’organització, “i no només en qüestió de gènere, també d’edats, de capacitats, etc.”, creu Salamero.

Justament la falta d’una mirada diversa ha comportat durant anys falles en els productes, com el disseny dels cinturons de seguretat dels cotxes sense tenir en compte les dones embarassades i el fet que els dispositius electrònics que van començar a introduir variables per monitorar l’estat de salut de l’usuari no incorporessin cap especificitat femenina.

No va ser fins a l’any passat que l’Institut Nacional Suec d’ Investigació de Carreteres i Transports va desenvolupar el primer dummy (nino de prova per avaluar l’impacte dels accidents de trànsit en les persones) femení de la història. Fins ara, no s’havia tingut en compte que les dones són més baixes i que la seva musculatura, els seus malucs i el seu tors són diferents. “Si no hi ha dones en el sector de l’automoció, no hi haurà gent que pensi com condueixen les dones”, diu Salamero.

Amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial, hi ha un repte més gran: si les dades venen d’entorns molt masculinitzats, el que s’abocarà a les bases de dades “seran informacions orientades a allò masculí i es perpetuaran els biaixos de gènere”, considera Antonijuan.

La baixa presència de dones justament en aquelles carreres en què es dissenyen i es definixen les noves tecnologies va fer saltar les alarmes l’any 2018 i aleshores van començar a sortir iniciatives per combatre aquesta mancança des de molts àmbits. L’STEM Women Congress n’és un bon exemple, impulsat per la comunicadora Eva Díaz i la directiva en el món tecnològic durant dècades Mar Porras, que van decidir l’any 2019 posar fil a l’agulla perquè més dones s’afegeixin al sector STEM. La seva aspiració és convertir-se en una plataforma dinamitzadora i vertebradora d’iniciatives privades i públiques per donar visibilitat a l’àmbit tecnològic i científic i ho estan aconseguint. Segons recull el seu darrer informe anual, Catalunya concentra el 80% de les activitats amb aquest objectiu. L’allau d’iniciatives està tenint fruits, però tenen algunes mancances.

Mireia Usart, professora lectora del Serra Húnter Programme en mètodes de recerca educativa, física i vinculada al món de la ciència i la tecnologia, va coordinar un estudi sobre la falta de talent femení en les vocacions STEM. A partir d’aquella anàlisi van concloure que assolir la paritat en aquestes disciplines és un procés lent per múltiples factors. N’és un el fet que les iniciatives que s’han fet fins ara anaven destinades a les noies convençudes i no han servit per ampliar prou la base de noves estudiants. “És molt difícil convèncer les que no estan gens atretes per aquest món, perquè el veuen des de fora i el veuen molt masculinitzat”, diu Usart, que posa com a exemple visual el món dels videojocs i les propostes en robòtica, que continuen estant majoritàriament vinculades a batalles i lluites, “una temàtica que desperta poc interès entre les noies”, diu Usart.

El cas és que els estereotips lligats a aquestes professions comencen a incorporar-se a edats molt inicials. Hi ha estudis que mostren que als sis anys les nenes ja han interioritzat que ser científic, informàtic o enginyer són professions masculines, i la càrrega cultural, en termes generals, va posant més capes en aquesta línia fins que arriba l’hora d’escollir “què seran de grans”.

Càrrega

Des dels diferents tipus de joguines que troben en els catàlegs fins a com i qui imparteix les assignatures tècniques o com s’interpreta el propòsit de cada carrera. Tot això acaba construint un relat en l’imaginari de les nenes i adolescents que les empeny majoritàriament cap a opcions formatives més vinculades a les humanitats, les cures, etc. El 81% de les persones matriculades en l’àmbit de l’educació són dones; el 83%, en infermeria; el 72,9%, en medicina, i el 77%, en llengües. “Hi ha uns factors socioculturals, d’altres d’individuals de cada persona, així com institucionals i de polítiques educatives, que ja es comencen a detectar a les escoles, fins i tot a les escoles bressol, i que ens condicionen des de petitons”, explica Porras, presidenta de l’STEM Women Congress.

En canvi, però, fins fa poc, moltes de les accions que s’havien engegat per atraure estudiants dones en STEM s’havien focalitzat en les alumnes de batxillerat, quan ja és massa tard.

Hi ha un altre aspecte limitant que està lligat a la càrrega cultural: l’autopercepció. A partir dels sis anys, una nena ja comença a creure que és menys capaç que un nen en relació amb les seves habilitats i competències. Així ho afirma un estudi que ha publicat la revista Science, que alerta que des d’aquests primers anys de vida les nenes ja descarten aquelles activitats que es consideren per a infants “molt intel·ligents”. Aquest fet incideix directament en l’elecció del seu futur acadèmic i professional.

En les Olimpíades Matemàtiques per a estudiants de primària i secundària, hi ha una prova reveladora d’aquesta autopercepció. Fa anys que se celebra una competició de proves matemàtiques mixta, a la qual s’han de presentar els estudiants individualment i en la qual la presència de noies és d’un escàs 10%. Enguany, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), conjuntament amb la UB, la UAB i la UPC, ha organitzat la primera Olimpíada Matemàtica només femenina i el nombre d’inscrites va arribar a 170, el doble que tots els participants en la mixta. “Hem presentat aquesta olimpíada des d’una altra mirada, menys competitiva, més col·laborativa, i que siguin els mestres qui les inscriguin a l’esdeveniment; així hem aconseguit una participació molt superior”, explica Josefina Antonijuan.

L’ONG internacional Girls Make Games fa temps que va veure clar la necessitat de separar nens i nenes en les classes de programació de videojocs. “A partir de quart de primària les perdem en la formació mixta. Hem identificat que se senten aclaparades per la seguretat dels companys, la seva autopercepció perd seguretat i la majoria abandonen”, explicava Belén del Tovar, professora TIC i voluntària de l’ONG, creada a Califòrnia i que es dedica a anar a les escoles a fer tallers gratuïts de programació de videojocs només per a nenes. “No podem negar que tenen una socialització i una experiència vital molt diferent de la d’un home i, si les volem incloure, ens hi hem d’adaptar”, diu Del Tovar, per a qui, a mesura que els videojocs comencin a ser pensats, dissenyats i programats per dones, canviaran radicalment.

Hi ha una unanimitat aclaparadora entre totes les expertes consultades en el fet que la falta de referents és una de les causes clau de la baixa participació de les noies en les carreres STEM. Mireia Usart participa en la transformació digital a les escoles. Tot i que més del 90% de les mestres són dones, el 99% dels responsables de l’àrea TIC als centres educatius de primària són homes.

I si mirem el mercat de treball, actualment només un 25% del total de professionals tècnics de les empreses del sector TIC a Catalunya són dones. Així ho acreditava la primera edició del Baròmetre de la DonaTIC, un estudi impulsat pel Cercle Tecnològic amb la col·laboració de Digital Fems, una organització que impulsa la presència de dones en entorns tecnològics, i el suport del Departament d’Empresa i Treball. La posició amb més presència femenina és la de gestió de projectes IT, amb un 32% de treballadores, mentre que només un 25% es dediquen al desenvolupament i manteniment de programari i un 19%, al desenvolupament d’infraestructures.

Segons l’informe, el talent femení va representar només el 37% de la contractació de professionals tecnològics i el 35% de les promocions internes al llarg del 2021. Ara bé, aquesta dada mitjana varia en funció de qui exerceix el lideratge del negoci: quan les organitzacions tenen equips directius plenament masculinitzats, només el 33% del nou talent és femení, mentre que aquest percentatge augmenta fins al 45% en el cas contrari.

Porras veu en el reskilling (‘reciclatge laboral’) una possible solució: “Les disciplines que estan creixent tenen un altre avantatge, que són multidisciplinàries. A les dones els diria que tenen l’oportunitat de créixer en carreres econòmicament més ben resoltes, ser més independents i ser referents per a les noves generacions.”

“Amb el futbol ha quedat bastant clar que, a la mínima que hem ensenyat les jugadores del Barça, s’ha normalitzat que les nenes juguin a aquest esport i hi ha molts més equips femenins. Doncs en la ciència i la tecnologia s’hauria de seguir la mateixa lògica”, explica Zoila Babot, responsable de comunicació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que agrupa set centres de recerca i que lidera el programa 100tífiques, que justament té com a objectiu visibilitzar i destacar la rellevància i el paper estratègic de les dones en la ciència i la tecnologia. La iniciativa precisament porta dones d’aquests àmbits a les escoles per tal que des de petits vegin que són professions en què també hi ha dones. “De científiques, encara se’n parla, però de tecnòlogues, poquíssim; és molt important que es tinguin referents i que siguin propers”, explica Usart.

I què passa amb les dones que han superat totes aquestes barreres i ja han entrat a la universitat en carreres en què són minoria? “Em sentia com que no era el meu lloc, però m’hi vaig acabar adaptant”, explica Mònica Mateu, que va acabar el grau de telecomunicacions l’any passat. La UPC, per exemple, té un programa per acompanyar les dones en les carreres més masculinitzades, especialment durant els primers anys. I aquí cauen tots els mites d’autopercepció d’inferioritat. Segons l’estudi liderat per Mireia Usart, de la Universitat Rovira i Virgili, el rendiment de les dones en carreres de l’àrea de les STEM, mesurat com el percentatge d’assignatures aprovades respecte a les matriculades, és més alt que el dels homes.

Picar pedra

La presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya creu que, malgrat tot, encara cal picar molta pedra. “Moltes dones enginyeres industrials, que formen aquesta minoria quan surten al mercat de treball, assumeixen feines en espais en què no són referents, en àrees menys industrials i més centrades en gestió i, per tant, és un peix que es mossega la cua”, hi afegeix. Hi ha, per exemple, poca dona a peu de fàbrica que n’inspiri d’altres en aquesta línia. “Per això hem començat remenant-ho tot a dins de les organitzacions professionals per guanyar visibilitat i trencar sostres”, avança.

LES FRASES

32%
dels estudiants
de la suma de les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques són dones.
11%
dels nous alumnes
d’enginyeria informàtica de la UPC són dones. En xifres totals, serien 7 ‘versus’ 55, tres més que el 2012.
És difícil convèncer les que no estan gens atretes per aquest món
Mireia Usart
Rovira i Virgili
Que hi hagi menys dones en les carreres amb més projecció és injust
Jordina Antonijuan
upc
Amb el futbol femení s’ha vist; ara és el torn de la tecnologia i la ciència
Zoila Babot
bist

El propòsit condiciona l’elecció de les noies

Fins ben entrat el segle XXI, a les aules de les facultats de matemàtiques hi havia paritat de gènere, però a mesura que aquesta carrera va començar a tenir una sortida laboral que no estava bàsicament orientada a la docència, i a mesura que el sector de la gestió de dades i tecnologies de la informació va començar a incorporar els graduats en matemàtiques a les seves plantilles, el nombre de dones estudiants va caure en picat. La xifra ha millorat els darrers cinc anys, però el pes de les dones es va arribar a reduir fins a un 20%.

“En general, les dones busquen més el propòsit final d’allò que faran, necessiten entendre que el que trien tindrà un impacte, i els nois es mouen més per si hi ha bona sortida laboral i èxits”, explica Josefina Antonijuan.

Justament per aquestes particularitats, cada cop més les accions per captar dones en aquests camps necessiten posar-se unes altres ulleres, de color lila, que expliquin un relat diferent de la finalitat de les formacions als camps STEM. Només cal mirar l’ús habitual d’internet: tot i que és similar (99,1% entre les dones i 98,9% en el cas dels homes), les finalitats difereixen.

Les tècniques tornen a l’escola per ser vistes

Universitats, associacions professionals i empreses miren d’apropar les científiques, tecnòlogues i enginyeres al món educatiu
Des de la Generalitat s’impulsa un pla específic que persegueix reconèixer les dones del sector TIC i oferir referents
Anna Pinter
S’han repartit més de 2.500 contes en centres educatius i biblioteques de Catalunya

Com és el dia a dia d’una científica? Com és la jornada laboral d’una investigadora?

Aquestes i moltes altes preguntes troben resposta en el programa Elles poden, tu també!, de la Universitat de Barcelona (UB), que persegueix el repte de visibilitzar les singularitats i la quotidianitat que viuen les dones científiques. És una de les diferents propostes que hi ha actualment en marxa per fomentar que més nenes es decantin per vocacions STEM.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que es commemora avui, 11 de febrer, el concurs de la UB vol evidenciar, a través de les xarxes, que hi ha feines associades encara al món masculí que desenvolupen moltes dones. “L’objectiu final és que el seu missatge arribi a les nenes i joves per promoure les vocacions científiques i trencar els mites a l’entorn del món de la recerca”, expliquen des de la UB.

Algunes d’aquestes científiques es van afegir a la iniciativa 100tífiques, una comunitat de més de 700 voluntàries que encadenen cinc edicions visitant més de 800 centres escolars de tot el país. El 7 de febrer passat, aquestes 100tífiques, procedents de centres públics i empreses privades, també van compartir la seva experiència vital, la seva carrera professional i la seva trajectòria, “perquè nens i nenes sàpiguen que en el futur poden arribar a ser el que vulguin”, explica Zoila Babot, que lidera la iniciativa creada pel BIST.

Pla DonaTIC

L’any 2015, el govern de la Generalitat va convocar per primer cop els premis DonaTIC, que persegueixen un doble objectiu: reconèixer i visibilitzar el paper de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i, a més a més, oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques en el futur.

Els premis DonaTIC han estat una de les iniciatives destacades del pla DonaTIC del govern, que aspira a trencar el sostre de vidre existent en el sector tecnològic pel que fa a la presència de les dones i “fomentar la seva participació i apoderament en la construcció de la societat digital amb criteris d’igualtat”, expliquen des del programa.

En total, en les nou convocatòries, s’han presentat un total de 707 candidatures, que consoliden els premis DonaTIC com a referent en el reconeixement del talent femení i la divulgació del paper de les dones en l’àmbit TIC.

Els premis DonaTIC tenen vuit categories i dues subcategories, que s’agrupen en tres àmbits: professional; acadèmic i de revelació, i de divulgació i iniciatives referents. “Un dels eixos principals d’aquest pla és donar a conèixer i posar en relleu el paper de referents femenins en aquest sector i fomentar les vocacions científiques i tecnològiques”, explica Liliana Arroyo. En el marc d’aquest pla, el govern va incloure la campanya Dona ciència. Dona tecnologia, una acció comunicativa que presentava dotze dones, de diverses edats, amb una trajectòria rellevant en l’àmbit científic i tecnològic, també per donar visibilitat al talent femení. Aquest mateix objectiu persegueix el programa STEM@Nestlé, que aquesta setmana ha organitzat una trobada amb 75 noies estudiants d’ESO d’Esplugues de Llobregat per donar-los a conèixer les trajectòries professionals d’una desena de dones vinculades a l’enginyeria, la ciència i la tecnologia a dins de la multinacional.

Conta’m un conte

L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ha posat la mirada en els infants per trencar el sostre de vidre en la seva professió. Recentment, han editat el conte il·lustrat La màgia de l’enginyeria, en què s’explica de manera planera què són i què fan els enginyers i les enginyeres per la societat. “Per animar-los a encaminar-se cap a una professió màgica com és l’enginyeria”, diu Maria Salamero, presidenta de l’associació. Segons l’Observatorio de la Ingeniería, l’Estat espanyol necessitarà més de 200.000 enginyers i enginyeres en els propers 10 anys per cobrir totes les necessitats de l’ecosistema empresarial i tecnològic.

El conte s’ha enviat a 2.500 escoles i a 500 biblioteques de Catalunya, amb propostes didàctiques per treballar-lo a l’aula.

Així mateix, des de la Universitat de Lleida (UdL), conscients de la necessitat de despertar l’interès per la ciència i les matemàtiques des que les criatures són petites, fa un parell d’anys van posar en marxa una nova menció STEM, pionera en el sistema universitari català, per als estudiants del grau en educació primària. Per fer-ho possible, la UdL ha habilitat una aula amb recursos matemàtics, una impressora 3D i materials de robòtica perquè els estudiants puguin posar en pràctica els aprenentatges i metodologies que després hauran de fomentar entre l’alumnat.

Aquí STEAM UPC

Prop de 60 escoles i instituts ja formen part del programa Aquí STEAM UPC, que impulsa des de l’any 2019 la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb l’objectiu d’impulsar les vocacions científiques i tecnològiques entre l’alumnat de primària.

Les escoles que accedeixen a formar part de l’Aquí STEAM UPC reben un taller formatiu adreçat al professorat de primària i ESO per introduir la perspectiva de gènere a les aules, així com un taller específic sobre propostes didàctiques per incorporar accions STEM als centres.

Robòtica assistencial
L’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC, és un centre de recerca de titularitat mixta del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de Catalunya. L’IRI porta a terme recerca bàsica i aplicada en robòtica i control automàtic, i té en marxa diferents línies de desenvolupament de robots per a assistència social i sanitària que trenquen la imatge esbiaixada que s’ha vinculat tradicionalment a la robòtica. L’institut està dirigit per Júlia Borràs.
Liliana Arroyo Directora General de Societat Digital

“Posar referents del segle XIX no els serveix”

“Hem d’explicar les vocacions STEM des d’un altre punt de vista, perquè la tecnologia és la via per resoldre coses, no el fi”
Anna Pinter
Com a sociòloga i directora general de Societat Digital del Departament d’Empresa i Treball, què creu que fa que les nenes defugin les vocacions STEM?
Hi ha múltiples raons. La primera és la suma d’una sèrie de biaixos de gènere al voltant d’aquests perfils professionals. Les noies creixen amb la motxilla de la “síndrome de la impostora”, un problema de falta de confiança per ocupar llocs tradicionalment masculins. I, després, hi ha falta de referents, tant masculins com femenins. Això és clau. Ens trobem que quan una nena té algun referent enginyer o enginyera a casa, és molt més probable que estudiï alguna carrera vinculada a l’àmbit tècnic. Encara que sigui el pare, no cal que sigui un referent dona. Aleshores, hi ha l’efecte bola de neu.
Hi ha un consens clar que calen referents?
Sí, però també alerta amb els referents que posem, perquè darrerament se n’han recuperat alguns que potser no ajuden. Referir-se a figures del segle XIX o a dones que han hagut de deixar apartada tota la seva vida o amb una sèrie de càrregues associades a treballar en el món de les tecnologies no fa cap bé a la causa. I és especialment crític el tema del relat, com expliquem aquestes carreres. És molt diferent el que interessa a les noies que el que interessa als nois, i hem de saber adaptar-nos-hi perquè s’entengui la nostra proposta.
De quina manera?
Hi ha una aproximació molt diferent dels nois i les noies quan trien una carrera a la qual es volen dedicar. En termes generals, en els perfils femenins hi ha una vocació de millora de la vida de les persones properes, i els nois, en general, en tenen prou pensant que és una sortida laboral d’èxit. Ells són molt més instrumentals.
Llavors aquí la clau és com venem també aquestes carreres.
És importantíssim. Des de la direcció de Societat Digital hem contribuït a una campanya per crear referents de dones científiques que explicaven les carreres des d’un altre punt de vista. Per exemple, una dona que va estudiar informàtica perquè volia curar el càncer, i va explicar que ser enginyera informàtica li permetia tenir coneixement de dades per crear una eina que combatés aquesta malaltia.
El repte és, doncs, com es parla de la tecnologia?
Sí, exacte. Convindria que parléssim de la tecnologia no com una solució, no com una finalitat en si mateixa, perquè això té un recorregut molt curt, sinó com un camí, com un mitjà per aconseguir altres coses, perquè, a més, això suposa una mirada molt més inclusiva i justa.

El perfil
Liliana Arroyo Moliner, directora general de Societat Digital, és llicenciada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctora en sociologia per la UB i especialista en innovació social digital. Ha estat responsable d’innovació a l’àrea Digital Technology Societies de la Fundació i2Cat i investigadora de l’Institut d’Innovació Social (Esade). La seva trajectòria professional ha estat vinculada al món de la recerca, la docència i la divulgació. Ha participat com a membre de l’equip investigador en projectes de diferents àrees de la sociologia i té una dècada d’experiència com a consultora independent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.