Política

MONTSERRAT POU

ALCALDESSA DE BORDILS (JUNTS)

“No som un poble tan petit per no tenir depuradora”

“Dissenyem un nou espai sociocultural. L’edifici es farà per fases: hem d’aconseguir que el poble sigui prou dinàmic i l’ompli”

“Estem reforçant i reparant les llotges de la pista vella per evitar fuites i posar-hi les plaques de la comunitat energètica”

Ja ho tenim tot a punt per fer la via verda, perquè qui treballa a Celrà i els nens hi puguin anar en bici

Regidora de l’equip de govern entre el 2011 i el 2019, Montse Pou i Costa (Bordils, 1970) va revalidar l’any passat el càrrec d’alcaldessa, que ostenta des del 2019, amb una majoria absoluta encara més àmplia [6 regidors de 9]. Pou, geògrafa de formació i especialitzada en demografia, sent que forma part d’un equip. És tècnica d’equitat en els treballs del Consell Comarcal del Gironès.

Junts va ampliar la victòria respecte del 2019 –de 5 a 6 regidors– amb un 60,71% dels vots. Quina valoració en fa?
Mira. Et dona confiança que la teva manera de veure i entendre el poble i de treballar per al poble, a la gent li agrada. I t’anima dir que no ho fem malament perquè la majoria hi estan conformes i, per tant, ens dona confiança. [...] Aquell dia no en vaig fer cas, però com que és l’època que més gent ha anat a votar, em van dir. ‘Possiblement, Montse, ets l’alcaldessa que més vots has tret mai.’ No ho sé, i no en tinc ni idea. I tinc clar que no m’han votat a mi. La Montse és la figura, però jo sola no tinc capacitat per prendre totes les decisions ni encertar-la tant. Han donat suport majoritari a un grup de gent.
Quins plans tenen per aquest mandat?
En l’anterior mandat vam fer millores a la part de la carretera perquè el fet d’aparèixer l’Spar [supermercat] ens va fer una sensació de millora, en tot aquell aparcament. Nosaltres havíem començat i havíem fet millores a la vorera de la carretera de Palamós i, per un costat en direcció a Celrà vam fer vorera, que no n’hi havia, i hi havia encara terra. Ara estem fent l’altre costat, en direcció a Flaçà, per tal que la circulació pel centre sigui més agradable i el poble, de més bon veure. Ara ens tocarà fer la part del mig. Estem intervenint o volem millorar la pista vella, on volem fer la comunitat energètica. Al sostre de la pista vella hi farem la comunitat energètica [amb plaques].
La pista vella és descoberta?
Justament, els orígens de l’handbol a Bordils van ser a la pista vella, que és la pista descoberta que tenim aquí, on fem la festa major. Ara amb la intervenció ens centrarem en la zona del mig, on tenim l’ajuntament [plaça Onze de Setembre]. Hem de mirar si podem millorar una mica l’entorn de l’aparcament de l’ajuntament, el camí de terra que hi ha al costat [el camí del Padró], on volem mirar que no hi hagi tanta pols.
Això de la comunitat energètica és interessant.
Anem totalment tutelats per la Diputació de Girona. Nosaltres som un equip de gent, però no tenim tècnics municipals, i per tant nosaltres no podem ser mai capdavanters en res. Sempre hem de ser... hem d’estar alineats. Estem alineats amb el que toca? Sí. La Diputació diu que és bo que anem fent comunitats? Hi estem alineats. I ells ens han fet tot l’acompanyament, subvenció inclosa, per poder tirar endavant. Però no només la subvenció, sinó també l’acompanyament tècnic amb uns tècnics d’oficina de transició energètica que hi ha en els consells comarcals. Llavors, cada consell comarcal té un assessor que ajuda a tots els pobles en la creació de la comunitat. Perquè, és clar, no només és la creació del projecte, sinó quines taxes hi ha d’haver, com s’ha de fer per pagar a la gent, la selecció de quina gent hi tindrà accés i qui no.
Els han dit que és una bona cosa i ho faran.
Sí, ara reparem els sostres de la pista, perquè han d’anar a sobre de les llotges. Encara som d’aquells pobles que tenim una festa major amb llotges. Hi podia haver el plantejament de si les llotges, les traiem o les mantenim, i ara hi posem plaques a sobre. Les estem reforçant i reparant perquè no hi hagi fuites. I al final reforcem per tal que la comunitat energètica pugui anar allà, perquè potser si hem d’anar creixent, allà hi ha espai per anar creixent.
En l’anterior mandat em va dir que havien de desconnectar els recs de la xarxa pública perquè desprès l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fes la depuradora. S’ha avançat en això?
Això ja ho vam fer. En l’anterior mandat vam deixar la feina tancada i es va comunicar a l’ACA. Van venir a fer la supervisió i tot està correcte. S’està pendent que l’ACA, doncs, faci la depuradora al poble.
Té alguna notícia en aquest sentit?
La notícia que tenim és que fa dos o tres mesos, abans de Nadal, es va posar a licitació, i ara ja tenim comunicació sobre a quina empresa l’ACA ha adjudicat la redacció del projecte.
Tot es farà, no?
Fa tants anys, fa 20 anys... Mira, de fet, ara ens trobem amb la sequera. No tenim depuradora i les aigües van a un rec. I ara d’aquest rec no es rega. Per tant, hi ha una part del poble que es veu afectada, que ja s’està convertint en fangs. I, per tant, la depuradora comença a ser prioritària; no ara, fa molt de temps que és prioritària. No som una població tan petita per no depurar les nostres aigües. Som 1.830 habitants.
És clar, perquè no hi ha aigua al rec, la brutícia s’hi acumula i després no hi ha moviment. Està com obstruït, diguéssim.
És com una desembocadura. És un meandre d’aigües de reg.
Va al Ter?
No hi arriba, és com un rec que fa un meandre d’aigües de la claveguera a la zona de Rissec. I tu el veus i l’olores quan hi estàs a la vora. Ara hem parlat amb els regants. “Mira, de tant en tant feu que hi circuli aigua, que no es quedi totalment estancada durant pocs dies.”
Però els regants poden fer ús de l’aigua?
Molt poca. Ah, perquè ara ja… Nosaltres l’estiu passat vam fer una carta [a l’ACA] dient-los “si talleu l’aigua del reg, sapigueu que com que no tenim depuradora, doncs s’està deixant allà”. Això deu passar a tots els pobles que no tenim depuradora, sense entrar en polèmica.
Alguna altra cosa per aquest mandat?
Estem dissenyant l’avantprojecte d’un nou espai sociocultural. Aquí has d’anar fent bossa. És clar que ens haurem d’hipotecar. És una demanda que ve de l’anterior mandat i molt acompanyada de l’oposició de l’Ajuntament [Més Bordils-Amunt]. Sempre hem dit que si que fa falta espais, no un edifici, el que falta és dinamisme. S’ha d’aconseguir que el poble sigui prou dinàmic perquè el nou equipament respongui i s’ompli de gent, i no tenir un equipament tancat que he vist a altres pobles i que no voldria al meu. Ara estem a punt de rebre l’avantprojecte, que s’haurà d’explicar i ensenyar a la ciutadania. En l’encàrrec vam plantejar un edifici per fases. Un edifici de nova construcció i que pugui anar creixent.
Alguna altra obra prevista.
La via verda que va de Girona a Palafrugell: hem de completar l’anella. Nosaltres hem de fer-la al costat de la sèquia Vinyals; enllaçarem allà amb Celrà, i s’hi ha arribat a còpia de fer segregacions i compres de parcel·les; ja tenim tot el poble al costat de la sèquia, i ja podrem procedir a fer-la passar. Dèiem que ha de ser un carril perquè nens i gent que treballa a Celrà puguin anar en bicicleta a Celrà, que no és tan lluny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.