Societat

Núria Pi

Responsable de l'àrea de Comunicació i Formació Support-Girona

“Hi ha nens i nenes que ni arriben a l’escola”

“L’escola no té com atendre els nanos amb discapacitat. Els discrimines més volent-los incloure”

“Un discapacitat intel·lectual aporta compromís”

Concursos i alternatives.
A banda dels concursos públics adreçats a entitats del tercer sector, Núria Pi i Méndez (Begur, 1978) explica que un Ajuntament té la capacitat de contractar “directament” persones amb discapacitat –el percentatge legal actual és “molt baix”, proper a un 2%, diu–, o bé contractar una empresa que tingui treballadors amb discapacitat per fer aquella feina, com ara el manteniment d’un jardí, en lloc de fer- ho amb la brigada municipal. “Això també és acceptable.” Pi va ser regidora de Drets Socials i Cooperació de Girona com a integrant del grup municipal de Junts en el mandat anterior (2019-2023).
Conferència col·loqui ‘Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral’. Dimecres, dia 28 de febrer, a les 10 h, al CaixaForum Girona. Reserva el teu lloc a [email protected]. Aforament limitat.

Núria Pi, treballadora social per la Universitat de Lleida (UdL), és responsable de l’àrea de comunicació i formació de l’entitat Support-Girona (abans, Fundació Tutelar de les comarques gironines).

Amb quin col·lectiu treballen?
Treballem tant amb persones amb discapacitat psicosocial, que seria el que es coneix com malaltia mental, i també amb persones amb discapacitat intel·lectual. I aquí hi ha molta amalgama, amb persones que poden exercir perfectament la seva feina i amb d’altres que se’ls ha d’acompanyar i que reben en part l’acompanyament de les empreses especials de treball. Tenim molt poques persones en el món laboral que es desenvolupen perfectament i els hem d’acompanyar en altres àmbits de la vida. Són molt poques persones.
Li volia preguntar: per condicions, aptituds o salut, no tothom pot fer totes les feines, no?
Exacte, però això és equiparable a qualsevol altre ciutadà. Defensem que el fet de tenir una discapacitat, automàticament, els discrimina per a segons quina feina. I això ja comença amb l’educació, amb l’educació inclusiva que els governs defensen, però que la realitat no és aquesta. Els estudis diuen que més nenes que nens amb discapacitat, alguns estan escolaritzats a l’escola ordinària fins a una edat, que els segreguen. I n’hi ha que ni arriben a l’escola.
L’educació inclusiva, per tant, és una quimera?
Hi ha molt pocs territoris que realment tinguin escoles inclusives. Per tenir una escola inclusiva, hi has de creure i abocar-hi recursos. Tal com tenim organitzades les escoles, si hi poses x nombre de nanos amb discapacitat, l’escola es desborda. No té com atendre’ls. A principi d’aquest curs, sortia la notícia que no hi havia vetlladores o que n’havien retallat. Els acabes discriminant més volent-los incloure. Hi ha d’haver treball previ.
I on van, doncs?
Van a les escoles especials. Aquí també podríem diferenciar entre discapacitat psicosocial i intel·lectual, perquè al final la discapacitat psicosocial va més amb el tema emocional. I trobaràs gent amb discapacitat psicosocial [malaltia mental] que té carreres universitàries o ha fet un grau formatiu d’FP. Quantes persones amb discapacitat intel·lectual coneixes que estiguin fent un grau o que tinguin una carrera universitària? Al final es limiten a fer un tipus de feina molt determinat, que és el que els hem marcat.
A banda del que diu sobre els concursos públics i la contractació directa, què troba més?
Hi ha empreses que prefereixen persones amb discapacitats físiques perquè, al final, poden tenir una limitació molt concreta, però en rendiment es considera, o aquest és l’estereotip que hi ha, que poden rendir més que un altre. Quant a una persona amb discapacitat intel·lectual, li pots explicar la feina i t’aportarà altres coses respecte d’un altre treballador: la responsabilitat, el compromís. Hi ha un estudi recent de la Universitat de Vic que ho deia. Una de les coses que s’havien detectat era que no es prioritzava tant el rendiment a l’hora de treballar sinó altres coses, com ara aquest compromís o responsabilitat. En l’àmbit de la discapacitat psicosocial, la diferència potser és que com que és un tema emocional, pot rendir igual, però en un moment que no estigui bé emocionalment potser et farà més baixes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.