Gran angular

Xavier Mallol

Fundador i màxim responsable de Delectatech

“D’aquí a cinc anys, la restauració haurà canviat radicalment”

“Els joves empenyen per transformar bars, cafeteries i restaurants; el sector ha de deixar de ser una feina esclava”

“Deutes, dificultat per contractar, preus disparats... Només els més ben organitzats i els bons gestors sobreviuran a la tempesta”

El perfil
Xavier Mallol, enginyer informàtic, va deixar la seva feina al Grup Intercom (Softonic i Infojobs) per emprendre, primer (2014), en companyia del seu soci i, des del 2022, en solitari. Delectatech és una tecnològica que investiga la informació pública sobre bars i restaurants que hi ha a internet i aplicant la intel·ligència artificial esbrina com evoluciona el sector i pot respondre a qüestions com ara quant gasten els clients, què mengen i quin és el grau de d’ocupació.
Els menús tancats del migdia s’estendran a la nit, perquè la gent vol evitar sorpreses a l’hora de pagar

Delectatech està desxifrant des del 2014 la informació que hi ha a internet sobre bars, restaurants i cafeteries amb l’ajuda de la IA i generant coneixement respecte a un sector sobre el qual hi ha poca informació agregada.

Menjar fora està pels núvols. Sabem quant han pujat els preus de la restauració?
Depèn molt del tipus d’establiment, però certament hem vist pujades del tiquet mitjà del 30%, del 40%, del 50% i fins i tot s’ha doblat en alguns casos. Ara bé, si parlem en conjunt, el tiquet mitjà s’ha encarit entre un 8% i un 10%. Però aquí incloem cafeteries, bars i restaurants, alguns amb estrelles Michelin.
Quant s’ha disparat el preu en un restaurant amb estrella?
Doncs gairebé no ha pujat el tiquet. I com s’ho han fet si els seus costos augmentaven? Doncs retallant en el cistell de consum com faria qualsevol empresa per controlar els costos. Hem vist com es reduïa l’oferta d’algunes cartes de restaurants fent, per exemple, les postres amb menys productes; on abans es necessitaven deu ingredients, ara amb tres ja en tenen prou. Tots els restaurants han aplicat les seves estratègies, però tot té un límit i el segon semestre de l’any passat esperàvem que, si continuaven pujant els preus dels productes, alguns restaurants haurien de tancar perquè no ho podrien fer repercutir en els clients. En ciutats com ara Barcelona i Madrid el tiquet mitjà havia tocat sostre i ja no podia pujar més.
I què va passar?
Doncs rècord de turisme. I entre els turistes i el client local, l’ocupació dels bars i restaurants va augmentar molt. Els establiments s’han omplert molt, moltíssim. I aquest és el driver que va salvar l’any. Per això, molts negocis s’estan intentant adaptar al turista, perquè l’alternativa és tancar, perquè els d’aquí no podem gastar tant. Els turistes van a tiquets més grans, de 30 i 40 euros en amunt, mentre que el client local va de 30 euros en avall.
La idea és que continuem sortint a menjar però ajustem la despesa?
Sortim el mateix, però rectifiquem el preu final reduint el consum: mirem molt més què demanem. I tot això està portant cada cop més a un escenari en què els locals que estan funcionant millor són els que eviten sorpreses a l’hora de pagar.
Què vol dir?
Menús tancats. Això, que es fa molt al migdia, ara ho començarem a veure a les nits, menús a 20 o 30 euros, perquè no hi hagi sorpreses. De fet, el que ha passat és que al migdia els establiments s’han omplert més que a la nit, durant tot l’any, segurament per aquest factor de més previsibilitat a l’hora de pagar.
I com s’explica el fenomen de les cadenes de cafeteries que s’estan menjant part del negoci dels bars i restaurants?
Tradicionalment la restauració a casa nostra era migdies i nits, i a poc a poc les cafeteries, o allò que enteníem com a cafeteries, perquè ara fan de tot, van ser molt intel·ligents i van començar a ocupar altres moments de consum que estaven creixent. Hem vist com el consum de matí i tarda anava pujant molt i molt. Això ve de la covid, que ens ha acostumat a avançar els àpats: ara sopem abans. En canvi, els restaurants que obrien al migdia, tancaven i després tornaven a obrir a la nit, s’ho estan replantejant. Ara un local ja no pot estar 12 hores obert, perquè la llum és caríssima i no pot contractar: no hi ha cambrers que acceptin aquests horaris.
El sector està canviant per deixar de ser tan esclau?
Això ja es va començar a veure el 2019, un any rècord en facturació en un context de preus que no pujaven. Ja aleshores hi començava a haver problemes amb la contractació de personal. Arriba la covid i es produeix una fuga de personal cap a altres sectors amb horaris que facilitaven la conciliació i cobrant més. No han tornat. I tots els que pugen ara i que volen ser cambrers professionals, que els agrada vendre, perquè un bon cambrer ha de ser un bon comercial, demanen més diners i un horari més normal.
La suma de tot el que comenta assenyala la reconversió d’un sector a gran escala.
Penso que aquest 2024 serà l’any de la reconversió tantes vegades anunciada. Un sector que va patir com pocs amb la covid, que s’endeuta amb els ICO, que té problemes de liquiditat i per fitxar personal, que veu com se li disparen els costos de la matèria primera i de la llum, que veu com té clients que redueixen el consum... Alguna cosa ha de passar i és el que estem veient. Cada cop factors com la bona gestió, la vigilància de la rendibilitat i el control de les despeses són més crítics. I això no és possible estirant els horaris perquè surt molt car. En alguns moments, el turisme ha llançat un salvavides, però anem inevitablement cap a una altra restauració diferent de la que hem viscut fins ara. Cap al 2029-2030 el sector haurà canviat radicalment.
En quin sentit?
Les noves generacions venen amb la idea que la restauració pot ser sexi, i això no és possible obrint 20 hores.
L’ha sorprès la capacitat d’adaptació del sector?
Té molta cintura i reconec que a mi m’ha sorprès. Jo vaig ser dels que el 2022 pronosticaven una crisi del sector bestial, perquè era la tempesta perfecta en un sector en què no hi sol haver bons gestors. Però està passant que els establiments organitzats, no cal que siguin cadenes grans sinó petits grups, s’estan menjant els individuals, perquè tenen més poder de compra i comercial i més bona capacitat de gestió. També està passant que les noves generacions, molt més preparades, estan empenyent amb força.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.