Si tindrem llopades a Catalunya és una incògnita. “No ho podem saber amb certesa, com tampoc podem saber com es comportarien dins del territori. Han arribat llops que han passat de llarg de Catalunya i se n’han anat cap a l’Aragó”, explica Ignasi Castellví, naturalista i membre de l’entitat Signatus. Això significa que aquí no han trobat les condicions necessàries bàsiques: altres llops, aigua, boscos, espai per desplaçar-se, preses naturals i tranquil·litat. “Un mascle jove de dos anys, madur sexualment, que ha abandonat la llopada, potser arriba a un territori com el català, però aquí no hi ha una densitat important de llops i segurament no s’hi acaba quedant”, observa Castellví, que personalment es mostra partidari de reintroduir l’espècie. A Catalunya els llops estan considerats extints perquè no s’hi reprodueixen, tot i que com a espècie estan inclosos en el catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. Si finalment hi hagués llopades, atenent aquesta catalogació, caldria prendre mesures de protecció i de conservació.

Encara que la possibilitat de reproducció sigui incerta, els naturalistes no perden l’esperança. El fet més encoratjador és que s’ha detectat una parella de llops, mascle i femella, a la localitat d’Alcanyís, al Baix Aragó, a poca distància (uns vuitanta quilòmetres) dels massís dels Ports. Per tant, no és cap disbarat pensar que els llops s’acabin estenent des de l’oest i no des del Pirineu, com tothom esperava que passés quan es va fer oficial la seva presència, el 2004.

La femella d’Alcanyís està identificada des del 2020, quan la pandèmia va afavorir la dispersió d’aquests animals. Des de llavors ha tingut la companyia de dos mascles: el primer va morir atropellat i el que queda, de llinatge italià, és amb el que s’espera que pugui criar “perquè és el que ens diu la seva biologia”, insisteix Castellví. Segons aquest científic i naturalista, Alcanyís podria ser una mena de “llançadora” cap al territori català. Però que la parella acabi criant també és important per a la variabilitat genètica, ja que es tracta d’un lloba ibèrica i d’un llop italià. A Europa –protegides des dels anys setanta, quan estaven a punt de desaparèixer completament– les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben força aïllades entre elles i que s’acabin connectant ajuda a evitar la consanguinitat.

El govern de la Generalitat no preveu la possibilitat imminent que s’instal·li a Catalunya una parella de llops que es pugui reproduir, però el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural matisa: “Evidentment no podem assegurar que això no passi en els propers anys. De fet, quan van anar apareixent els primers llops tothom es pensava que s’escamparien ràpidament, i no ha estat així.” Marc Vilahur explica que fa temps que s’està treballant tant en la prevenció d’atacs com en la compensació quan se’n produeixin “perquè no sempre s’hi pot arribar a temps”.

La compra de tanques i malles elèctriques i les ajudes amb gossos pastors i guardians són els sistemes que es consideren més eficaços per compatibilitzar la presència dels llops amb l’activitat de la ramaderia extensiva. De manera paral·lela, també hi ha activat un sistema de compensació de danys, si bé alguns ramaders s’han queixat que es tracta d’un sistema molt farragós.

Per això és important la Taula del Llop, que aplega tots els sectors involucrats en el que pot significar l’animal, per millorar la seva gestió. “Sempre estarem al costat dels agricultors, però hem de tenir clar que el problema no és el llop. De fet, el llop no té un hàbitat molt determinat ni molt concret. Són capaços de moure’s molt. És cert que hi ha molt de temor, però, sense minimitzar els seus atacs, s’ha de tenir en compte que els danys que causa són relativament de menys impacte que els que suposen els gossos ensalvatgits a casa nostra. Aquests gossos que s’escapen o que s’abandonen estan produint centenars de danys, més dels que puguin estar provocant els llops”, assegura Vilahur. I hi afegeix: “El que sí que tenim clar és que no han de ser els ramaders els que hagin de pagar el cost de la presència d’aquests animals, que tenen molts beneficis i alguns inconvenients.”

“Els inconvenients –conclou Marc Vilahur– hem de minimitzar-los i fer que no els hagi de pagar el sector primari, sinó el conjunt de la societat. I els beneficis, que també puguin ser per a tothom, no directament, però sí tenint en compte que el llop suposa una regulació de les xarxes tròfiques i pot controlar les poblacions de conills o altres espècies que ara mateix són una plaga, com els senglars.”