Políticament, tranquil. Però amb molta feina per gestionar els projectes ordinaris i els extraordinaris amb els fons europeus. Gairebé com si tinguéssim dos pressupostos paral·lels. Però, a més d’un bon equip polític, tenim la sort de tenir un personal tècnic millor i molt implicat.

Hi treballem des de l’any 2020, però la primera subhasta de les obres va quedar deserta, el 2022, per l’increment de la inflació. I al final hem decidit suprimir la planta subterrània d’aparcament, que encaria l’obra. Ja hem convocat una nova subhasta i esperem que sigui una realitat aquest mandat.

Tenim un avantprojecte per a l’esplanada del pàrquing d’en Coll, que és un terreny municipal on ara mateix ja es pot aparcar. Consistiria a aixecar-hi una estructura amb més places, però ens trobem amb el problema que és una altra de les zones desclassificades pel pla director urbanístic de la Costa Brava. Estem en converses amb Urbanisme de la Generalitat per negociar una solució, que és viable però cal trobar la fórmula.

Sembla que la Generalitat es va passar de frenada, però cal esperar que les sentències que han començat a sortir en contra de les desclassificacions siguin fermes. No es va escoltar prou els ajuntaments, ni es va negociar amb els propietaris. I ara els municipis, malgrat que cap propietari ens hagi vingut a demanar responsabilitats pel PDU, tornem a tenir el problema.

Nosaltres no hauríem desclassificat res, ni ho farem, perquè no volem posar en risc l’economia municipal amb indemnitzacions milionàries. La llei preveu compensacions per als propietaris i l’única alternativa que hi veig és negociar cas per cas.

Sí, en aquest aspecte hi estem molt a favor i ens semblaria una eina útil, però sempre que també se la doti de recursos per fer front a indemnitzacions o expropiacions.

Cal que les sentències siguin fermes, insisteixo. Sap greu, perquè hem d’adaptar el POUM a aquest PDU, i estem cercant un nou equip redactor perquè l’actualitzin. Quan el tinguem, en parlarem, però tampoc no voldríem fer més feina en va.

Hem fet molta feina des del febrer de l’any passat, quan entràvem en preemergència. Ens vam avançar als decrets, amb una nova ordenança, i tenim vora 6.000 comptadors d’aigua telecontrolats, però som un municipi amb un terme gran i dispers i pocs recursos humans. A més de la sensibilització, hem monitorat els 1.500 grans consumidors, i ja hem cursat una vuitantena de sancions, però són expedients complicats de gestionar. I tampoc hauria de ser l’objectiu.

Ens l’han rebaixat a l’import mínim, però tot i així, hem tornat a presentar-hi recurs en contra perquè creiem que no ens han de sancionar. És absurd que una part dels diners que hem d’invertir i estem invertint per mirar de solucionar el problema es perdin en la sanció.

Hem rebut una subvenció de la mateixa ACA per avançar en el problema de les fuites, i hem aprovat contractar dos operaris per detectar-ne i anar-les reparant. Ja s’ha estat fent durant tot l’any, per tot el poble i urbanitzacions. Però també hi ha canonades que caldrà renovar, i encara que això tingui un cost molt elevat, s’anirà fent. Amb això podem millorar molt. Pel que fa a les piscines, continuem autoritzant permisos per fer-ne de noves, no ens hi podem oposar. Però sí que consta la prohibició expressa d’emplenar-les de zero.

Sí. Ja va venir molta gent per Setmana Santa i sembla que a l’estiu es mantindrà la tònica. Cal que segons residents i els hostes d’allotjaments privats s’impliquin. Ja tenim prevista una campanya potent entre hotels i càmpings per informar i conscienciar.

Fa mesos que els equips hi treballen i consolidarem el canvi de format de l’any passat, amb les activitats lúdiques i concerts al parc de l’Arbreda. El model anterior concentrava massa gent al nucli antic i patíem per les aglomeracions, com els veïns. És un encaix perquè tothom en gaudeixi.

És una de les prioritats i la planificació està avançada. Ara estudiem la fórmula perquè fundacions o entitats els tirin endavant, amb cessions d’ús durant 75 anys, al barri Sant Josep d’Esclanyà. I altres projectes que s’haurien de concretar a Begur, a la zona de sa Roda, entre renda lliure i reserva per a habitatge social, i el sector de la depuradora. Volem veure’n d’iniciats, si no acabats, aquest mandat.

En marxen molts per estudiar, però el retorn o el fet que es quedi el conjunt és gairebé impossible si no reben ajuda de les famílies. L’objectiu és que hi hagi més joves que tinguin la possibilitat de viure aquí.

Estem entre els municipis als quals els en sobrarien, però tinc l’esperança que un nou govern de la Generalitat derogui, o com a mínim millori, el decret, cosa que no s’ha pogut fer pel final avançat de legislatura. Cada municipi ha de poder decidir en quin sector limitem i en quin no. Però ara no podem donar llicències, i entre les que tenim, n’aniran caducant. A Begur, molts dels HUT són cases que es lloguen per setmanes, quan no les fan servir els propietaris com a segona residència, i que tampoc no llogaria una persona jove. Quedaran buides del tot durant mesos o corren el risc de caure en el mercat negre, o clandestí del boca orella, fora d’una regulació en què havíem aconseguit avançar molt els darrers anys. Correm el risc de tornar enrere.