Per un parc natural i agrari al delta
Ecologistes del Baix Llobregat proposen fusionar els consorcis del parc agrari i dels espais naturals
Moret comparteix la preocupació per preservar l’entorn i aposta per cercar consensos en un espai de debat conjunt
ERC constata que els instruments de protecció actuals no són suficients, però alerta que no es perjudiqui la pagesia
La plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, integrada per una setantena de col·lectius locals, proposa crear un parc natural i agrari al delta per augmentar la protecció de l’entorn. Consideren que els dos consorcis que operen a l’entorn, el del parc agrari i el d’Espais Naturals, són instruments insuficients per preservar un espai natural i agrícola amenaçat no només per l’ampliació de l’aeroport del Prat, sinó també per la pressió urbanística, com es va veure amb el projecte d’Eurovegas de fa gairebé quinze anys. El nou parc natural, amb les 3.473 hectàrees del parc agrari i les 935 d’Espais Naturals, estaria sota l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000. En aquest sentit, els ecologistes aposten perquè el Parlament aprovi una llei de protecció del delta del Llobregat, el 60% del qual està construït.
Segons la seva proposta, presentada recentment a Sant Boi, el nou consorci del parc natural i agrari dependria orgànicament de la Generalitat, amb participació dels ajuntaments dels catorze municipis afectats. Calculen que caldrien uns dotze milions d’euros anuals per mantenir-lo, que haurien d’aportar la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i els consistoris.
La presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, remarca la defensa a ultrança del seu municipi per preservar un entorn que és alhora natural i agrari. “Amb les entitat ecologistes de la comarca el que volem treballar és aquesta coexistència amb l’activitat agrària i la preservació de l’entorn natural. Nosaltres estem absolutament d’acord, som un dels entorns naturals més importants de l’àrea metropolitana.” De fet, Sant Boi és un dels municipis de l’àrea que més entorn natural té, fins a un 60% del terme. “Compartim amb les entitats ecologistes la preocupació per preservar-lo. El que passa és hem de tenir una mirada cap a la convivència i la coexistència de moltes realitats, com l’activitat agrària.” Moret constata que el parc agrari té “moltes amenaces” i advoca per buscar la manera de revitalitzar-lo.
Això demana una llei de protecció del delta? “Això demana construir consensos. En aquests moments el que hem d’impulsar és un espai per poder compartir i construir conjuntament el model que volem i definir quina és l’estructura que ha de preservar l’entorn, que és molt divers.”
En aquest sentit, l’alcaldessa és partidària que totes les forces polítiques, però també totes les institucions implicades i les entitats del territori, creïn “un espai de treball comú per construir i per consensuar conjuntament, perquè el pitjor és la confrontació, i al final ens hem de posar d’acord”.
Fer de pagès
Per part d’ERC Sant Boi, Jaume Sans observa que la mateixa proposta de parc natural posa de manifest la preocupació per l’evolució que està tenint el delta davant l’amenaça de projectes urbanístics, i posa d’exemple el pla de Ponent de Gavà. Denuncia que aquesta iniciativa talla la connectivitat del Garraf-Ordal amb el delta del Llobregat. “Les figures de protecció que hi ha del parc agrari i d’Espais Naturals, a dia d’avui, no es veu que siguin garanties suficients per aturar aquests projectes”, assegura Sans. D’altra banda, el republicà palesa desconfiances del sector de la pagesia perquè la pràctica agrícola, ras i curt, fer de pagès, no quedi encara més encotillada amb normativa ambiental que dificulti la seva feina. “Hauríem de buscar un punt de trobada entre aquests dos mons, el de la pagesia i el mediambiental, que al delta del Llobregat ara no van de bracet, per fer un front comú contra l’ofegament urbanístic, perquè aquesta és l’amenaça. Al final, sota l’asfalt, sigui una pista o nous polígons, desapareixen l’un i l’altre.”
Aquests dos mons ja van xocar amb l’aprovació de la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) per part de l’anterior govern, que “acaba sent una figura urbanística de garantia que allà no es construirà”, diu Sans.
El republicà recorda que a la presentació de la iniciativa ecologista, a Can Massallera, va sortir l’exemple de l’horta de València, on es va voler legislar potser massa estrictament què es podia fer a l’entorn i al final va ser contraproduent per a la pagesia: “Cal escoltar totes les parts, perquè, sinó, la protecció que volies fer no et surt com esperaves i els agents que hi operen s’hi posen en contra.”
En concret, la proposta es basa en la divisió de l’entorn del delta entre quatre sectors: un àmbit de conservació de la biodiversitat, un de producció agrària condicionada a la nova zona ZEPA, un de producció agrària fora de la zona ZEPA i una àrea formada pels connectors ecològics Garraf-Ordal, Collserola i Montserrat. Segons els impulsors, la tramitació d’una llei integral de protecció del delta esdevindria un paraigua per garantir el caràcter no urbanitzable de tots els terrenys que ara per ara no estan construïts i oferiria eines per desclassificar els sòls que actualment consten com a urbanitzables i que encara no s’han tocat. Els ecologistes argumenten: “Davant les contínues agressions dels poders econòmics contra el nostre territori, sovint amb la complicitat de les administracions públiques, no ens resignem. Perquè no podem perdre ni un pam més d’espais agraris ni d’espais naturals en una àrea metropolitana excessivament densa, enllosada sota el ciment i que alguns somnien amb acabar d’edificar.”
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet denuncia des del 2020 una multiplicació d’operacions urbanístiques que “esquarteren” el territori i el densifiquen encara més, una amenaça que es concreta, segons els seus càlculs, en la potencial construcció de 70.000 pisos només en els municipis del Baix Llobregat que pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ocuparien 180 hectàrees més d’espais que ara són agraris i naturals, incloent-hi connectors ecològics com el Garraf-Delta per la conca de la Riera dels Canyars a través del Pla de Ponent, entre Gavà i Castelldefels.
