“Tenim un espai perifèric i més petit per traslladar la caserna”

Entenem que un dels reptes més importants que hem d’abordar des de les institucions, no només a Espanya, sinó a Europa, és l’habitatge. I, sobretot, garantir el dret a accedir-hi, especialment als joves. A Sant Boi participem d’aquest repte i de la voluntat d’implementar polítiques públiques que hi donin resposta. Perquè tenim un objectiu fonamental: retenir els joves a la ciutat. No podem permetre que hagin de marxar de Sant Boi. Per això, amb el president Sánchez i el president Illa, vam anar a visitar una promoció d’habitatge assequible feta entre l’Ajuntament i l’Incasòl específicament per a joves. En els propers anys tindrem 400 habitatges nous a la ciutat, en diferents règims: habitatge de lloguer assequible, de lloguer social, protecció oficial de lloguer o de compra i habitatge dotacional. Però treballem en altres línies, com la rehabilitació o els ajuts específics propis per accedir a lloguers.

Nosaltres estem des de fa molt de temps en contacte amb diferents ministeris, el de Defensa, òbviament, i el de Transició Ecològica per la qüestió de Fecsa, i amb Red Eléctrica. Amb la ministra la idea és veure si a través del Sepes [entitat estatal del sòl] es pot adquirir el sòl. Fa temps que estem amb aquesta negociació, que entronca amb el trasllat del quarter. A l’àrea metropolitana només n’hi ha dos, el del Bruc i el de Sant Boi. El d’aquí està molt malmès, en unes condicions molt precàries, perquè quan es va acabar el servei militar va anar disminuint l’activitat i ara s’ha convertit en un punt de referència de control tècnic de vehicles.

S’ha de traslladar. Aquest és el pacte amb el Ministeri de Defensa. Estem buscant altres ubicacions a Sant Boi, més perifèriques, no al centre de la ciutat com ara; i a més, més petites. Ara ocupa 10 hectàrees.

Sí, estem en marxa, però tot això està en negociació. Encara no tenim l’acceptació explícita del Ministeri, però creiem que serà favorable i llavors entrarem en l’etapa del trasllat.

Intentarem que sigui com més aviat millor. És un tema molt complex, perquè aquest espai s’ha de convertir en un nou entorn de creixement de la ciutat al centre de Sant Boi, que inclogui habitatge i equipaments. Les negociacions depenen de traslladar la caserna a un altre indret més adequat.

Exacte. Però primer és el trasllat de la caserna. Les negociacions estan molt avançades perquè tenim l’espai on traslladar-la, que sembla que serà acceptat pel Ministeri. I, pel que fa a la subestació, mantenim negociacions amb Endesa, que és la titular del sòl i de l’activitat, amb la direcció general d’Energia i amb Red Eléctrica. La subcentral és un pool de transformació d’energia que es trasllada a través de grans torres, que també són a la ciutat, creuen en paral·lel a la ronda de Sant Ramon, i se subministra a grans infraestructures, com l’aeroport. Hem avançat molt en les negociacions perquè tenim un lloc on traslladar la subcentral, Can Gavarrot, a la frontera entre Viladecans i Sant Boi, i hi ha un acord a tres bandes entre la Generalitat, Endesa i Sant Boi. Hem presentat conjuntament la proposta de trasllat i soterrament de les grans torres a Red Eléctrica, que fa les seves planificacions cada cinc anys, perquè incorpori aquestes inversions (estem esperant la resposta, creiem que serà positiva); i, quan tinguem l’OK de Red Eléctrica, farem un projecte pel trasllat amb Endesa. I després ve la fase més important, que és negociar el finançament del trasllat, que és el que negociem amb la direcció general d’Energia.

Quan vaig assumir l’alcaldia hi havia dos grans reptes pendents amb l’Estat. L’un era la caserna i l’altre, la variant B-25, que ara ja és una realitat i estarà en marxa al final de l’estiu. Al setembre, la connexió entre la C-32 i l’A-2 es farà efectiva. Transformarà absolutament i millorarà singularment la connectivitat de Sant Boi amb grans infraestructures viàries com ara la C-32 i l’A-2 i alliberarà Sant Boi a les hores punta dels grans col·lapses de vehicles que tenim de gent de la comarca, sobretot del delta, que ha de passar per Sant Boi perquè no hi ha connexió directa per accedir a l’A-2. Reconvertirem la C-245, que vincula tots els municipis del delta des de Cornellà fins a Castelldefels, en una via gairebé de proximitat urbana, amb un carril segregat de bus, carril bici, una zona de passeig fins a la platja.

Hem de garantir i millorar els corredors de biodiversitat que vinculen d’una forma agradable i natural la ciutat amb el riu. Això està projectat, però també ho estem treballant amb l’Àrea Metropolitana. Estem pendents de l’aprovació del nou Pla General Metropolità.

No està previst, encara no queda clar què hi anirà. El planejament encara no és ferm. No pots dir què hi va si el planejament no està decidit, s’està definint. Nosaltres el que volem és que sigui un nou espai de ciutat, de trànsit, respectuós amb l’entorn natural, que és una prioritat definitiva. En la línia de promoure habitatge públic a la ciutat, explorarem si algun lloc és compatible amb la generació d’una nova promoció. Ho estem estudiant, encara no hi ha una decisió presa.

En marxa. Estem molt contents. He parlat amb quatre o cinc consellers de Salut d’aquest tema. Ha estat un procés llarg, complex, de reivindicació, de trobar l’espai més adequat. Estem parlant de la construcció d’un nou CAP que significa el desdoblament de l’actual CAP Montclar, l’ambulatori històric de la ciutat, que dona resposta a més de 37.000 ciutadans. Està sobrepassat. Una part dels serveis de l’ambulatori del Montclar es trasllada a aquest nou entorn, a la plaça de Mercè Rodoreda. Properament s’iniciaran les obres, al setembre. Això no vol dir que Montclar no es millori: hi ha una segona intervenció prevista, que és la transformació del CAP perquè continuï oferint tota l’atenció primària de primer nivell. El que passarà és que es reduirà gairebé a la meitat el nombre de persones que haurà d’atendre.

Aquesta ha estat una reivindicació històrica compartida. Nosaltres participem d’aquesta necessitat col·lectiva i reivindiquem que és necessari un mitjà de transport públic que ens vinculi no solament amb Barcelona sinó entre nosaltres. Cal que sigui un mitjà ferroviari. El metro seria fantàstic, però és molt més costós i llarg. Podrien ser els FGC, que ja arriben a Sant Boi. Seria perfecte un ramal que cobrís el delta fins a Castelldefels, amb dues o tres parades més dins la ciutat, que cobreixi els barris de Marianao, Vinyets i Casablanca, o l’entorn dels polígons industrials. Però si és un Rodalies, doncs també.

Catalunya, per ser competitiva, necessita un aeroport competitiu. No soc experta en quines transformacions ha de patir l’actual aeroport per ser competitiu, però necessitem una intervenció a l’aeroport. La comissió mixta Estat-Generalitat està treballant amb un equip d’experts per fer una proposta, que properament es farà pública, i confio que ens donarà llum sobre com s’ha de fer. Des de Sant Boi el que volem és consens, perquè ha estat una qüestió molt controvertida. En aquests moments queda clar que cal prendre una decisió definitiva, que aquesta decisió ha de ser interinstitucional, però que s’han de tenir en compte els consensos del territori. És inqüestionable que qualsevol intervenció que es faci a l’aeroport ha de ser absolutament compatible amb una mirada ecologista. Tot això és molt difícil d’encaixar. No ens enganyarem, tampoc som ingenus, però s’ha de fer. Com a responsables institucionals del país a diferents nivells hem d’assumir aquest repte amb una mirada de futur i projecció. Si tots volem que les nostres ciutats, però també el país, tinguin més oportunitats, necessitem prendre decisions. I aquesta s’ha de prendre.