La formació ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) ha estat classificada oficialment com a grup extremista per l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV, per la seva sigla en alemany).

Fins ara, el partit liderat per Alice Weidel només havia estat qualificat així en alguns lands, mentre que a escala nacional estava classificat com a “sospitós” de ser una organització extremista des del 2021. Just aquest any va ser catalogat com “extremista” a Turíngia, a l’est d’Alemanya, i el novembre de 2023, a Saxònia Anhalt, també a l’est.

Ara, els serveis secrets alemanys afirmen que les sospites s’han confirmat i convertit en certesa en grau considerable. Consideren que la formació ultradretana, que va ser la segona més votada en les eleccions federals celebrades el febrer passat, representa una amenaça directa per l’ordre democràtic.

La decisió, que arriba just abans de la pressa de possessió del nou govern alemany i permetrà augmentar la vigilància sobre la formació, es basa en un informe de 1.100 pàgines sobre el partit que corroboren el caràcter extremista d’Alternativa per Alemanya a causa de les seves violacions de la dignitat humana, l’estat de dret o dels principis democràtics.

“La concepció ètnica i basada en l’ascendència que preval en el partit no és compatible amb l’ordre democràtic bàsic”, diu l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució en la nota recollida per Efe, on precisa que aquesta concepció “busca excloure determinats grups de població de la participació igualitària en la societat, sotmetre’ls a un tracte desigual que no s’ajusta a la Constitució” i fa al·lusió al “gran nombre de declaracions contra els estrangers, les minories, l’islam i els musulmans” dels líders d’AfD.

“El factor decisiu per a la nostra valoració és la concepció ètnica basada en l’ascendència que té AfD del poble, que discrimina grups sencers de població i tracta els ciutadans amb orígens migrants com si fossin alemanys de segona”, ha dit la ministra d’Interior sortint, Nancy Faeser, en un comunicat recollit per Efe.

És probable que ara s’acceleri el debat polític sobre una possible prohibició d’AfD. El Parlament alemany, el Consell Federal o el govern federal poden presentar una petició de prohibició davant el Tribunal Constitucional de Karlsruhe. Per a molts parlamentaris, la consideració de partit ultradretà és un requisit previ important per considerar aquesta mesura.

Un centenar de diputats ja va presentar l’any passat una demanda en el parlament per prohibir la formació de Weidel, instant la cambra a tramitar la petició davant el Constitucional abans de les eleccions, amb l’esperança de deixar el partit fora de la cursa electoral. Però no va ser possible per l’avançament dels comicis, en els quals van quedar en segon lloc. Els conservadors, guanyadors de les eleccions es van comprometre a no pactar amb l’extrema dreta i van obrir negociacions amb els socialdemòcrates per formar una gran coalició, l’acord per a la qual se signarà oficialment dilluns que ve després que la militància de tots dos partits haguessin avalat el pacte. L’endemà, dimarts, hi ha prevista l’elecció del líder conservador Friedrich Merz com a nou canceller, el qual agafarà el relleu al socialdemòcrata, Olaf Scholz.