La Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica ha anunciat aquest dilluns l’obertura d’una investigació sobre el paper del règim franquista en la deportació i mort de milers d’espanyols als camps d’extermini nazis.

Coincidint amb el dia en homenatge als espanyols deportats i morts en aquells camps i a totes les víctimes del nazisme de l’Estat, la fiscal de Sala de Memòria Democràtica, Dolores Delgado, ha iniciat “diligències d’investigació” per a “l’esclariment d’aquestes greus violacions del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari”.

La investigació, la primera de la fiscalia espanyola en aquest àmbit, també busca establir “les responsabilitats pertinents i l’existència d’una possible estratègia conjunta entre la dictadura espanyola encapçalada per Francisco Franco en la detenció i posterior trasllat de milers d’espanyols exiliats a França, a diferents camps d’extermini”. Entre aquests camps destaquen Mauthausen (Àustria) i Gusen (Alemanya), on els deportats van ser sotmesos a treball forçat, tortura, desaparició i assassinat.

Delgado ha sol·licitat al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que lideri aquesta investigació. La petició es produeix després que la fiscalia de Memòria Democràtica hagi tingut coneixement de la tramitació d’un expedient per la magistrada del Registre Civil Central per inscriure la defunció de 4.435 espanyols morts, principalment, en aquells camps, “molts dels quals encara no s’han pogut identificar”.

Després de la Guerra Civil espanyola, milers de republicans es van refugiar a l’Estat francès. Els ocupants nazis van qualificar els exiliats com a rotspanier (espanyols rojos) i els va catalogar com a enemics polítics. A més, el règim franquista se’n va desentendre i, en conseqüència, es van convertir en apàtrides, deixant el seu destí en mans dels nazis.

Entre el 1940 i el 1945, uns deu mil espanyols van passar pels camps de concentració i extermini, més de set mil dels quals per Mauthausen o Gusen. El proper diumenge, 11 de maig, es commemora el vuitantè aniversari de l’alliberament d’aquests camps, on van ser assassinades entre 90.000 i 100.000 persones.