“Hem de cuidar el poble per poder-nos cuidar més nosaltres”

Perquè Viladrau, des del 1987, no ha tingut cap altre planejament urbanístic i ha crescut amb molts forats. Com un formatge gruyère. Al mig del poble hi ha solars on no hi ha res, que no s’han desenvolupat. Potser al propietari no li interessa, però ara, amb el POUM, es dicta que aquests forats s’han de desenvolupar d’alguna manera. Alguns seran més ràpids i altres ho seran menys. Tampoc és tan fàcil, perquè a part de la part urbana hi ha una altra zona no urbanitzable i de seguida arribem a espais naturals. I perquè el model extensiu el que fa a tot arreu, no només a Viladrau, és que els serveis siguin molt més complicats.

De fet a Viladrau tenim habitatge. Dels 935 habitatges que hi ha, 433 són de persones que hi viuen tot l’any. La resta són segones residències i allotjaments turístics. No som un poble tensat amb el tema de l’habitatge, però ho hauríem de ser. Perquè la presència de segones residències fa que, si la gent està de lloguer cinc anys, quan toca renovar, el preu ha pujat tant que és impossible assumir-lo. Som el segon poble, segons l’Observatori Sociològic d’Osona, amb el preu del lloguer més alt d’Osona.

En aquests moments, per construir habitatge social, només tenim un terreny on es podrien fer pisos, però té molt desnivell, i això encareix la construcció, Ho hem notificat a la Generalitat per tal que ho tingui en compte a l’hora d’endegar aquest tipus de construccions als diferents municipis. Amb el POUM hi ha més possibilitats que hi hagi habitatge social o habitatge dotacional. I quants pisos turístics hi ha i quants n’hi pot haver. Tot això abans no estava recollit i ara ho està.

És un estudi no normatiu, però és una base sobre la qual és recomanable treballar, tant nosaltres, com a consistori, com els particulars que vulguin fer alguna actuació. A l’hora de saber com ha de ser un carrer, perquè és d’una manera o d’una altra. Sí, ja l’estem aplicant. Dibuixa tres zones concèntriques: la del centre urbà; la dels carrers més propers, que queden a cinc minuts del nucli, i la dels carrers o els habitatges que estan ja en contacte amb el bosc. El que fa aquest projecte és dir-nos com cuidar la projecció urbanística perquè estigui en equilibri amb la natura que tenim tant a tocar i que fins ara no teníem prou en compte. Un passeig, unes jardineres, escocells... en cada cas, què és millor.

Sí, el projecte del passeig de les Farigoles s’aprova aquesta setmana i en paral·lel començarem a asfaltar alguns carrers. De fet, aquest és un tema pendent al poble, que té encara molts carrers per asfaltar. Però hi ha poques subvencions per a aquest tipus d’actuació. Si cada any poguéssim arreglar un carrer, ja hi firmaríem!

Sí. Ja tenim el projecte i ara farem dues licitacions, una per al mobiliari i una altra per a les obres que es faran a fora. En paral·lel treballem per optimitzar els serveis que ja hi ha. El centre de dia ha doblat el nombre de persones i aquest any potser no donarem l’abast i per això hem demanat cinc places públiques més. Això és molt interessant perquè aquest centre només és possible on és i és un servei que anirà a més.

A Can Sià hem de córrer perquè hi ha una subvenció de la Diputació de Girona per a les plaques fotovoltaiques que no volem perdre. I és un tipus de subvenció que preveu que el 60% de l’energia que generi anirà a la cooperativa energètica del municipi. I caldrà afrontar altres actuacions. El que és clar és que el casal d’avis es queda a l’edifici. Perquè ho han decidit ells, que sigui així. Podien anar a altres dependències però consideren que ja estan bé on són.

Hem encarregat ja el projecte de rehabilitació, bàsicament, perquè en temes energètics hi ha moltes pèrdues. Les portes no tanquen bé i es perd l’escalfor. Pel que fa als usos futurs que tindrà, ho sabrem sobretot en un procés de participació ciutadana. De moment sabem que s’hi crearà l’Espai Aigua, una iniciativa que pretén donar a conèixer la realitat de la relació que el municipi té amb aquest bé tan preuat.

Hem d’explicar i saber quina és l’aigua que tenim, hem d’explicar com la repartim, hem d’explicar quin és l’estat de les rieres, dels aiguaneixos, dels torrents, com estan les fonts. En aquest sentit, hem signat un acord amb la Càtedra de l’Aigua, una iniciativa de la Universitat de Girona i la de Vic, que, com s’ha fet per exemple a Sant Hilari, farà una anàlisi de com estan les fonts i també quin és l’estat dels aqüífers.

Cal aclarir una sèrie de documents, com ara el contracte que es va fer quan Sorea va comprar l’aigua a un particular. I per què poc després es va acordar una cessió de 50 anys. Cal saber si és correcte. Hem agafat tot el que teníem de documentació, ho hem portat al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. D’aquí a dos mesos o tres, sabrem quina és la resolució. Nosaltres no anem contra ningú ni volem aturar res. Senzillament volem saber si les coses es van fer bé.

No tenim cap document en aquests moments que ens digui que la culpa és d’aquí, d’una empresa, o d’allà. Ens han dit que no ens poden donar tots els informes perquè hi ha hagut més empreses i entitats que han demanat informació i per tant encara estan com en secret de sumari, per entendre’ns.

Estem molt contents que a Viladrau s’hagi generat aquesta cooperativa, que ara està esperant, d’aquí a un mes, si té una subvenció de l’IDAE. El més important és anar treballant, com s’ha fet a les altres cooperatives d’Osona. La de Taradell és històrica, com ho és també la de Balenyà. Les de Tona i Olost també funcionen molt bé. Hem d’usar els actius que tenim al municipi, que són molts. És l’hora d’apostar per nosaltres. Cuidar el nostre entorn per poder-nos cuidar nosaltres.

Hem de transformar el poble per fer-lo més sostenible. Tenir-ne cura, arreglar-lo urbanísticament però també des del punt de vista de recursos. La biomassa, l’energia solar, la natura ens poden donar moltes eines per tenir un municipi més saludable.