Avui comença el conclave i a Roma no hi cap ni un turista més: el sector hoteler ha avisat que no queda cap habitació disponible enlloc. Al trasbals per l’elecció del nou Sant Pare, s’hi afegeixen els actes del jubileu i els campionats internacionals de tennis; s’espera l’arribada de més d’un milió de pelegrins i uns 400.000 turistes extres per motius esportius. A més, s’han acreditat 5.300 periodistes i la ciutat ha quedat blindada amb un dispositiu de seguretat especial, que inclou armes per enderrocar drons, i que durarà fins a la primera missa del nou pontífex.

Quan aquesta tarda es pronunciïn les paraules Extra omnes (‘tothom fora’, en llatí), els cardenals electors, 133, quedaran aïllats del món. Tots, inclosos els treballadors del conclave, han jurat mantenir “secret perpetu” del que passi a dins. Per garantir l’aïllament de l’exterior, als cardenals se’ls retiren els mòbils i a la residència Santa Marta, on s’estan, s’eliminen totes les ràdios, televisors i ordinadors. Fins i tot es desconnecten les càmeres de seguretat i s’activen distorsionadors de freqüències per evitar escoltes.

Durant les congregacions prèvies al conclave es produeix una campanya electoral atípica en què els cardenals tenen prohibit de manera categòrica explicitar cap nom. Joan Pau II es va encarregar de remarcar-ho sota pena d’excomunió immediata. Es volen evitar situacions com les del conclave que va escollir Pau VI, el 1963. En aquella ocasió, tothom tenia clar que tocava elegir un papa italià, i a la Cúria vaticana els cops de colze eren el pa de cada dia. La vigília del conclau, el cardenal Giovanni Battista Montini va reunir en un convent de Frascati, una joliua localitat a les portes de Roma famosa pel seu vi, diversos cardenals europeus. L’objectiu era convèncer-los que el votessin a ell, que ja partia com un dels favorits, en disputa amb l’arquebisbe de Bolonya, Giacomo Lercaro. L’aplec a Frascati va tenir èxit i Montini es va convertir en Pau VI, el 262è pontífex de l’Església catòlica. L’últim papa que va ser coronat davant dels fidels.

Francesc, que feia de la transparència bandera, va revelar com va anar el conclau en què va ser escollit. Era el març del 2013. Entre el quart i el cinquè escrutini, hi havia un frec a frec entre Bergoglio i Angelo Scola, arquebisbe de Milà i gran favorit. Bergoglio tenia uns quants vots d’avantatge, però no suficients. Mentre la resta de cardenals tornaven cap a la casa de Santa Marta després de la votació, Scola va apartar els seus cardenals més fidels i els va fer una petició inèdita: que votessin Francesc.

En aquell moment, els detractors de Bergoglio, els més reticents a un pontífex reformista, van fer córrer que només tenia un pulmó, i això el faria, deien, un papa dèbil. Uns quants cardenals ho van preguntar directament a Bergoglio, que ho va desmentir i els va tranquil·litzar: “Quan tenia 21 anys em van extirpar un tros del pulmó dret, però des d’aleshores ha funcionat sense problemes”, els va dir. Un altre escull superat. I el colofó final: un cardenal cubà va repartir entre la resta de cardenals un discurs que havia pronunciat Francesc en les congregacions i que parlava d’evangelitzar les perifèries, i això és el que hauria acabat de convèncer la resta d’indecisos d’elegir el papa que venia “de la fi del món”.

L’elecció de Francesc va agafar tothom per sorpresa. Tant favorit era l’italià, que quan la xemeneia va mostrar la fumata blanca, la Conferència Episcopal Italiana va enviar un correu electrònic en què felicitaven Scola per haver estat escollit nou Sant Pare. Al cap de pocs minuts, en van haver d’enviar un altre substituint-lo per Bergoglio.

En aquesta ocasió també hi ha un gran favorit italià, Pietro Parolin, secretari d’estat vaticà –l’equivalent al primer ministre–, que a més presidirà el conclau i serà l’encarregat de preguntar a l’escollit quin nom triarà. Se’l presenta com un home de consens perquè seguiria la línia encetada per Francesc, però des de posicions més moderades i menys acolorides, tant de caràcter com ideològicament. Un diplomàtic reservat. També es podria repetir la història del darrer conclave i que un cardenal de la perifèria fes sorpasso al preferit. Qui més sona és el cardenal filipí Luis Antonio Tagle. Carismàtic i mediàtic –té molts seguidors a les xarxes–, corren vídeos d’ell cantant karaoke i les cases d’apostes el col·loquen amunt.

Entre els tradicionalistes, destaca l’hongarès Peter Erdö, un dels pocs electors nomenats per Joan Pau II, que, tot i ser molt conservador, ha mantingut un perfil menys bel·ligerant contra Francesc. El més habitual, però, és que, com en el cas de Bergoglio, al final s’elegeixi un candidat secundari que no sortia en cap travessa, perquè més important que tenir molts partidaris és tenir pocs detractors. A Roma ho saben bé, i repeteixen la dita que “qui al conclau hi entra papa, en surt cardenal”.