“Fem gestions per accelerar la solució per a Radio Liberty”

Nosaltres proposem conservar-ne una part i que estigui oberta a tothom i controlada. No com fins ara, que tothom qui vol fa un forat a les tanques i hi entra per fer festes i ocupació d’espais i ho desmantellen i ho trenquen tot. Això no ho volem. Volem que es conservi una part de les edificacions, perquè és una cosa única, i més ara que en Trump ha tancat les dues Radio Liberty que quedaven obertes.

Nosaltres proposem fer-hi un museu per explicar què era Radio Liberty, a part d’altres coses, perquè hi ha espai suficient.

No, perquè és zona marítima terrestre i és de Costes de l’Estat. Hem de mirar d’entendre’ns amb l’Estat, i amb Costes de la Generalitat, que és qui s’encarrega de la gestió. A part de Costes, hi intervé també Cultura, perquè hem aconseguit evitar que ho tirin tot a terra i declarar-ho bé cultural d’interès local. El problema és que es va fer el BCIL sense especificar quina part es vol conservar.

Que haurà d’haver-hi el debat sobre què es tira a terra i què es conserva i qui ho haurà de conservar. Lliurar-ho ara a Pals és totalment inassumible per a l’Ajuntament. S’ha d’entregar en condicions. Ara que hi ha el govern de la Generalitat i el de l’Estat espanyol del mateix partit, hem de mirar de desencallar aquest tema.

Hi ha una comissió de treball, però l’alcalde ens explica allò que ell ha parlat i caldria que hi hagués totes les parts implicades. A part de Costes, que, com he dit, és la propietària, també caldria que hi assistís Cultura, perquè es vol conservar un bé cultural. Per lligar-ho tot, hi hauria d’haver, com a mínim, aquests tres organismes.

Tenim reunions cada mig any i l’alcalde ens explica els avenços i els retrocessos. Per la nostra part, hem fet gestions, perquè són coses que van molt a poc a poc i hem intentat accelerar-ho.

S’han fet bastant bé coses del dia a dia, el manteniment, però no s’ha acabat el del Pedró. A través de l’Ajuntament, va costar molt demanar als veïns que tenen les cases al voltant d’aquest mirador que retallessin els arbres per tenir vista. No veies l’Empordà com abans, quan només hi havia quatre alzines petites i es podia gaudir de tots els camps d’arròs, el Montgrí, el Canigó... Ho veies tot. Ara, només es veu la punta del castell de Torroella i encara, perquè ho han retallat bastant.

Nosaltres hem intentat que es rectifiquessin algunes coses com el vial nord. És un projecte de més de 40 anys, en uns aiguamolls a dins de la marina. Els tribunals ho van tirar enrere, però va quedar una carretera que havia d’anar a la zona, en una urbanització que era privada, però la carretera la pagava l’Ajuntament. Varen començar a fer-la per trams. L’últim segueix dibuixat per dins dels aiguamolls. No han aconseguit passar-hi, perquè hi va haver moltes al·legacions, que tenien com a punt de referència les sentències judicials anteriors que hi prohibien el pas. Tot plegat, doncs, està encallat.

Hi ha altres llocs per on pot passar aquest últim tram, no per dins. Fins que no surti publicat, no sabem què vol fer l’equip de govern.

Sí, i a més hi ha el tema dels plans parcials. Són il·legals. Tenim normes subsidiàries del 1986 i el POUM que es va fer el 2016 es va tombar punt per punt, perquè hi va haver centenars d’al·legacions. No havien fet cap estudi previ de res. Ells diuen que només s’han de retocar quatre coses, però estem encara allà mateix. Ara, no han trobat a ningú que vulgui fer aquesta revisió. Si no s’hi presenta ningú, la llei diu que pots agafar algú a dit. S’ha de fer bé, perquè el 1986 no hi havia normatives i 30 anys després n’hi havia, però no en van agafar cap. A més, no estava redimensionat als creixements que hi havia hagut. Fer això val diners i l’Ajuntament proposa tirar-ho endavant per menys de 100.000 euros, i per això ningú no ho vol fer, i si ho fan, ho faran malament.