Episodis de les classes mitjanes (4)

Als anys trenta del segle XX –els de la recuperació de la Generalitat– augmenta la diversificació de les classes mitjanes catalanes, i creixen les seves expectatives de futur. Podem fixar-ne alguns detalls, partint de la trajectòria anterior (L’Econòmic, 16-2-2025, 16-3-2025, i 20-4-2025).

1. Referèndum. Una primera fita és el referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de 2 d’agost del 1931. Hi van participar 599.392 homes, un 80% del cens. Una participació elevadíssima, especialment, es va dir, de les classes mitjanes.

Els vots afirmatius van superar el 99 per cent.

Les dones no van poder votar fins al 1933, però aquell mateix dia de 1931 van organitzar un referèndum paral·lel alegal. Sense precedents. Amb, també, una gran participació: van votar 382.151 dones, majoritàriament, sembla, de classe mitjana.

2. Sant Jordi. Un xic abans, una altra fita. L’èxit de la Festa de Sant Jordi del 1931. Per primera vegada, s’unien tres activitats molt diferents: a) la venda de roses vermelles, per ser regalades a la dona estimada, iniciada al segle XV; b) la presentació i venda de llibres, amb parades al carrer, des del 1926; c) la celebració de la festa nacional catalana, establerta per la Generalitat el 1456.

3. Pagesos. La “qüestió agrària” ocupa bona part de les pàgines del Diari Oficial del Parlament català dels anys trenta. El març del 1934, per unanimitat dels diputats assistents, es va aprovar la llei de contractes de conreu. L’objectiu era protegir els 70.000 petits pagesos vinyaters: fer-los més possible l’accés a la propietat de les terres que conreaven, i evitar-ne les expulsions.

4. Funcionaris. Segons un estudi del 1936 de Manuel Reventós, professor de la UAB i de l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat de Catalunya, els funcionaris eren un nou sector de les classes mitjanes. De fet, el 1933, s’havia constituït l’AFGC, l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, des del 1934, presidida pel figuerenc Jaume Miravitlles, periodista, assagista i enginyer.

5. Groc. Als seus inicis, els mil taxis de l’Edifici David del carrer Aribau de Barcelona es diferenciaven visualment pels colors. Vermell, per als taxis de clients rics, groc per a la classe mitjana, blau per a la gent amb pocs diners. Com que l’existència d’altres empreses ho feia un xic caòtic, l’Ajuntament de Barcelona va optar, el 1934, pel groc com a color d’identificació dels taxis de la ciutat. El groc, fins ara, fins avui.

6. Cotxet. Les criatures de la gent de molts diners començaran a disposar de cotxets de rodes a l’Anglaterra de 1890. Segons la Viquipèdia, “a partir de 1920 es posaren a l’abast de les famílies de classe mitjana”. Només la versió en llengua francesa de Wikipédia de cotxet, explica que l’empresa Jané, el 1932, va inventar el primer cotxet inclinable. Els respatllers dels cotxets de les criatures de la classe mitjana podien ser mòbils.

7. Loció. La llarga continuïtat dels afaitats de cara masculins va esdevenir menys molesta amb l’aplicació de locions “curatives” per a després de l’afaitada. Una pionera va ser, el 1932, Floïd. Originària d’un convent d’escolapis de Valls, el barber Joan Baptista Cendrós la va rebre com a obsequi quan es va traslladar a l’Eixample de Barcelona. El seu fill va esdevenir un destacadíssim promotor de la cultura catalana. Floïd continua.

8. Batut. Una “deliciosa beguda natural i alimentosa… a base de cacau, llet i sucre” que s’anomenava Cacaolat va ser presentada, el 1931, per Joan Viader. Era un batut que permetia aprofitar la llet que es descremava per fer nata. I que es podia conservar en una ampolla de vidre tapada. Aquest producte de la Granja Viader ha tingut un notable èxit. Als anys 2000 ha arribat a països de tot el món.

9. La caseta i l’hortet. El president de la Generalitat, Francesc Macià, va introduir la idea de “la caseta i l’hortet” en el seu discurs polític. A casa, aleshores i ara, a més de refugiar-s’hi, s’hi fan diverses feines, s’hi treballa. Amb eines i petites màquines. A l’hort també s’hi treballa. Però no tothom en pot tenir. L’arquitecte, urbanista, i novel·lista, Nicolau M. Rubió i Tudurí va publicar un fullet de 26 pàgines titulat La caseta i l’hortet. Una autèntica joia bibliogràfica que, avui, es pot trobar a la venda per 260 euros.